El poder ocult de la viola

Agnès Mauri i Benedek Horváth durant el concert de viola i piano que van oferir al Teatre Principal. Foto: JOAN GASULL

Dos joves artistes, però amb gran presència internacional, van ser els intèrprets del concert Fantasies d’una viola, el dijous, dia 9, al Teatre Principal: Agnès Mauri, viola (Vic, 1992) -actualment resident a Basilea-, i el pianista Benedek Horváth (Budapest, 1989).

Un programa imaginatiu i divers els va permetre demostrar perquè són un duo de molta qualitat, a més de gaudir d'una gran projecció a nivell internacional.

El fil conductor del concert va ser la fantasia amb obres d’èpoques i estils diferents, on el concepte fantasia va canviant de connotació.

El recital, amb dues parts ben contrastades, va mostrar una primera part d'una bellesa extrema, amb una Agnès Mauri confrontada, sense cap altre ajut que el seu instrument, a la complexitat i simplicitat de la Fantasia número 7, de George P. Telemann; la Sonata per a viola Op.11, de Hindemith, i la Op. 73 de Schumann.

A la segona part, Agnès Mauri va compartir amb el públic l’obra Jardins del silenci, de Miquel Oliu -dedicada a la violista-,  i el ballet Romeo i Julietta, de Prokofiev, en versió per a viola i piano.

El repertori per a viola i piano anterior al segle XX és relativament escàs, un fet que explica la freqüència amb què els intèrprets d'aquest instrument executen transcripcions o adaptacions. Un dels casos més coneguts és l'obra de Propkofiev amb arranjament de V. Bosisosky.

Entre les obres interpretades cal destacar, tant per la qualitat com per l’execució, la primera Sonata per a viola i piano, Op. 11 Núm. 4 de Paul Hindemith. Composta el 1919, és la quarta de cinc sonates instrumentals que componen el seu Opus 11. Aquesta sonata i la següent, l’ Opus 11 Núm. 5 per a viola i en solitari, marca la decisió de Hindemith d'abandonar el violí per la viola.

Un primer pla de la violista en l'execució d'una de les obres en el recital Fantasies d'una viola.
Foto: JOAN GASULL.

Mauri i Horváth, van fer una interpretació exquisida. La viola, obrint un diàleg amb el piano -encara silenciat- que, després d’uns compassos replica la melodia. Tots dos instruments desenvolupen una figura rítmica: uns compassos amb el piano silenciat i el tema passa seguidament entre els dos instruments. Uns moments en què Agnès Mauri va demostrar el seu gran virtuosisme.

Tot això passava en el breu primer moviment Fantasia. El darrer moviment té sis variacions del tema que prové de l’anterior moviment. La viola de la jove intèrpret pren aquí el seu caràcter més noble, més sobri, tot fusionant-se amb el piano per a assolir una sonoritat conjunta.

En el concert va destacar el notable poder expressiu de la viola. Agnès Mauri li dóna un accent més aviat suau, intimista i una mica malenconiós. Més en els passatges de legato que en els de virtuosisme, tot i que exhibeix una tècnica pulcra i exquisida.

Tot això ho va poder comprovar el públic en l’obra de Miquel Oliu, Jardins del silenci, obra que forma part de l’encàrrec de Joventuts Musicals de Catalunya i la Fundació Ferrer-Salat per a la Xarxa de Música 2016-17, i que l’autor va dedicar a Agnès Mauri havent-la treballat conjuntament.

Tots dos intèrprets va aconseguir crear aquest “jardí sonor” a partir dels diferents timbres, registres i sobretot del material harmònic, que té un rellevant paper colorista i constructiu dins l’obra, amb una recreació sonora que va augmentant al llarg de les tres parts en què s’articula.

Una obra, que per les seves característiques, pot arribar a fer difícil d’entendre per a l’espectador.

En l’espectacular Romeo i Julietta, de Prokofiev, la viola i el piano van estar esplèndids, marcant amb precisió els tempo i el lirisme en els diferents moviments de l’obra.

Els espectadors van recompensar l’excel·lent actuació d’Agnès Mauri i Benedeck Horváth amb llargs aplaudiments i el duo els va regalar Jota de Manuel de Falla.

Un concert d’alta qualitat per a uns intèrprets joves i amb molt de talent que es troben en plena expansió de la seva trajectòria professional. 

"La imaginació és clau"

Agnès Mauri és la protagonista del concert de viola i piano programat pels Amics de la Música de Valls, aquest dijous, dia 9 de març (20.30 h) al Teatre Principal. L’acompanya el pianista Benedek Horváth, un jove hongarès distingit amb premis de gran prestigi com ara el Rahn Musikpreis Wettbewerb (2016) o el Kiefer Hablitzel Wettbewerb (2015).

Agnès Mauri, una violista imaginativa i de gran sensibilitat en les seves execucions, està immersa en una gira per tota Catalunya que tancarà el 28 de març a Sant Boi de Llobregat després d’haver passat per Torroella de Montgrí, Vilafranca del Penedès o Tarragona. És, per tant, una ocasió única per al públic del cicle Nits de Clàssics, assistir al concert d’una de les solistes amb més projecció a nivell internacional.

En la carta de presentació d’aquesta jove vigatana hi ha el guardó que va obtenir el 2015 com a guanyadora del concurs El Primer Palau. Els experts diuen que Agnès Mauri destaca per la seva “presència a escena, la qualitat del so i la maduresa interpretativa”.

Ha portat la seva música a festivals com ara el Kammermusikfestival Basel, de Suïssa; l’International Musicians Seminar-Prussia Covea, d’Anglaterra; el Schleswig-Holstein Musik Festival d’Alemanya o el Festival Castell de Perelada.

Perquè pugueu conèixer millor el tarannà de l’Agnès Mauri i les seves reflexions us convidem a llegir l’entrevista que recentment ha publicat Joventuts Musicals de Catalunya a la seva pàgina web i que us reproduïm a continuació.

Com és que vas decidir interpretar música clàssica?

“Tot va començar gràcies als meus pares, que em van portar a una coral infantil, al Cor Cabirol, tot i que abans ja tocava el piano que teníem a casa. Allà els van convèncer que em portessin també a l'escola de música. Quan va arribar el moment d'escollir un instrument, tenia molt clar que en volia aprendre dos: el piano, perquè aleshores ja era el meu instrument de casa, i un de nou, que volia que fos el violoncel, però que finalment va ser la viola. Des de llavors, m'han acompanyat fins al dia d'avui”.

Què sents quan estàs immersa en un concert? Què et passa pel cap?

“M'és difícil descriure-ho des de dins perquè és un moment d'acció. Diguem que la reflexió i els pensaments em vénen després del concert (tot i que no sempre em recordo de tot el que voldria recordar). En el moment del concert, sí que estic receptiva amb la música que acabo de fer sonar, amb la que acaba de fer el pianista, amb l'atmosfera que m'arriba del públic, amb com respon l'acústica, encara que no a tota la informació que rebo hi dono la mateixa importància en cada moment. Però crec que el més important, i que alhora em permet estar receptiva, és que mentre estic tocant, la meva ment és més o menys en una línia molt fina entre el present i el futur. La imaginació és clau. Ara bé, què sento amb la música, això és impossible d'explicar. Però suposo que precisament d'això es tracta i per això existeix”.

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

“M'alegra molt haver pogut estudiar a casa en un centre superior tan especial com l'ESMUC, amb professors de primer nivell, on hi conviuen clàssica, jazz, moderna, flamenco, antiga, musicologia... Hi ha pocs centres tan complets a Europa. I poder estudiar en escoles de música com la de Vic, que ara ja és conservatori, i veure que la música s'ha anat estenent en pobles on abans els nens no hi tenien accés... De totes maneres, encara queda molta feina per fer. I quan em pregunto per què, acabo arribant sempre a una conclusió semblant. Estic convençuda que molts problemes i dificultats en què no només es troben els músics professionals, sinó també la societat en general, es podrien solucionar si s'apostés per un impuls molt més gran en l'educació musical i artística a les escoles i instituts”.

Prens part a la Xarxa com a guardonada, l'any 2015, als premis El Primer Palau. Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

“El Primer Palau és una plataforma de llançament d'artistes singular. Quan m'estava preparant, tenia companys aquí a Basilea que es quedaven amb la boca oberta quan els deia que el mateix concurs consistia a fer un recital obert al públic al Palau de la Música, on hi hauria també un jurat. En cap moment vaig tenir la sensació d'estar competint amb algú, sinó d'estar fent un concert molt especial amb un públic molt acollidor que sentia a prop, i tenia una sensació de celebració, notava que era un dia important. Amb aquest tipus de concurs, molt més realista que altres concursos, crec que es pot valorar el músic en la situació de performance idònia, és a dir, en un concert. Al mateix temps, el músic té l'oportunitat de gaudir i aprendre de l'experiència de tocar en una sala tan emblemàtica i única com és el Palau de la Música”.

Parla'ns de les peces que interpretaràs als concerts de la Xarxa. Per què les has escollit?

“El fil conductor és la fantasia. Totes les obres són d'èpoques i estils diferents, on el terme fantasia va canviant de connotació. També hi ha una obra sorpresa de Miquel Oliu  escrita per a l'ocasió, que tant a en Benedek com a mi ens fa molta il·lusió presentar!”

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

“És una oportunitat increïble per als joves músics com jo per agafar experiència en el terreny. És magnífic no haver-se de preocupar d'organitzar els concerts, poder oferir recitals a diversos llocs de tot Catalunya, poder conèixer sales i públics diferents, etc. I tot això sabent que mentrestant a darrere hi ha algú que està fent una feina i un esforç increïble, que et valoren i confien en tu. Per a mi, serà la primera vegada que faig tants recitals de viola i piano seguits. En tinc moltes ganes!”

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

“En general, seguir aprenent i seguir buscant la meva millor manera de portar la música al públic en cada nou concert, aprofitant que aquest any en tinc molts. I un altre repte de cara a la meva professió que fa uns mesos que em volta pel cap és aprendre una nova llengua, però no diré quina fins que ho sàpiga dir en la nova!”

QÜESTIONARI

• Un instrument (a banda del teu): El violoncel
• Un director: Nikolaus Harnoncourt, Carlos Kleiber
• Un solista: Martha Argerich, Jordi Savall, Ivry Gitlis...
• Un grup de cambra: Tocar amb els meus amics!
• Un compositor: Franz Schubert
• Una obra musical: Hi ha obres com el Quintet en Do major, D.956 de Schubert que són de les meves preferides, i després n'hi ha d'altres que les escolto tants cops seguits com em deixen... la pobra d'ara és el 2n moviment del 2n Concert per a violí i orquestra de Prokofiev
• Un llibre: Les Narracions completes, de Kafka
• Una ciutat: Com a bona vigatana, Vic! Però també estic molt bé a Basilea, on visc actualment
• Un lema o refrany: "Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí"
• Un somni: mmm... un concert per a viola i orquestra de Beethoven no estaria malament!