L'aclamat pianista Michael Kanan tanca la seva gira per l'Estat espanyol amb els Guillem Arnedo Band & Celeste Alías amb un concert al Teatre Principal de Valls
ANNA ESTALLO /Valls
No és casualitat que els
Guillem Arnedo Band & Celeste Alías tinguin al seu costat una primera
figura com Michael Kanan.
L’aclamat pianista
nordamericà, caracteritzar per una sensibilitat especial i una autonomia que
el fa únic en les seves decisions, es va fixar, sobretot, en la capacitat de
sentir i en la manera d’emocionar el públic que té aquesta formació quan
interpreta les lletres dels estàndards del jazz. Són músics d’un nivell
extraordinari i una veu singular com la de Celesta Alías que desferma passions.
El pianista i la banda es
van conèixer fa una dècada i des d’aleshores no s’han separat. La gira
excepcional per l’Estat espanyol de només una setmana acaba justament al Teatre
Principal de Valls.
Quin
és l’origen de la seva relació amb Michael Kanan?
“Fa uns nou anys que ens
coneixem. Michael Kanan intervé cada estiu en
un seminari de jazz que es fa a Begues i que va impulsar el músic Jorge
Rossy. Allí nosaltres el vam conèixer quan encara érem alumnes del seminari i,
per tant, en tot aquest temps Michael Kanan ha vist tota la nostra evolució
fins a músics professionals. Sempre ha existit una molt bona connexió entre ell
i nosaltres i aquest vincle ha culminat ara amb un disc.”
Què
és el que li ha agradat a Michael Kanan dels Guillem Arnedo Band per voler
implicar-se en aquest projecte?
“El nostre interès per les
lletres, per les melodies i per l’essència dels temes que provenen dels
estàndards del jazz, musicals de Broadway, cançons molt famoses de fa cent anys
o més. Ell és dels Estats Units i allí és tota una tendència donar importància
a la lletra, un fet que aquí potser ens queda més lluny per raons de l’idioma
que no ens resulta tant familiar.
Pensant en el disc vaig
seleccionar els quatre musicals que més m’agraden i d’aquesta selecció vaig
agafar les peces que per a nosaltres eren més significatives. El tema de l’emoció i del sentiment és el que les ha unit en aquest àlbum. Això és una cosa que en certa manera hem
après de Michael Kanan. La lletra sempre ens ha de dir alguna cosa, sinó no ho podríem tocar.”
Precisament en aquesta petita gira per l’Estat espanyol presenten aquest seu segon disc Lest’s sing Oscar Hammerstein II. De què
parlen aquestes lletres?
“Bàsicament de les relacions
personals, de l’amor, el desamor, les pèrdues, els descobriments... és com la
vida mateixa.
Hi hem incorporat els
temes dels musicals Showboat, el més
antic de tots i el que parla de la història d’un vaixell en el qual viatjaven
els artistes pel Mississipi; Oklahoma,
una història de poble; The King and I
que tracta sobre una història basada en el xoc entre Orient i Occident, i South Pacific, un relat basat en les
vivències d’uns militars durant la Segona Guerra Mundial.”
A més d’aquest segon disc ja n’han gravat un tercer que també inclou la participació de Michael
Kanan.
“Sí, aquest estiu hem
gravat un altre disc. Es tracta d’un trio amb piano, contrabaix i bateria, però
sense veu. El context de piano trio, el tema de la improvisació i la interacció
entre tots tres el fan completament diferent del segon disc. L’hem gravat a
l’estudi del Jorge Rossy i, tot i que encara no tenim discogràfica, segur que
no ens faltaran propostes; tenint un pianista nordamericà que és tot un
referent de la música jazz hi haurà molt d’interès a editar aquest tercer àlbum.”
Com
es veuen dins el panorama de la música jazz?
“Som la primera generació
que va sortir de l’ESMUC, portem gairebé quinze anys fent concerts i combinant
els escenaris amb la tasca com a professors de música.”
En
l’imaginari col·lectiu existeix la idea de què els afroamericans són únics fent
jazz.
“És cert que el jazz va
néixer com a conseqüència de tot el procés d'esclavitud que van patir els africans quan els van portar a Amèrica, on es
van unir amb la música europea dels habitants que hi havia allí. Però sense cap
mena de dubte es pot fer jazz igual de bé si no ets afroamericà i d’això en
tenim molts exemples, és una qüestió de ritme i sentiment; el jazz té un
llenguatge que és universal.”
El
públic d’aquí com ha rebut aquesta mini-gira que estan fent amb el Michael
Kanan?
“Fins
ara hem tingut molt bona acollida, es nota que la gent ho viu amb passió perquè
sempre en vol més; la Celeste els hipnotitza a tots.”
I
Michael Kanan com ho rep?
“A ell el sorprèn que aquí
hi hagi tant d’interès i tanta predisposició a escoltar, ho rep molt
positivament i per això ve aquí.”
A
l’Estat espanyol poden viure exclusivament dels concerts?
“És molt complicat i no
només per un tema econòmic sinó per un tema laboral. És un desastre com
s’aplica la regulació laboral, i l’estat
de precarietat és constant. Hi ha una llei, però ningú la compleix.
La llei per la que ens
regim els músics és un decret del 1985 que diu que qui organitza un espectacle
és qui ha de contractar laboralment un músic, això vol dir que ens haurien de
fer una nòmina a cada lloc on anem a tocar, però això no ho compleix ningú.
Dins d’aquest panorama s’han obert vies alternatives que ens condueixen a la precarietat.”
I
si es no es compleix la legalitat com és que no s’intervé?
“Sí que es va intervenint,
per exemple s’han tancat empreses de facturació que només es dediquen a això,
posen multes. Però també saben que si miren molt prim no quedarà ningú.
Intentem parlar amb els
polítics per tal que això canviï. Però també sabem que si busquem una solució
haurà de ser amb la intervenció de diferents ministeris perquè nosaltres no
sabem res de legalitats.”
Els Guillem Arnedo Band & Celeste Alías i Michael Kanan actuen aquest proper dijous, dia 21 de setembre al Teatre Principal de Valls (20.30 h)
Si en voleu saber més d'aquesta formació podeu accedir a:
www.facebook.com/GuillemArnedoBand
www.michaelkanan.com
www.celestealias.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada