dilluns, 8 de maig de 2017

Parant l'orella fins al final

Les Limnos Quartet durant la seva actuació al Teatre Principal de Valls. Foto. JOAN GASULL

El concert de les Limnos Quartet era, a priori, tota una incògnita.

Primer, perquè aquesta era la primera vegada que el Teatre Principal rebia una formació de saxos i la seva audiència habitual no està gaire familiaritzada amb aquest tipus d’instrument i, en segon lloc, perquè les Limnos Quartet treballen un repertori poc comú amb música preferentment d’estil contemporani, tot i que aquest no és l’únic gènere que podem trobar en els seus programes.

El resultat va ser absolutament satisfactori. Van obrir la vetllada amb una obra de David Salleras (1980) –Noñando una nana- que ja va donar les primeres pistes del que farien les Limnos Quartet en aquesta sessió musical.

En mig d’un silenci gairebé absolut, un fet que és d’agrair tant per als intèrprets com per als propis espectadors, les Limnos Quartet endinsaven l’audiència en una obra escrita per Salvador Brotons a la dècada dels 80, però plenament actual. Era el Planyiment per la mecanització, l’opressió i la massificació que pateix la societat, tres conceptes que precisament donen títol als tres moviments de l’obra.

Aquí el públic ja va poder apreciar tant la dificultat tècnica com la riquesa de matisos d’una peça que no deixa ningú indiferent.

El repte principal de la nit, però, se situava en el Brain-ring, l’obra de la jove compositora russa Elena Rykova (1991) que va guanyar la 36ª edició del Concurs Internacional Frederic Mompou. Els comentaris previs sobre  l’obra que van fer les mateixes Limnos Quartet van ajudar a fer més entenedora aquesta composició de ritme cíclic i que requereix la contraposició dels quatre saxos –dos i dos- a l’escenari.

Recordant a Astor Piazzolla, les Limnos Quartet presentaven com a última obra de la vetllada L’últim sospir, de David Salleras. La peça, a ritme de tango, feia retornar els espectadors d’una manera progressiva a una pràctica musical a la que ja estan més habituats.

A la sortida del teatre comentaris molt favorables per a les Limnos Quartet. Els més fidels a les Nits de Clàssics van saber valorar la dificultat tècnica del programa, la qualitat interpretativa i d’alt nivell, i aquest punt d’originalitat que caracteritza el tarannà de les Limnos Quartet.

No és gens estrany, doncs, que el silenci més absolut fos present durant tot el concert. L’audiència sentia la necessitat de parar l’orella fins al final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada