diumenge, 9 d’abril de 2017

Trio d'alta volada al Teatre Principal

Els Accentus Trio després del concert que van oferir al Teatre Principal de Valls dins del cicle
Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL.

La proposta més recent de Nits de Clàssics, ha estat protagonitzada per una formació clàssica però infreqüent en les nostres sales de concerts.
Accentus Trio, format per Olga Domínguez (violoncel), Oriol Codina (clarinet) i Maria Molet (piano), és un grup molt jove que ha emergit de les programacions de concerts de cambra amb una notable qualitat, oferint un ampli repertori que va des del clàssic fins a la música del segle XX.
Al trio se li observa de seguida el comandament precís de Maria Molet, rellevant pianista, indicant molt correctament el tempo i l’ànim en cada obra.
A Olga Domínguez, violoncel·lista amb bona tècnica, encara li manca -segurament per la seva joventut-, una mica de vivesa perquè el so del trio arribi més equilibrat. En contraposició, destaca la força del clarinetista, Oriol Codina, a qui potser li va faltar, en algun moment, uns pianos necessaris per a l’equilibri precís.
Tot i aquestes petites concrecions la qualitat del trio és encomiable i l’audiència va gaudir d’un concert amb un repertori variat, atractiu i de bona qualitat.
L’explicació que l’Olga Domínguez va oferir del significat de l’obra de Josep M. Guix (1967), estrenada per a aquest trio va ser molt encertada i enriquidora.
Els comentaris van fer més entenedora la música descriptiva que van interpretar d’aquest jove compositor. Una música eclèctica i minimalista que va crear una atmosfera especial, plena de matisos sonors relacionats amb la natura.
Ha estat tot un luxe poder gaudir a Nits de Clàssics d’una composició d’aquestes característiques. La pluja, el so de les balenes i dofins van ser recreats a la perfecció convidant els espectadors a un viatge pels oceans.
L’obra més clàssica del repertori va arribar amb el Trio Op. 11 de Beethoven, un dels poquíssims trios per a clarinet d’aquest compositor. Una obra de joventut, on habitualment se sol substituir el clarinet pel violí.
En la interpretació del primer moviment, allegro con brio, hi van posar virtuosisme i també hi van donar un grau de patetisme; l’adagio, amb un únic tema, conduït pel violoncel que en uns moments va perdre protagonisme en front del clarinet.
 El temps més brillant, i més destacat en l’execució, va ser el tema con variazioni,  format per un tema inicial en forma de allegretto seguit de nou variacions. La novena és la que té més interès per la seva elaboració, on el piano es mou en dues tessitures ben equidistants, acompanyat pel clarinet i el violoncel. Sense dubte una bona interpretació del trio.
El repertori incloïa el Danzón, de Rivera i el Trio, de Nino Rota, conegut per les bandes sonores però no tant per la seva obra simfònica, i és d’agrair que aquesta jove formació el presenti en el seu repertori.
El concert va acabar amb una versió -i ja en són tantes-, del tango Oblivion del compositor argentí Astor Piazzolla, una milonga nostàlgica en què la violoncel·lista Olga Domínguez va mostrar la seva habilitat i expressió.
Agraint els aplaudiments del públic, van oferir repetir l’allegro final del  Trio de Beethoven, on es diverteix amb el seu tema inicial del darrer moviment, utilitzant-te’l com a fonament de breus motius fragmentats.
Els espectadors van poder gaudir d’un concert de cambra, protagonitzat per un grup inusual amb molt de talent que encara té molt de recorregut per endavant. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada