Albert Rodríguez serà aquest dijous al Teatre Principal de Valls per interpretar les "Tres sonates de Mozart". |
AMV / Valls
Amb el títol Només
Mozart, aquest dijous, dia 5 de març, té lloc al Teatre Principal de
Valls, el concert Tres sonates de Mozart, per a violí i piano. Els
intèrprets seran el violinista Albert Rodríguez
i el pianista vallenc Medir Bonachi.
Les Sonates per a
violí i piano de Wolfgang A. Mozart no es compten entre les seves obres més
reconegudes ni es consideren a l’alçada de les de Ludwig van Beethoven, sent
especialment populars les que tenen millors formes d’expressió.
Tenen un mèrit molt notable:
semblen voler sortir-se de l’element galant
-típic del segle XVIII, en què evidentment estan immerses-, a la recerca
d’una llibertat que és present i que despuntarà en l’obra del compositor de
Bonn.
En aquestes sonates
s’aprecia l’antològica creativitat de Mozart, el qual, sense ser original en
termes formals, assoleix unes cotes d’expressivitat i preciosisme gens
freqüents a la seva època.
El
repertori, preparat per Albert Rodríguez i Medir Bonachi, ens presenta tres
sonates. La Sonata per a violí núm. 17 en Do major, K. 296, la va
compondre el març de 1778 a Mannheim (Alemanya), i va ser publicada per primera
vegada el 1781 com a part de l'Opus 2
de Mozart. Aquesta és la primera de les seves sonates madures és a dir,
aquelles que no va escriure en la seva infantesa, les quals van ser compostes
entre 1778 i 1788.
La Sonata
per a violí núm. 26 en Si bemoll major, K. 378 / 317d, la va compondre a Viena
l'estiu de 1781, poques setmanes després d'haver-se instal·lat a la ciutat,
però podia haver estat iniciada el 1779.
La Sonata
per a violí núm. 23 en Re major, K. 306/300 l, va ser composta per Wolfgang
Amadeus Mozart l'estiu de 1778 a París, publicada per primera vegada aquell mateix
any com a part de l'Opus 1 de Mozart.
L'obra la va dedicar a la princesa Maria Isabel, Comtat Palatí de l'Rhin,
raó per la qual les sonates que componen l’Opus
1 es coneixen com a Sonates Palatines.
Tots dos
intèrprets han intervingut moltes vegades ens els diferents cicles de Nits de Clàssics. L’estela que han
deixat és la d’un treball i una qualitat molt important, i així ho avala la
seva trajectòria professional, amb un currículum ple d’activitats, de treballs
de perfeccionament i de premis.
És un
plaer gaudir, més encara, del seu art en el seu retorn a Nits de Clàssics.
Dos joves del país que ens han de fer sentir ben orgullosos de tenir-los
novament entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada