dimecres, 14 de setembre de 2016

La revolució electrònica de Robert Gerhard

El compositor nascut a Valls s'autodefinia com un explorador en el àmbit de la música, i tot i les aportacions que va fer en aquest camp no va tenir d'un ampli reconeixement. Foto: CORBIS
El mes de gener de l’any 1970 el compositor Robert Gerhard moria a Cambridge (Regne Unit),  i no gaire lluny, a la ciutat de Düsseldorf (Alemanya), naixien els Kraftwerk, els propulsors de la música electrònica.

Sense saber-ho, el grup alemany començava a cultivar el gènere musical en el que durant anys i des de la dècada dels 50 havia estat treballant el músic anglo-català. 
Els Krafwerk  amb la seva música a base de sintetitzadors i computadores van aconseguir revolucionar el panorama musical dels 70 i 80. I amb The robots (vegeu el vídeo de Youtube) van crear una nova tendència que va causar sensació.




Gerhard, segurament perquè va ser un personatge avançat al seu temps, no va rebre el reconeixement merescut per la seva investigació en aquest camp. La seva col·lecció d’obres de creació cibernètica mai va arribar a ser editada. 

Avui, en canvi, ja ningú posa en dubte el seu paper com a pioner de la música electrònica a Anglaterra i a la resta d’Europa.

Precisament, el programa Ars Sonora, de rtve, va dedicar un monogràfic als projectes electroacústics que va desenvolupar Robert Gerhard, així com a tres de les composicions d’aquest gènere que van ser presentades en rigorosa exclusiva, entre les quals destacava Lamento por la muerte de un torero o Vox humana, així com diferents creacions que Gerhard va fer per a il·lustrar projectes de caire científic. 

Podreu recuperar aquell programa punxant en el següent enllaç:

Aquestes composicions han estat custodiades a l’Arxiu Gerhard de la Cambridge University Library, i ara la Universitat de Huddersfield treballa en el projecte de digitalització de l’Arxiu Sonor de Robert Gerhard.

Precisament aquest és un dels plats forts de la Jornada Robert Gerhard. Patrimoni humà, anunciada pel dissabte, dia 1 d’octubre a l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV). http://www.iev.cat/noticias/detall/258

Hi participaran integrants de l’equip d’investigació especialitzats en el compositor català com ara Monty Adkins, compositor i professor de música electrònica experimental i director d’investigació del Departament de Música de la Universitat de Huddersfield, i Carlos Duque, compositor i investigador.

De moment ja sabem que s’han digitalitzat i documentat més de 500 cintes que comprenen la música electrònica de la seva col·lecció personal de música, i de les gravacions que es van fer tant dels seus concerts com del seu treball amb la BBC.

Una jornada per posar-nos al dia en la recerca sobre Gerhard


Amb la jornada de Patrimoni humà dedicada al 120è aniversari del naixement de Robert Gerhard l’IEV vol “treure del cap la idea que el públic té de Gerhard de música complicat, i fer entendre que a base d’escoltar la seva música i a través de la seva vida arribes a interessar-te per la seva obra”, explica Olga Ger, coordinadora de projectes de l’IEV.

Mentre respon a les nostres preguntes la responsable d’aquesta jornada, íntegrament dedicada a Gerhard, ens deixa veure les partitures i la documentació epistolar que custodia aquesta entitat vallenca. “És una llàstima que haguem de recórrer a l’aniversari per poder reconèixer la tasca musical de Gerhard, però no volíem deixar escapar l’oportunitat i durant el 125è aniversari encara farem molt més”, assegura.
Algunes de les partitures que es conserven a l'arxiu
del fons Robert Gerhard a l'Institut d'Estudis Vallencs
.

Aquest compositor tan important com desconegut a casa nostra, també ocupa un lloc destacat en la programació de la nova temporada del cicle Nits de Clàssics que organitzen els Amics de la Música de Valls, els quals s’afegeixen a l’efemèride amb la coproducció d’una conferència i d’un concert.


Per poder entendre una mica millor la música de Robert Gerhard el professor del Conservatori Superior de Música del Liceu i realitzador del programa Guia d’Orquestra a Catalunya Música, Víctor Solé, ensenyarà com Aprendre a escoltar la música de Robert Gerhard. La conferència d’aquest expert en la dissecció d’obres musicals, es podrà seguir en directe a la sala d’actes de l’Institut d’Estudis Vallencs el dia 20 d’octubre (19.30 h).

Un concert per commemorar el 120è aniversari


Uns dies abans, el 30 de setembre (21.30 h), i coincidint amb la data pròxima al naixement del compositor vallenc (Robert Gerhard va néixer un 25 de setembre), el Teatre Principal serà l’escenari de l’espectacle musical Robert Gerhard a Viena amb la participació del pianista Anton Cardó i la mezzosoprano Elena Gragera.

El repertori d’aquest recital s’ha dissenyat pensant en els orígens de Gerhard i de tot el seu entorn. Si s’ha programat una obra d’Hugo Wolf “és perquè sabem que a ell li agradava molt”, apunta Anton Cardó, i si s’han inclòs a Gustav Mahler és “perquè tan ell com altres compositors com Schönberg bevien de la font d’aquest músic”.

Ara bé, el concert presenta com a petites perles precioses tres cançons populars catalanes (Ventall, Madrigal a Sitges i La fulla i el núvol) amb música de Robert Gerhard. De totes tres –Ventall-, té una història del tot entranyable.

Anton Cardó recorda com Ventura Gassol va escriure per a la cantant Conxita Badia el poema Ventall, precisament en un vano que un bon dia Robert Gerhard va descobrir a casa de la cantant. El compositor en va copiar la lletra, i li va posar música. “El vano va desaparèixer durant la Guerra Civil i Conxita Badia ja no el va poder trobar quan va tornar de l’exili”, explica el pianista.

El poema convertit en cançó va quedar inèdit durant molts anys fins que va ser descobert en els arxius de Robert Gerhard, i el mateix Anton Cardó juntament amb Elena Gragera el van estrenar.

Anton Cardó confia que l’espectacle que han preparat desperti l’interès del públic per Robert Gerhard, una figura sobre la que va pesar negativament la diversitat dels seus orígens (nascut a Valls, fill de pare suís, mare francesa, ciutadà anglès i casat amb una austríaca), la guerra i l’exili, i la falta de contactes que l’haurien pogut situar en una posició visible com a compositor.

Cardó compara la situació de Robert Gerhard amb la que van viure altres compositors coetanis seus com ara Korngold, Hanns Eisler o el francès Simoni. “Va tenir una vida dramàtica. És difícil d’entendre com un músic al qual tot un Britten li va encarregar un concert per a piano, després no hagi tingut un llarg recorregut”, lamenta Anton Cardó.

El concertista també admet que en aquella època “no tothom a Espanya estava preparat per poder entendre el llenguatge de Robert Gerhard". Un fet que no és gens estrany si tenim en compte que, tal i com assegura Anton Cardó, "Robert Gerhard era dels pocs que s'havia llegit tots els tractats de composició que avui es guarden als arxius de l'Institut d'Estudis Vallencs".

1 comentari:

  1. Un esdeveniment molt important Aquest article ho ratifica. Una data important per revindicar l'origen vallenc del gran compositor Robert Gerhard.

    ResponElimina