divendres, 27 de març de 2020

Suspensió temporal de la programació de Nits de Clàssics

Els Dvorak Quintet havien d'actar al Teatre Principal de Valls el dia  23 d'abril. 

AMV / Valls
En relació amb la situació d'emergència anunciada per la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat i que, malauradament, ens va obligar a cancel·lar el concert L’art de la fuga, programat pel dia 19 de març, us informem que hem acordat suspendre temporalment la temporada de Nits de Clàssics.
L'evolució de la propagació de la SARS Cov-2 (COVID-19), i les mesures preventives que les autoritats han adoptat, com ara  el tancament dels teatres per causa de força major, d’acord amb la resolució SLT 737/2020 de 13 de març, així com el Reial Decret 463/2020, de 14 de març de declaració de l'estat d'alarma i la seva pròrroga fins, com a mínim, el 12 d’abril,  fa que a dia d'avui no sapiguem quan podrem recuperar l'activitat artística programada per a la temporada 19/20.
Per tant, a l’Associació Amics de la Música de Valls ens veiem obligats a suspendre els concerts programats pel mes d’abril i que són els següents:
  • Divendres 3:  Cor de Cambra Femení Scherzo.
  • Dimecres 8:  Una nit amb... Maribel Ortega, soprano.
  • Dimecres 15: Ensemble O Vos Omnes: La foguera de les vanitats.
  • Dissabte 18: Concurs Internacional de Flauta (concert dels guanyadors).
  • Dijous 23: Dvorák Quintet.     

Als socis
Davant la situació d'incertesa que estem vivint i pel fet de què no podem avançar quan podrem reprendre l'activitat musical, us comuniquem que hem decidit demorar el cobrament de la tercera quota. Tan aviat com s'acabi aquest període d'excepcionalitat us anunciarem la nova programació i, si procedeix, la data del darrer pagament d’aquesta temporada. 

diumenge, 8 de març de 2020

Obres que arrenquen un somriure al cor més trist

Albert Rodríguez i Medir Bonachi, un cop acabat el concert al Teatre Principal
de Valls. Foto. JOAN GASULL


Concert: Només Mozart
Dia: dijous 5 de març.
Lloc: Teatre Principal de Valls.
Intèrprets: Albert Rodríguez (violí) i Medir Bonachi (piano).

Text: ROMAN GALIMANY/ Valls
En aprofundir en el Mozart distingit, alegre, cortesà, acadèmic, tan familiar per a tots, descobrim la veritable imatge de l'artista intensament renovador. Un artista que ha sabut recrear els vells estils amb el seu sentit de l'equilibri constructiu, la seva lògica i la coherent imaginació. 

La immensa obra de Mozart constitueix un cabal d’una espiritualitat poques vegades superada per cap altre compositor. Quan ens hem familiaritzat amb ella podem comprendre, enmig de la lleugeresa, l'elegància, la perfecció que emana, la grandesa d'una ànima profundament humana i cordial.

Mozart va escriure 36 sonates per a violí i piano. Totes les compreses entre la KV 6 i la KV 46 pertanyen als seus anys infantils, i juvenils. Són sonates per a clavecí que poden tocar-se amb acompanyament de violí; així és com ho anuncia el propi Mozart. 

Les tres sonates que ens van oferir el violinista Albert Rodríguez i el pianista Medir Bonachi corresponen al període considerat de maduresa (1778-1788), en què conserva aquell protagonisme del piano sobre el violí. Encara que havent conegut els Duetti per a violí i teclat de Joseph Schuster, mestre de capella a Dresden, Mozart s’esforça a partir de la KV. 306 i aconsegueix el diàleg equilibrat entre tos dos instruments.
Albert Rodríguez durant el concert al Teatre Principal. Foto: J.G
En el repertori del concert al Teatre Principal presentaren tres sonates, de les més grans del seu temps. Va ser un plaer poder escoltar-les juntes en un concert que proporcionà emocions profundes, convincents, amb un equilibri perfecte. 
Unes interpretacions profundament musicals i dolces.

En la Sonata en Re major, KV 306, l’última de las "Palatinas" (1878), els intèrprets hi van posar molta dosi de virtuosisme, més que en les sonates anteriors. Interpretada amb elegància i coratge, en el segon moviment -de gran bellesa-, el piano exposa al començament el primer tema i després el presenta el violí; realment exquisit.

Amb la Sonata KV 378 transmeteren l’emoció i la delicadesa més mozartianes; el andantino que ens oferiren el podríem etiquetar com el cor expressiu de l’obra; melòdicament expressiu i vibrant, on ens van transmetre l’exquisida gràcia juvenil d’un Mozart per la llibertat que acabava de conquistar. 

Les sonates per a violí i piano de Mozart malbaraten melodia i una alegria de viure quasi infantil, són obres que arrenquen un somriure al cor més trist. Esplèndida la interpretació que ens oferiren de les tres sonates, finament compostes, a un ritme intens amb el to sedós del violí i el so brillant del piano.
La col·laboració íntima i perfectament sincronitzada entre tots dos intèrprets ens farà inoblidable aquesta vetllada de Nits de Clàssics.

Un concert de gran qualitat, interpretat intel·ligentment i expressament frasejat... Com una conversa real, però només a nivell diví.

diumenge, 1 de març de 2020

Aquesta vegada, només Mozart al Teatre Principal

Albert Rodríguez serà aquest dijous al Teatre Principal de Valls per interpretar
 les "Tres sonates de Mozart". 

AMV / Valls
Amb el títol Només Mozart, aquest dijous, dia 5 de març, té lloc al Teatre Principal de Valls, el concert Tres sonates de Mozart, per a violí i piano. Els intèrprets seran el violinista Albert Rodríguez  i el pianista vallenc Medir Bonachi.
Les Sonates per a violí i piano de Wolfgang A. Mozart no es compten entre les seves obres més reconegudes ni es consideren a l’alçada de les de Ludwig van Beethoven, sent especialment populars les que tenen millors formes d’expressió.
Tenen un mèrit molt notable: semblen voler sortir-se de l’element galant  -típic del segle XVIII, en què evidentment estan immerses-, a la recerca d’una llibertat que és present i que despuntarà en l’obra del compositor de Bonn.
En aquestes sonates s’aprecia l’antològica creativitat de Mozart, el qual, sense ser original en termes formals, assoleix unes cotes d’expressivitat i preciosisme gens freqüents a la seva època.    
El repertori, preparat per Albert Rodríguez i Medir Bonachi, ens presenta tres sonates. La Sonata per a violí núm. 17 en Do major, K. 296, la va compondre el març de 1778 a Mannheim (Alemanya), i va ser publicada per primera vegada el 1781 com a part de l'Opus 2 de Mozart. Aquesta és la primera de les seves sonates madures és a dir, aquelles que no va escriure en la seva infantesa, les quals van ser compostes entre 1778 i 1788.
La Sonata per a violí núm. 26 en Si bemoll major, K. 378 / 317d, la va compondre a Viena l'estiu de 1781, poques setmanes després d'haver-se instal·lat a la ciutat, però podia haver estat iniciada el 1779.
La Sonata per a violí núm. 23 en Re major, K. 306/300 l, va ser composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'estiu de 1778 a París, publicada per primera vegada aquell mateix any com a part de l'Opus 1 de Mozart. L'obra la va dedicar a la princesa Maria Isabel, Comtat Palatí de l'Rhin, raó per la qual les sonates que componen l’Opus 1 es coneixen com a Sonates Palatines.
Tots dos intèrprets han intervingut moltes vegades ens els diferents cicles de Nits de Clàssics. L’estela que han deixat és la d’un treball i una qualitat molt important, i així ho avala la seva trajectòria professional, amb un currículum ple d’activitats, de treballs de perfeccionament i de premis.
És un plaer gaudir, més encara, del seu art en el seu retorn a Nits de Clàssics. Dos joves del país que ens han de fer sentir ben orgullosos de tenir-los novament entre nosaltres.  

diumenge, 23 de febrer de 2020

Un jove Gerhard sedueix els vallencs a Nits de Clàssics

El Trio Pedrell durant la seva actuació al Teatre Principal, dins del cicle Nits de Clàssics.
Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

El Trio Pedrell presentà, en el darrer concert del cicle Nits de Clàssics, un repertori que es la culminació d’un projecte de recuperació integral on s’inclou  la partitura inèdita de Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970). Aquest mateix programa, que escoltàrem  el passat dijous al Teatre Principal, ha estat el primer treball discogràfic del Trio Pedrell, integrat per Christian Torres, violí;  Ferran Bardolet, violoncel,  i Jordi Humet, piano, i que han titulat Arrels.

El 1918 Robert Gerhard completava dos trios amb piano. El primer s'estrenaria aquell mateix any al Palau de la Música Catalana, i el segon no s'estrenaria fins quatre anys després, a la mateixa sala. Cent anys després, el Trio Pedrell (formació cambrística jove però guardonada en nombrosos concursos nacionals i internacionals) ens ha ofert en concert aquest primer trio de Gerhard (inèdit i conservat a l'Arxiu Robert Gerhard de l'Institut d'Estudis Vallencs).

L’obra de joventut de Gerhard va tenir un gran èxit el 1918 en la seva estrena al Palau de la Música. En el cas del Trio Op. 50 de Granados, es tracta d’una música molt inspirada i de gran bellesa, estructurada esplèndidament, i amb una gran dosi de romanticisme. El Trio Pedrell es troba en un moment molt dolç; tenen una qualitat inqüestionable, i ofereixen un so equilibrat i preciós.

El Trio número 1 en Si major va començar amb un so enèrgic, generós i brillant. Ja des de l’inici la sincronia entre músics va ser evident, el llenguatge corporal denotava la consciència de grup i un coneixement profund de les obres. L’equilibri del so era l’adequat. Un violí clar i delicat donava pas al protagonisme, quan era necessari, al so vellutat del violoncel. El piano, sublim, acompanyant sempre amb total discreció però, a la vegada ben present, va saber subratllar els passatges necessaris destacant sempre els seus moments solístics.

En el Nocturn número 2 Op. 55 de Felip Pedrell vàrem apreciar un Trio Pedrell molt còmode, amb un llenguatge més alliberat i relaxat. El so, tant del grup com individual, va deixar anar molta força i projecció. Meravellosos tots!!

Quina obra tan exquisida el Trio Op. 50 de Granados.  I quina interpretació tan càlida i compromesa!  Gairebé més enllà del comentari que podria ser el d’una interpretació molt digne, hem de dir que va tenir una intensitat, modèstia i delicadesa en l’expressió, una contenció exquisida i natural; una comunicació entre els tres membres que  proporcionava conjunció i els acords extraordinaris de passió i precisió, tan poc habituals en moltes interpretacions, sense perdre un sol punt de bellesa de l’obra, de la que van extreure tota la seva grandiositat.    

El públic va correspondre amb llargs aplaudiments que el Trio Pedrell va correspondre interpretant un Nocturn de Pedrell. Una vetllada cultural memorable.  

diumenge, 16 de febrer de 2020

Torna Robert Gerhard amb el Trio Pedrell

El Trio Pedrell, en una imatge d'arxiu, actuarà el 20 de febrer al Teatre Principal de Valls


El Trio Pedrell, format per Christian Torres, violí; Ferran Bardolet, Violoncel, i Jordi Humet, piano, presenten el programa Arrels, amb obres de Pedrell, Gerhard i Granados.
La cita és aquest dijous, dia 20 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Principal de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics i en el context de l’any Gerhard-Beethoven-Carner.


AMV / Valls

En aquest programa el Trio Pedrell aprofundeix en la relació de mestre i alumne.  En el  cas  de Gerhard interpreta una obra de joventut que va tenir un gran èxit el 1918 en la seva estrena al Palau de la Música. 
En el cas del Trio Op. 50 de Granados, trobem una música molt inspirada amb grans dosis de romanticisme. El Trio Pedrell ha dedicat els  darrers anys  a la recuperació del patrimoni musical català enregistrant i reeditant peces d’aquests autors, i així els ho va reconèixer la crítica en els Premis Enderrock, on el disc Arrels va ser premiat com a millor disc de clàssica del 2018.

La trajectòria

Després d’anys de formació en diferents escoles estatals com ara l’ESMUC, Musikeon o la Escuela Superior de Música Reina Sofía i d’altres d’a`mbit internacional com ara la Hochschule für Musik Hanns Eisler (Berlín) i la Hochschule für Musik und Theater Felix Mendelssohn Bartholdy (Leipzig), els integrants del Trio Pedrell comencen a caminar junts en una nova etapa marcada per un interès profund en la música de cambra.
Han completat el Màster  de  Música de Cambra a la Hochschule für Musik, Theater und Medien Hannover amb Markus Becker. Han estat premiats en concursos com ara l’International Chamber Music Competition Pinerolo e Torino città Metropolitana, el 24è Concurs Internacional Paper de Música de Capellades o el Concurs Mi Primer Auditorio de la Fundación Piu Mosso. 
Han tocat en sales i festivals de Catalunya, Espanya, Alemanya i la Xina. Combinen la seva faceta artística amb la pedagògica essent convidats a impartir classes magistrals de música de cambra al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, al Conservatori Professional de Música El Musical de Bellaterra o el Conservatori Professional de Terrassa.
El seu primer treball discogràfic es titula Arrels (Ficta Edicions). El disc va ser presentat dins la temporada de cambra de l’Auditori de Barcelona exhaurint totes les localitats. Porten el nom de Felip Pedrell per recuperar en la memòria col·lectiva la figura del compositor, musicòleg, editor i etnomusicòleg català, un dels pares de la música nacionalista espanyola que va exercir una gran influència en personatges com ara Granados, Albéniz, Falla, Turina o Gerhard, entre d’altres.

diumenge, 9 de febrer de 2020

Quan el piano és el gran protagonista

El pianista Bernat Català durant el concert que va oferir el 6 de febrer al Teatre Principal dins del cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls
Amb el títol El piano romàntic es va dur a terme, el passat dijous 6 de febrer, al Teatre Principal, el concert de piano a càrrec del jove pianista Bernat Català, resident a Anglaterra, i actualment en gira concertística pel nostre país.
Prèviament, es va realitzar l’acte de presentació del llibre La sonates para piano de Beethoven, de Paul Badura-Skoda i Jörg Demus, traduït de l’alemany per Manuel Capdevila. Va fer la presentació el musicòleg Albert Ferrer Flamerich, acompanyat per Manuel Capdevila, autor de la versió en castellà, i per Jaume Tortella, vicepresident de la Fundació Bocherini de Barcelona i Editorial Arpegio.
Imatge de la presentació del llibre.
Foto: JOAN GASULL
El pianista Bernat Català (Molins de Rei, 1993) s’estrenà a Nits de Clàssics com a intèrpret –no com a compositor, que també ho és– amb les Sonates núm. 18 i núm. 20 del Pare Antoni Soler (1729–1783), un autor quasi romàntic.
Bernat Català hi va aportar una dimensió fresca i unes sonoritats tan lleus que semblava que flotessin. Va fer una lectura de les sonats emocionant i pianística. El tempo mai va ser estrepitós, més aviat còmode, un fet que permetia assaborir la rica varietat tonal de les dues sonates del Pare Soler, les seves construccions harmòniques i rítmiques. 
L’obra cabdal de la vetllada era la Sonata núm. 3, en La b major Op.110, de Beethoven, de la que, el musicòleg i crític musical Albert Ferrer Flamerich, en va fer una esplèndida dissecció amb detalls molt acurats de l’estructura musical,  durant la presentació del llibre Las Sonata para piano de Beethoven.
Aquest va ser indubtablement el punt àlgid del recital i de la vetllada completa. Un Beethoven, enigmàtic, heterogeni, brillant, desafectat, en el qual Català va demostrar tenir una veu pròpia summament convincent i persuasiva. Vam veure un domini complert de la dificultat interpretativa d’aquesta sonata que s’aparta dels esquemes beethovenians.
La magistral interpretació de Bernat Català, que produeix un impacte pel fet d’allò incomprensible que pot arribar a ser, va transmetre al públic l’arquitectura musicalment absoluta i els constants jeroglífics de l’obra. Bernat Català va estar esplèndid en l’Adagio-Arioso dolente   i com a consol va arribar la Fuga, amb un bon treball contrapuntístic, amb increments i disminucions, que aportaven uns nous sons plenament espiritualitzats.  
La segona part començà amb l’obra Spiegeltocatta, un estudi per a piano de Víctor Cordero i Charles (Molins de Rei, 1971), compositor que ha estat professor a La Chaux-de-Fonds (contrapunt) i en l'actualitat és professor del Conservatori de Música de Neuchâtel, filial de l'Haute Ecole de Musique de Ginebra. Una obra plena de tecnicisme i on Bernat Català va fer palesa la seva gran qualitat tècnica.
Tancava el recital el Preludi, coral i fuga de César Franck (un dels deu grans monuments pianístics de tots els temps, tal com ens recordava el gran Alfred Cortot), i una obra que, des de fa uns anys, figura en quasi tots els recitals de Bernat Català.
De les seves primeres versions fins a l’actual hi ha un espai on s’evidencia la maduresa interpretativa del jove pianista. Innegable correcció de la versió i netedat de plantejament, força profunditat i dinàmica accentuada molt expressiva.
El recital de Bernat Català va tenir una persuasió exercida des de la finor i la delicadesa, mai des del vigor ni des de l’excessiva corporeïtat sonora. Un èxit important d’un pianista cridat a situar-se entre els millors.

dilluns, 3 de febrer de 2020

De Beethoven a Franck i l'esperit de l'expressió romàntica

El jove concertista Bernat Català actua aquest dijous, dia 6 de febrer,
al Teatre Principal de Valls. Foto: FUNDACIÓ GÜELL

AMV / Valls
El pianista Bernat Català (Barcelona, 1993) presenta un programa que reuneix tres obres amb estètiques i llenguatges molt diferents, però que responen a l'esperit de l'expressió romàntica.

La nova cita de Nits de Clàssics es durà a terme aquest dijous, dia 6 de febrer, a partir de 2/4 de 9 del vespre al Teatre Principal de Valls. 
Es tracta d'una proposta del 48è Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya 2018, primer premi de Joventuts Musical de Vilafranca del Penedès.

La Sonata Op. 110 de Beethoven va ser la penúltima composta per l'autor essent, doncs, una obra de maduresa profunda. En canvi, la sonata del compositor vienès Alban Berg es va publicar per primera vegada el 1910. Aquesta peça d'estil expressionista anticipa la ruptura del sistema total. El recital acabarà amb el Preludi coral i fuga del compositor belga Cesar Franck, una obra cabdal del repertori pianístic. Des de Beethoven fins a Franck, passant per Berg, tots els compositors representen el romanticisme en la música, cada un d'ells des d'una perspectiva diferent.
Prèviament al concert, a les 20.00 hores, es durà a terme la presentació del llibre Las Sonatas para piano de Beethoven de Paul Badura-Skoda i Jörg Demus, traducció de l’alemany a càrrec de Manuel Capdevila i Font. Editorial Arpegio. Una anàlisi i descripció de totes les sonates per piano de Beethoven.

La presentació de l'obra anirà a càrrec del musicòleg Albert Ferrer Flamerich i Manuel Capdevila i Font.

dimecres, 29 de gener de 2020

Moments excepcionals de màgia i poesia

L'arpista Esther Pinyol i la soprano Anabel Real durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls
La poesia i la màgia es van unir al Teatre principal, dintre del cicle Nits de Clàssics, amb el concert del Duo Èlan que el podríem batejar com a Poesia i màgia. Va ser el dijous, 23 de gener. La soprano Anabel Real i l’arpista Esther Pinyol oferiren una preciosa i sublim selecció de melodies, totes exquisides. Perfecta combinació de l’Anabel i l’Esther.
Tres cançons de Reynaldo Hahn, compositor veneçolà i francès d’adopció, obrien el repertori. Cançons intimistes i relaxants cantades deliciosament;  impecable intenció i correcte francès amb l’acompanyament sempre abraçador de l’arpa. I en les cançons de Marcel Tournier i David Watkins, impregnant de  lirisme cada línia de ric contingut. Impecable la interpretació d’aquest cicle de cançons, un ajustament perfecte entre música i intèrpret, tant en la veu com en l’esperit.
Després d’haver escoltat diverses interpretacions vocals de la Cançó de Solveig d’Eduard Grieg, sempre preferia les versions instrumentals. Amb curiositat esperava la interpretació del Duo Èlan. I no va ser només una excel·lent versió d'una bella cançó, també es va donar la implicació de la personalitat de les artistes, la comprensió profunda i la identificació emocional. Són aquells moments rars i preciosos on s’obren els nous espais de bellesa.
Amb el Villanelle d’Eva Dell'acqua, Anabel Real, va fer una exhibició de coloratura i amplitud de tessitura. Esplèndida de veu i amb una enorme facilitat per cantar amb colaratura. 
Un moment important va ser la interpretació de dues cançons de Joan Durán (sobre poemes de Salvador Espriu), premi de composició Reina Sofia 2018. Una obra encàrrec de la Fundació de Música Ferrer-Salat i JM Catalunya.
Anabel real va estar realment deliciosa, per expressiva i per la seva vocalització, en l’ària Marinela de La Canción del Olvido, de Serrano.
La màgia de l’arpa ens va arribar de la mà d’Esther Pinyol, ben coneguda pel nostre públic. Una excel·lent execució tècnica i expressiva. En les dues obres que va interpretar com a solista van aflorar molts sentiments, és extraordinària la dolcesa de la música que produeix amb l’arpa; el seu subtil estil ens convida a tancar els ulls i gaudir de la millor música. 
El públic va reconèixer perfectament el gran valor del que acabaven d’escoltar: un concert de poesia i màgia, i així ho van manifestar amb efusius aplaudiments. Totes dues intèrprets ho van agrair fent novament el deliciós  Si me vers avaient des ailes, de Hahn.

diumenge, 19 de gener de 2020

La veu de l’arpa

Esther Pinyol en una imatge del concert que va protagonitzar a Valls la
temporada 2015/2016. Foto: JOAN GASULL

Després del parèntesi de les festes nadalenques, Nits de Clàssics reprèn l’activitat aquest dijous, dia 23 de gener (20.30 h), al Teatre Principal de Valls.
Serà amb el Duo Élan - Anabel real, soprano i Esther Pinyol, arpa –, una recomanació de JJMM de Catalunya, i proposta del 9è Concurs Cant Líric Germans Pla “Ciutat de Balaguer” 2018, Premi Especial JM Catalunya al Millor intèrpret català (Grup d’Art 4 de Balaguer). El concert és coproduït amb JM Espanya i inclòs a la Red de Músicas. Les dues concertistes interpretaran obres de C. Debussy, G. Fauré, R. Hahn, F. Mendelssohn, E. Grieg, E. Morera, J. Serrano, entre altres.
La soprano Anabel Real i l’arpista Esther Pinyol proposen un viatge a través de la poesia i la cançó lírica dels segles XIX i XX. En el recital s’explorarà la relació entre la veu i l’arpa amb la interpretació tant d’obres escrites originalment per a veu i piano, com d’altres elaborades per a aquesta formació. Es  tracta,  doncs, d’un recorregut per la mélodie francesa i el Lied alemany, que va de les illes britàniques passant per Noruega i fins a arribar a Espanya i Catalunya.
La soprano Anabel Real actuarà amb l'arpista Esther Pinyol. 
La soprano Anabel Real va cursar els seus estudis superiors de cant amb l’Enedina Lloris en l’ESMUC gràcies a la beca de la Fundació Victoria dels Àngels i la Fundació Anna Riera.
Després de la seva graduació, va entrar en el centre de Perfeccionament Plácido Domingo, on cantà cançons com ara Despina, La Reina de la nit i Arpago (L’Incoronazione di Dario, Federico Maria Sardelli i Davide Livermore).
Anabel Real ha cantat en teatres com ara el Palau de les Arts Reina Sofia (Elvira a L’italiana in Algeri dirigida per Ottavio Dantone), el Teatre Arriaga (Bilbao) i en la Faràndula de Sabadell (Reina de la nit de La flauta màgica i Voce del Cielo a Don Carlo). Ha ofert recitals a sales com el Gran Teatre del Liceu i l’Auditori de Barcelona, i ha participat en el festival de Vals de la OSV, la Schubertíada de Barcelona, el Festival de Piano de Torroella de Montgrí, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada i el Life Victoria 2015.
Entre d’altres, compta amb el Premi Extraordinari al Millor Cantant Català i el Premi del Públic de la 50ª Edició del Concurs Internacional Francisco Viñas; el Bruno-Frey-Musikpreis 2016 (Baden-Württemberg, Alemania) i el primer premi del 9è Concurs de Cant Germans Pla “Ciutat de Balaguer”.
Esther Pinyol ha estudiat a l’Esmuc i ha estat la primera arpista graduada en aquesta modalitat d’instrument en aquest centre. Des que es va graduar el 2012, amb un projecte que incloïa la Concertstück per a arpa i orquestra, Op. 39, de Gabriel Pierné, la trajectòria de l'Esther Pinyol ha anat in crescendo, tant com a solista com a l'exitós Blooming Duo, que integra juntament amb el percussionista Ferran Carceller i amb què  van participar en la temporada 2015-16 de Nits de Clàssics.
Els seus darrers projectes i actuacions, així com el recorregut de concerts i premis al llarg de la seva carrera musical (segon premi d’interpretació de l’Arjau que va aconseguir amb el projecte Blooming Duo), o bé l’estrena i tancament de la temporada 2016 de la Pedrera i la seva participació en grans orquestres,  fan que sigui tot un honor que ens visiti novament un dels grans talents musicals emergents en el nostre país.

dimecres, 18 de desembre de 2019

De la blanesa a l’infortuni

Les Artem Trio durant el concert que van oferir al Teatre Principal de Valls dins del cicle
Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL


ROMAN GALIMANY / Valls
El dijous, 12 de desembre, dins del cicle de concerts Nits de Clàssics es presentà, al Teatre principal de Valls, el concert titulat Fascinació per l’art interpretat per Artem Trio, una formació integrada per Natalia Szmydt, violí; Violeta González Tomàs; violoncel, i Maria López Belarte, piano, finalistes del Concurs Internacional "Paper de Música" de Capellades 2018.

Portaven un repertori molt elaborat i estructuralment molt meditat on coincidiren estils ben diferents i amb grans contrastos, però molt atractius i suggeridors.

El Trio Elegíac en sol menor de Rachmaninoff  és una obra increïblement bella, compendi de la música ombrívola russa... un bon exemple de la passió que es fa evident en tots els treballs d’aquest autor. Tenia 19 anys quan va escriure aquesta obra. Gran interpretació, amb destresa, de les Artem Trio, que li van donar un aire melancòlic, no tan tenebrós, però sí apassionat.   

Realment deliciós el  Nocturn en mi bemoll major de Schubert, que va enllestir la tardor de 1827, un any abans de la seva mort. Artem Trio va accentuar la bellesa de les melodies amb efectes sonors; al ric tema principal, una melodia puntejada de tres notes, li van donar un caràcter rítmic inusual, ja fos amb el pizzicato dels dos instruments de corda o amb el seu equivalent en acords del piano.  Excel·lent interpretació que ens va deixar amb el cor i l’esperit en l’aire.

De la dolçor de les primeres dues obres del repertori hem passat al rigor de l’infortuni de la Segona Guerra Mundial: Stalin, purgues jueves, paranoia col·lectiva i totes les turbulències, són denunciades en el Trio per a piano núm. 2 de Shostakovich, compost poc després de la seva Setena simfonia, quan l’autor reservava molts sarcasmes i altres emocions per transcriure. Escrit l’any 1944, dedicat al seu amic i musicòleg Sollertinsky, va fer servir alguns temes jueus.

Artem Trio ens va transmetre la tensió pura i la violència (en bona manera) en la seva versió que gira al voltant de la pianista; les tres intèrprets van actuar en diferents nivells d’intensitat i passió... absolutament genials!! Podríem destacar tota l’obra però no ens resistim a destacar el segon moviment amb un so molt fi, el quart moviment com una mena de dansa jueva. El clímax assolit és una combinació del geni de Shostakovich, la qualitat musical de cada intèrpret, la percepció del so i la química.

En agraïment als aplaudiments del públic, obsequiaren l’audiència amb un Vals de Shostakovich. Una vetllada amb una de les obres més representatives de la música de cambra.

dijous, 12 de desembre de 2019

Una meravella de claredat, humilitat i decisió

D'esquerra a dreta, la pianista Anna Crexells, el baríton, Carles Pachón, i la soprano, Serena Sáenz. Foto: JOAN GASULL

ROMAN GALIMANY / Valls
La soprano Serena Sáenz (Barcelona, 1994) i el baríton Carles Pachón (Navars, 1995), amb l’excel·lent pianista Anna Crexells, van deixar una exquisida empremta en el concert que feren diumenge, 8 de desembre, al Teatre Principal de Valls, dintre del cicle de concerts Nits de Clàssics que organitzen els Amics de la Música de Valls/JJ MM de l’Alt Camp.

El repertori de l’espectacle Rossiniana va ser d’una gentilesa deliciosa amb la selecció de les obres del cigne de Pesaro. Tots intèrprets mostraren, tant a nivell vocal com actoral,  gran afinitat i gran sapiència de l'estil rossinià.

Serena Sáenz Moliner, dotada d'una bellesa tan espectacular com el seu somriure i unes dots per al cant excepcionals, va sorprendre novament a l'audiència de Nits de Clàssics amb un repertori amb el qual va demostrar les seves aptituds de soprano lírica de coloratura excepcional, cantant amb un esperit i una intel·ligència que feien una delícia les seves àries... 

“Una voce poco fa” era una meravella de claredat, humilitat i decisió, amb una exhibició de la coloratura de la seva veu. Tots l’esperàvem després del concert The Orient Express, que va oferir el passat mes de març en aquest mateix teatre. 

Carles Pachón i Díaz és un jove cantant emergent del gènere líric i de registre baríton, conegut per haver obtingut el tercer premi en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas en l'ediciò del 2017, a més de set premis més, entre els quals hi ha el premi al millor cantant català, concedit per l’Ajuntament i les Joventuts Musicals de Moià, el Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada i el premi del públic assistent a la prova final.

Carles Pachón està fornit de dots vocals naturals i una veu de timbre noble, i cal destacar el seu domini de l'espai escènic. El seu pas per Pesaro l'estiu passat va estar certament aprofitat pel cantant, tenint en compte l'excel·lent prestació de la qual hem gaudit en la present Rossiniana. Excel·lent interpretació, tant vocal com escènica del  Largo al factotum della città, de la cavatina de Figaro, on Pachón va poder fer gala de les seves qualitats.

Tots dos cantants es van mostrar esplèndids en els duets interpretats amb complicitat i compenetració, realment plaents en el duet que tancava la primera part del concert, Dunque io son, per l’expressió escènica i el lirisme fascinant amb el que ho interpretaren.

Esplèndida la versió pianística que Anna Crexells va fer de l’overtura de Il barbiere di Siviglia. És una de les més importants repertoristes actuals, i així està considerada, però també és una excel·lent pianista solista que, de quan en quan, deixa una petita mostra d’aquest perfum musical, com va ser l’intermedi de La boda de Luis Alonso, a la segona part.
Una segona part de la comèdia al drama, amb diversos fragments de sarsuela. Carlos Pachón va ser mestre de cambra en una magnífica interpretació de la cavatina de Maestro Campanone de Mazza i Lleó. Esplèndida Serena Sáenz en la romança de Mirentxu de Guridi, cantada amb tanta sensibilitat que ens va emocionar, una magnífica òpera finalment representada aquesta temporada a la Zarzuela de Madrid.
Ambdós artistes van ser ben “castizos” per a Sorozabal, amb el duo del Manojo de Rosas i dramàtics al convertir-se en Katiuska. Encantadora Serena en la Polonesa de Elena, i realment exquisida la tarantel·la que va cantar Carles Pachón de La Dogaresa. Tot un plaer poder escoltar la interpretació que el baríton va fer del fragment.
Captivaren al nombrós públic, que va ovacionar llargament els cantants i la pianista, i van correspondre oferint dos bisos: Amapola, per Carles Pachón, i la genuïna versió de Granada per Serena Sáenz, que ja admiràrem en el concert del passat mes de març.

Els assistents al concert cal que en recordin la data, una data que els acompanyarà quan la Serena i el Carles siguin encimbellats al món de la lírica, i per a això ja no falta gaire.