 |
| El Trio Pedrell durant la seva actuació al Teatre Principal, dins del cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL |
Text: ROMAN GALIMANY / Valls
El Trio Pedrell presentà, en el darrer concert del cicle Nits
de Clàssics, un repertori que es la culminació d’un projecte
de recuperació integral on s’inclou la
partitura inèdita de Robert Gerhard
(Valls, 1896-Cambridge, 1970). Aquest mateix programa, que escoltàrem el passat dijous al Teatre Principal, ha estat
el primer treball discogràfic del Trio Pedrell, integrat per Christian Torres,
violí; Ferran Bardolet, violoncel, i Jordi Humet, piano, i que han titulat Arrels.
El 1918 Robert Gerhard completava
dos trios amb piano. El primer s'estrenaria aquell mateix any al Palau de la
Música Catalana, i el segon no s'estrenaria fins quatre anys després, a la
mateixa sala. Cent anys després, el Trio Pedrell (formació cambrística jove
però guardonada en nombrosos concursos nacionals i internacionals) ens ha ofert
en concert aquest primer trio de Gerhard (inèdit i conservat a l'Arxiu Robert
Gerhard de l'Institut d'Estudis Vallencs).
L’obra de joventut de Gerhard va
tenir un gran èxit el 1918 en la seva estrena al Palau de la Música. En el cas
del Trio Op. 50 de Granados, es
tracta d’una música molt inspirada i de gran bellesa, estructurada esplèndidament,
i amb una gran dosi de romanticisme. El Trio Pedrell es troba en un moment molt
dolç; tenen una qualitat inqüestionable, i ofereixen un so equilibrat i
preciós.
El Trio número 1 en Si major va començar amb un so enèrgic, generós i
brillant. Ja des de l’inici la sincronia entre músics va ser evident, el
llenguatge corporal denotava la consciència de grup i un coneixement profund de
les obres. L’equilibri del so era l’adequat. Un violí clar i delicat donava pas
al protagonisme, quan era necessari, al so vellutat del violoncel. El piano, sublim,
acompanyant sempre amb total discreció però, a la vegada ben present, va saber
subratllar els passatges necessaris destacant sempre els seus moments
solístics.
En el Nocturn número 2 Op. 55 de Felip Pedrell vàrem apreciar un Trio
Pedrell molt còmode, amb un llenguatge més alliberat i relaxat. El so, tant del
grup com individual, va deixar anar molta força i projecció. Meravellosos
tots!!
Quina obra tan exquisida el Trio Op. 50 de Granados. I quina interpretació tan càlida i
compromesa! Gairebé més enllà del
comentari que podria ser el d’una interpretació molt digne, hem de dir que va
tenir una intensitat, modèstia i delicadesa en l’expressió, una contenció
exquisida i natural; una comunicació entre els tres membres que proporcionava conjunció i els acords
extraordinaris de passió i precisió, tan poc habituals en moltes
interpretacions, sense perdre un sol punt de bellesa de l’obra, de la que van
extreure tota la seva grandiositat.
El públic va correspondre amb llargs
aplaudiments que el Trio Pedrell va correspondre interpretant un Nocturn de Pedrell. Una vetllada
cultural memorable.
