 |
| Les Artem Trio durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL |
ROMAN GALIMANY / Valls
El dijous, 12 de desembre, dins del cicle de
concerts Nits de Clàssics es presentà, al Teatre principal de Valls, el
concert titulat Fascinació per l’art interpretat per Artem Trio,
una formació integrada per Natalia Szmydt, violí; Violeta
González Tomàs; violoncel, i Maria López Belarte, piano, finalistes del Concurs Internacional "Paper
de Música" de Capellades 2018.
Portaven un repertori molt elaborat i estructuralment molt meditat on coincidiren
estils ben diferents i amb grans contrastos, però molt atractius i suggeridors.
El Trio Elegíac en sol menor
de Rachmaninoff és una obra
increïblement bella, compendi de la música ombrívola russa... un bon exemple de
la passió que es fa evident en tots els treballs d’aquest autor. Tenia 19 anys
quan va escriure aquesta obra. Gran interpretació, amb destresa, de les Artem
Trio, que li van donar un aire melancòlic, no tan tenebrós, però sí apassionat.
Realment deliciós el Nocturn en mi bemoll major de
Schubert, que va enllestir la tardor de 1827, un any abans de la seva mort. Artem
Trio va accentuar la bellesa de les melodies amb efectes sonors; al ric tema
principal, una melodia puntejada de tres notes, li van donar un caràcter rítmic
inusual, ja fos amb el pizzicato dels dos instruments de corda o amb el seu
equivalent en acords del piano. Excel·lent
interpretació que ens va deixar amb el cor i l’esperit en l’aire.
De la dolçor de les primeres dues
obres del repertori hem passat al rigor de l’infortuni de la Segona Guerra
Mundial: Stalin, purgues jueves, paranoia col·lectiva i totes les turbulències,
són denunciades en el Trio per a piano
núm. 2 de Shostakovich, compost poc després de la seva Setena simfonia, quan l’autor reservava molts sarcasmes i altres
emocions per transcriure. Escrit l’any 1944, dedicat al seu amic i musicòleg
Sollertinsky, va fer servir alguns temes jueus.
Artem Trio ens va transmetre la
tensió pura i la violència (en bona manera) en la seva versió que gira al
voltant de la pianista; les tres intèrprets van actuar en diferents nivells
d’intensitat i passió... absolutament genials!! Podríem destacar tota l’obra
però no ens resistim a destacar el segon moviment amb un so molt fi, el quart
moviment com una mena de dansa jueva. El clímax assolit és una combinació del
geni de Shostakovich, la qualitat musical de cada intèrpret, la percepció del
so i la química.
En agraïment als aplaudiments del
públic, obsequiaren l’audiència amb un Vals
de Shostakovich. Una vetllada amb una de les obres més representatives de
la música de cambra.
