 |
| D'esquerra a dreta, la pianista Anna Crexells, el baríton, Carles Pachón, i la soprano, Serena Sáenz. Foto: JOAN GASULL |
ROMAN GALIMANY / Valls
La soprano Serena Sáenz (Barcelona, 1994) i el
baríton Carles Pachón (Navars, 1995), amb l’excel·lent pianista Anna Crexells,
van deixar una exquisida empremta en el concert que feren diumenge, 8 de
desembre, al Teatre Principal de Valls, dintre del cicle de concerts Nits de Clàssics que organitzen els
Amics de la Música de Valls/JJ MM de l’Alt Camp.
El repertori de l’espectacle Rossiniana va ser d’una gentilesa
deliciosa amb la selecció de les obres del cigne de Pesaro. Tots intèrprets mostraren,
tant a nivell vocal com actoral, gran
afinitat i gran sapiència de l'estil rossinià.
Serena
Sáenz Moliner, dotada d'una bellesa tan espectacular com el seu somriure i unes
dots per al cant excepcionals, va sorprendre novament a l'audiència de Nits de Clàssics amb un repertori amb
el qual va demostrar les seves aptituds de soprano lírica de coloratura
excepcional, cantant amb un esperit i una intel·ligència que feien una delícia les
seves àries...
“Una voce poco fa” era una meravella de claredat, humilitat i
decisió, amb una exhibició de la coloratura de la seva veu. Tots l’esperàvem
després del concert The Orient Express, que va oferir el passat mes de març en aquest mateix
teatre.
Carles Pachón i Díaz és un jove cantant emergent del
gènere líric i de
registre baríton, conegut per haver obtingut el tercer premi en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas en l'ediciò del 2017, a més de set premis més, entre els quals hi ha el premi al
millor cantant català, concedit per l’Ajuntament i les Joventuts Musicals de
Moià, el Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada i el premi del públic
assistent a la prova final.
Carles Pachón està fornit de dots vocals naturals i una veu de
timbre noble, i cal destacar el seu domini de l'espai escènic. El seu pas per
Pesaro l'estiu passat va estar certament aprofitat pel cantant, tenint en
compte l'excel·lent prestació de la qual hem gaudit en la present Rossiniana. Excel·lent interpretació,
tant vocal com escènica del Largo al factotum della città, de la
cavatina de Figaro, on Pachón va poder fer gala de les seves qualitats.
Tots dos cantants es van mostrar esplèndids en els duets
interpretats amb complicitat i compenetració, realment plaents en el duet que
tancava la primera part del concert, Dunque
io son, per l’expressió escènica i el
lirisme fascinant amb el que ho interpretaren.
Esplèndida la versió pianística que Anna
Crexells va fer de l’overtura de Il barbiere di Siviglia. És una de les
més importants repertoristes actuals, i així està considerada, però també és
una excel·lent pianista solista que, de quan en quan, deixa una petita mostra
d’aquest perfum musical, com va ser l’intermedi de La boda de Luis Alonso,
a la segona part.
Una segona part de la comèdia al drama, amb
diversos fragments de sarsuela. Carlos Pachón va ser mestre de cambra en una
magnífica interpretació de la cavatina de Maestro Campanone de Mazza i
Lleó. Esplèndida Serena Sáenz en la romança de Mirentxu de Guridi,
cantada amb tanta sensibilitat que ens va emocionar, una magnífica òpera
finalment representada aquesta temporada a la Zarzuela de Madrid.
Ambdós artistes van ser ben “castizos” per a Sorozabal,
amb el duo del Manojo de Rosas i dramàtics al convertir-se en
Katiuska. Encantadora Serena en la Polonesa de Elena, i realment
exquisida la tarantel·la que va cantar Carles Pachón de La Dogaresa. Tot un
plaer poder escoltar la interpretació que el baríton va fer del fragment.
Captivaren al nombrós públic, que va ovacionar
llargament els cantants i la pianista, i van correspondre oferint dos bisos: Amapola, per Carles Pachón, i la
genuïna versió de Granada per Serena Sáenz, que ja admiràrem en el
concert del passat mes de març.
Els assistents al concert cal que en recordin
la data, una data que els acompanyarà quan la Serena i el Carles siguin
encimbellats al món de la lírica, i per a això ja no falta gaire.
