"L'havanera neix com una contradansa i no pas com una cançó"

Cecilio Tieles, ofereix amb Alma indiana un repetori innovador i de gran
qualitat dedicat a l'havanera de saló. Foto: www.ceciliotieles.com

Tot i que se’l coneix més pel seu rol de pianista, Cecilio Tieles (L’Havana, 1942), és un destacat investigador i pedagog en el camp de la música.

Des de fa temps aplica un destacable treball en la difusió de la història de l’havanera, i els que han assistit als seus recitals ara ja saben quines característiques distingeixen l’havanera de saló de l’havanera de taberna, que és la que més coneixem a les nostres contrades.

Tieles, que resideix a Salou des que tenia 42 anys, manté gairebé intacte el seu accent cubà i, fidel als seus orígens, fa pedagogia de l’havanera.

Amb aquesta finalitat ha creat el programa Alma indiana. Aires de Cuba, una proposta musical que està dedicada a “l’havanera original, la criolla, la que és coneix menys aquí”, apunta el músic.

Alma indiana. Aires de Cuba, té com a protagonistes tres artistes residents a Catalunya: Indira Ferrer-Morató (soprano), Josep A. González (tenor) i el mateix Cecilio Tieles (piano). Aquest programa produït per l’Associació Cultural Catalana-Iberoamericana presenta un repertori especialment dissenyat per tots tres músics. 

“Presentem a Sebastian de Iradier, Manuel Saumell, descendent de cubans, o l’extraordinari Ernesto Lecuona, tots compositors excel·lents que aquí no són gens coneguts i que aporten en cada vetllada que fem un toc innovador de gran qualitat”, assegura Cecilio Tieles.

A l’hora de parlar de l’havanera, Cecilio Tieles impregna el seu discurs de mestissatge i cultura. “Quan fem referència a l’havanera en el seu aspecte més genuí no podem obviar que els músics durant la primera meitat del segle XVI i part del XVII eren negres espanyols perquè, tot i que provenien de l’Àfrica, la seva cultura era plenament espanyola”, explica el músic i pedagog.

És en aquest punt on Cecilio Tieles fa referència a la cultura hispano-cubana i al fort mestissatge que es va produir entre els segles XVI i XVII.

“Les primeres havaneres neixen al segle XIX i a l’hora de fer-hi referència no podem separar el vincle hispano-cubà, perquè ha estat una relació que sempre s’ha retroalimentat”, afirma Tieles.

“En realitat l’havanera neix com una contradansa i no com una cançó” puntualitza el músic .

Alma indiana. Aires de Cuba, a més de ser un concert, és també una sessió de pedagogia i coneixement del món de l'havanera de saló, una llarga història des que el 1842 es va publicar a l'Havana El amor en el baile, i que està considerada la més antiga del gènere.

El públic pot veure Alma indiana. Aires de Cuba, nova aposta del cicle Nits de Clàssics,  aquest diumenge, dia 26 de febrer (18 h) al Teatre Principal de Valls.