Una "Heroica" triomfal als teatres de Valls

El director Guerassim Voronkov després del concert amb l'Orquestra Camerata Eduard Toldrà al Teatre Principal de Valls, el dijous, dia 13 d'octubre. Foto: JOAN GASULL

Passa molt poques vegades que el Teatre Principal de Valls es vegi ple fins dalt.

El concert de l’Heroica, la Simfonia núm.3 en Mi bemoll Major, Opus 55 que va escriure Beethoven, amb què els Amics de la Música de Valls han oficialitzat l'inici de la temporada de Nits de Clàssics, ha estat una d’aquestes ocasions en què els espectadors han decidit que era una oportunitat que no calia perdre.

Així, hem estat testimonis d’una platea, un primer i un segon pis plens amb part del tercer ben ocupat.

Era molt l’interès que aquest concert havia suscitat entre els seguidors de Nits de Clàssics i l’espectacle va respondre sobradament a les expectatives.

Un ple d'autoritats mai vist fins ara

Tampoc mai fins ara s’hi havien vist tantes autoritats assegudes entre el públic. L’alcalde de Valls, Albert Batet acompanyat de la seva muller; el director de l'àrea de música de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de la Conselleria de Cultura, Albert Bardolet; el director territorial de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Teresa Llorenç; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Marc Ayala; el president de la Fundació Mútua Catalana, Joan Josep Marca, i el President de Joventuts Musicals de Tarragona, Josep M. Rota.

I tot això fruit de les sinergies, els patrocinis i les col·laboracions amb altres entitats i corporacions que aquesta temporada fan possible una cartellera de luxe pensada per al públic de les comarques tarragonines que té l’oportunitat de viure en directe música de qualitat molt a prop de casa.

El programa que ha estrenat la temporada de Nits de Clàssics incloïa dues obres simfòniques. I els seus autors: Haydn i Beethoven, alumne i deixeble, amb dues simfonies properes en el temps, 1792 i 1802, però allunyanes en contingut.

La direcció, apuntada i minuciosa, del mestre Guerassim Voronkov; el rendiment òptim de l'Orquestra Camerata Eduard Toldrà, ampliada per a aquesta ocasió. Tot en una vetllada musical esplèndida amb un dels concerts més ben aconseguits i satisfactoris artísticament parlant dels oferts fins ara.

En la Simfonia núm. 98, Haydn usa per primer cop les trompetes i els timbals en si bemoll, una fet insòlit per a l’època. Satisfet, Haydn tornaria a repetir aquesta característica en la Simfonia núm. 102 i en les seves últimes misses, a més d’alguns números de La Creació.

En el primer moviment, el conegut adagio introdueix el tema que s’escoltarà en l’allegro. Al segon moviment, també adagio, Varonkov li ha donat l’esperit elegíac que volia el compositor, i que alguns estudiosos l’han considerat com una mena de plor per Mozart. Cal dir que Haydn va conèixer la mort de Mozart mentre escrivia la simfonia.

 El minuet ha estat tractat amb molta elegància en els tendres compassos. El presto, l’extens i últim moviment, constitueix potser el més ambiciós final d’una simfonia haydniana, a la qual Voronkov li va donar uns contrastos molt oportuns.

Dicció pulcra i detallista

Guessim Voronkov va signar un Beethoven -Simfonia núm. 3 en Mi bemoll Major (Heroica)-, amb una dicció molt pulcra i detallista, amb equilibri, intensitat i ple d’idees que van personalitzar la lectura.

La tensió i els contrastos dinàmics van apuntar a un substrat de finor desplegat en un contínuum lleuger i motriu, sense el hiperromanticisme habitual.

Així, com la coneguda versió de Baremboim ens fa arribar el Beethoven romàntic, en aquest concert el teníem més clàssic, podríem dir a l’estil vienès, fins i tot en l’últim moviment.

L’adagio -Marxa fúnebre-, concebuda per Voronkov com l’eix de la simfonia, va ser el moviment millor resolt de la vetllada, amb un atractiu dramatisme en el tercer grup temàtic (fugida inclosa) i el quart (desenvolupament), amb el so ferm i ajustat.

Tot plegat s’ha traduït en una Heroica en la qual, en molts moments, hem reconegut  la greu crisi de desesperació llavors soferta per l’autor, quan ja estava molt afectat al saber que la seva sordesa era incurable, i que va culminar en el famós Testament de Heiligenstadt, en el qual decidia no sucumbir davant el seu infortuni.

La lectura que Guerassim Voroncov va fer dels quatre moviments, ben diferents, va arribar a l’audiència solemne i pausada en la introducció; l’adagio, frasejat amb finesa, succeït per la ràpida execució dels ritmes vius del scherzo, per acabar enèrgicament amb el darrer moviment.

  Sabem que el concert de l’Heroica al Teatre Principal de Valls va servir als entusiastes i més entesos en música per sentir moltes més notes i veus melòdiques que no havien identificat en altres versions. I que van poder comptar totes les aparicions de la contradansa del quart moviment.

El públic va apreciar la qualitat del concert amb llargues ovacions i aplaudiments al director i a l’orquestra. Tot en una vetllada memorable.

I una nota a destacar: el bon criteri del director de no afegir cap propina al final del concert.  Després de l’Heroica no va venir res més.