divendres, 9 d’octubre de 2009

12- LES VARIACIONS DE GOLDBERG

Variacions

Una forma de composició com la sonata, la suite, etc. basada en la repetició modificada d’un tema. Les variacions poden entendre’s com una peça en si mateixa (és el cas que ens ocupa) llavors s’anomenen variacions primàries o be formant part d’una composició (concert, simfonia, etc.) com un moviment més, llavors s’anomenen secundàries (p.e. Haydn. Quartet de corda "l’emperador" Op.76)
Els temes poden sorgir de danses conegudes, cançons populars, àries, fragments d’altres obres, etc.
Les diverses característiques del tema –harmonia, melodia, tempo, ritme, etc.- són modificades a fi d’obtenir les diferents variacions. Al llarg de totes les variacions el tema ha de conservar la seva identitat. Segons el tipus de modificació que sofreix el tema tenim diferents tipus de variació: de cantus firmus, ostinato, d’harmonia fixa, melòdiques amb harmonia fixa, fantasia, etc. Sovint es barregen moltes d’aquestes en una mateixa composició.
Les Variacions Goldberg es composen d’un tema únic, anomenat ària, trenta variacions i un reprise de l’ària o Ària da Capo. Lo que lliga a totes elles no es una melodia comú, sinó un fons de variacions harmòniques de les que es objecte la línia del baix. Les melodies poden variar, però persisteix sempre un tema constant.
Variacions Goldberg, originàriament Ària amb variacions diverses per clave amb dos teclats manuals, (Aria mit verschiedenen Veraenderungen vors Clavicembal mit 2 Manualen), es el nom d’una obra per teclat completada per Johann Sebastian Bach l’any 1742, quan era Kantor a Leipzig, publicada el mateix any per Balthasar Schmid, com la quarta part del seu Clavier-Übung. La primera part del Clavier-Übung consisteix en les Sis partitas de 1731. El Concert italià i l’Obertura francesa sorgiren l’any 1735 com la segona part i la tercera part es va publicar l’any 1739 incloent la Missa per a orgue i els Quatre duets per clave.
Encara que es troben antecedents en el desenvolupament de variacions sobre un tema, Bach porta aquesta forma al nivell més alt que només unes obres posteriors si podran equiparar, com pe exemple, les Variacions Diabelli de Beethoven
L’obra es una de las peses més apreciades pels amants de la música clàssica


L’obra
Las Variacions Goldberg estan referenciades com BWV 988 en el catàleg BWV de la seva obra.
Aquesta es la primera d’una sèrie d’importants obres contrapuntístiques que Bach va escriure al final de la seva carrera: La ofrena musical , (Das musikalische Opfer), de 1747; les variacions canòniques Von Himmel hoch, ( Kanonischen Veränderungen über “Von Himmel hoch”), de 1747-48 i L’ art de la fuga, (Die Kunst der Fugue).
Segons explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, en la biografia de Bach que publicà l’any 1802, les variacions foren encarregades a Bach pel compte Hermann Carl von Keyserlingk (1696-1764) de Dresde per que el clavecinista de la cort, Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), l’entretingues amb elles durant les nits d’insomni del compte. El comte recompensà generosament a Bach amb una copa d’or que tenia un centenar de louis d'or, l’equivalent a 500 táleros, quasi el sou d’un any com Kantor de la Thomaskirche de la mateixa ciutat de Dresde. Un altre versió més creïble diu que estan composades en dues tacades, la primera correspondria als anys 1733-36 i la segona als 1740-41. Les primeres composicions varen estar marcades per l’interès de Bach a entrar a la Cort de Dresde als serveis de Frederic August II, cosa per a la qual va demanar ajuda al compte Keyserling. Variacions a l’estil de moviments de suites i la polonesa del grup central fa pensar en que hi ha certa intenció d’afalagar al príncep electe de Saxona que havia de combatre per esdevenir Rey de Polònia. Un cop aconseguit el càrrec dins la cort de Dresde reprèn el treball ara si dedicat al compte Kayserling per agrair-li els seus favors i segurament pensant amb Johann Gottlieb Goldberg. La primera variació, una polonesa fa referència a Polònia i la darrera, el quodlibet que inclou dues cançons populars saxones a Saxona, finalment els canons quasi sacres fan referència al seu càrrec de cantor de St. Thomas.
Les variacions Goldberg BWV 988 són variacions primàries en quant que formen en si mateixes una obra completa, es basen en un tema extret d’una ària de 32 compassos que el mateix J.S.Bach (?) va composar per a l’àlbum de la seva segona i també prolífica muller Anna Magdalena.
Tècnicament es consideren variacions del tipus bass-framework, segons alguns estudiosos, "the highest artistic development" d’aquest tipus de variacions. En que consisteix aquest tipus de variacions?. Són aquelles variacions que es construeixen al voltant de la veu de baix del tema o ària, és a dir que el que serveix com a model per a les successives variacions és la veu més baixa de les que intervenen en el tema o ària, el baix és la referència o part "invariant" al llarg de l’obra.




Estructura de les variacions Goldberg
Després de l’exposició de l’ària a l’inici de l’obra, es succeeixen les trenta variacions. Per aquest motiu alguns autors ho consideren com una chacona - la diferencia es en que el tema en una chacona s’allarga normalment fins a quatre compassos, mentre que l’ària arriba fins a dos seccions de setze compassos, amb repetició, cadascuna.
La composició conté una ària de 32 compassos, 30 variacions i es tanca amb la mateixa ària inicial, 32 compasos-32 peces, és circular ja que s’obre i es tanca amb la mateixa ària o tema. "La meva fi és el meu començament" de T.S. Eliot en East Coker, Maria Estuardo ho va fer brodar en el seu tro. L’obra es divideix en dos blocs, el primer s’inicia amb el tema el segon amb una obertura francesa (var. 16). A la vegada el conjunt de 30 variacions s’agrupen en 10 ternes que acaben sempre amb una variació canònica (imitació estricta en diferents veus que entren més tard) a dues veus. Aquests canons són uniformement creixents pel que fa al to de la segona veu al llarg de l’obra, comença amb un cànon al unissò (var.3), segueix amb un cànon a la 2ª (var.6), a la tercera (var.9) fins a un cànon a la 9ª (var.27). Tots els canons són per a tres veus a excepció del darrers (var.27) que és per a dues. Hi ha qui diu que aquestes continues referències al numero tres te quelcom d’homenatge a la santíssima trinitat (?). Per cert en la variació 30 que com hem dit precedeix a l’ària hi ha fragments d’una cançó popular saxona titulada "Fa temps que no he estat amb tu" (!!)
Tal i com el clavecinista Ralph Kirkpatrick destaca, les variacions entre els canons també estan disposades segons un patró. Si obvia el material inicial i final, en concret l’ària, les primeres dos variacions, el quodlibet i l’ària da capo, la resta del material s’ordena de la següent manera: les variacions que van immediatament després de cada cànon son peces de gènere de diferents tipus, entre les que destaquen tres danses barroques (4,7 i 9); una fugheta (10); una obertura francesa (16) i dos ornamentades àries per la ma dreta (13 y 25). Les que van en segon lloc després de cada cànon (5, 8, 11, 14, 17, 20, 23, 26 i 29) son lo que Kirkpatrick denomina “arabescos”; això és: variacions en un tempo vivo amb abundància d’encreuaments de mans. Aquest patró ternari: cànon, dansa de gènere i “arabesc”, es repeteix un total de nou vegades, fins que el quodlibet tanca el cercla.
Acabades les trenta variacions, Bach indica Ària da Capo è fine, que significa que el intèrpret ha de tornar al principi (da Capo) i tornar a interpretar l’ària abans d’acabar.

Els canons no són pas simples!
Hi pot haver decalatge en el temps (és al que estem acostumats) però també en el to (Variacions Goldberg), també podem tenir variacions en el tempo amb augment o disminució. Podem tenir veus invertides (quant una puja, l’altre baixa) i fins i tot veus retrogrades (si, si comença pel final de la primera veu per acabar en el començament!)
Finalment es poden introduir veus lliures que harmonitzin. Tot el conjunt ha d’harmonitzar! cada nota del cànon forma part d’una veu que canta una melodia, harmonitza amb les altres notes corresponents a les altres veus.

Guia per a l’audició dels canons

Var Veus interval Nota
3 3 unisò dues parts, la 2ª més virtuosa
6 3 2ª la 2ª entra molt tard
9 3 3ª molt marcat
12 3 4ª la 2ª inversa de la 1ª, acabament!
15 3 5ª en Sol M, solemne, la 2ª inversa de la 1ª
18 3 6ª a la manera d’abans
24 3 8ª
21 3 7ª en Sol menor
27 2 9ª Absència de baix

Com són les fugues?

S’assembla al cànon ja que també es basa en un tema que van interpreten les diferents veus, a vegades en diferents tons i velocitats, intervals tonals invertits o retrògradament. hi ha un tema secundari o contratema. La primera veu inicia el tema, La segona veu entra a 4 tons per sota o per sobre de la primera interpretant el tema en primer lloc i el contratema a continuació, així van entrant totes les veus. Un cop han entrat totes les veus hi ha llibertat absoluta, no hi ha més regles fixades. Com antecedent a les fugues tenim les variacions ricercare que tenien dues formes, la primera era en base a un cantus firmus amb acompanyament de variacions a contrapunt, en l’altre el tema en cantus firmus i era substituït per variacions del mateix. Bach fa referència sovint als ricercare quasi com a sinònim de fuga.
Per que dos teclats?
El clave, clavecí o clavicèmbal, per construcció (pinça) no pot modular el volum dels sons emesos. Això fa que el volum sigui uniforme (una característica del so del clave, no hi ha alts i baixos en el volum, esdevé molt uniforme, falta relleu).
Per solventar aquest problema i dotar a l’instrument de major riquesa acústica es va introduir un segon teclat modificat de forma que proporciona una pulsació més feble. El teclat per "piano", el teclat per "forte".
A Itàlia, a principis del segle XVIII, Bartolomeo Cristofori va construir el primer piano-forte (forma de clave –triangular- sense pedals ni mecanisme d’escapament, ni feltre en els martinets). Ràpidament Silbermann, constructor alemany d’orgues recolzat per Frederic el Gran rei de Prusia –que li comprava tots els que construïa!- va proposar-se construir el piano-forte "perfecte

Transcripció per a trío de corda: Dmitry Sitkovetsky.

De la música de Bach i, de les Goldberg sobre tot, s’han fet moltes versions i a l’entorn d’aquestes transcripcions sempre hi ha polèmica entre els que defensen i qui les detesta. També Bach va fer transcripcions d’altres autors.
Les Variacions Goldberg, escrites per clave de dos teclats, ens les ofereixen interpretades per tres instruments de corda (violí, viola i violoncello) que Sikovetsky utilitza amb idèntic protagonisme, com si fossin tres registres d’un únic instrument.

Bach dedicà l’obra "Als amants de la música, pel seu entreteniment i plaer”. Ja ho saben!

Bibliografia
Gran Enciclopedia Catalana
Los dioses de la música. Ed. Planeta
J.S.Bach. Su vida i su música. Llibre i CD. EDAF-PHILIPS
Gödel, Escher, Bach Un eterno y grácil bucle. Douglas R. Hofstadter. Col. Superinfimos. Ed. Tusquets Editores. Barcelona. 1987
Tratado de Armonia. Arnold Schömberg. Real Musical editores. Madrid 1979

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada