 |
| La violinista de només 16 anys, considerada el nou fenomen de la música clàssica, durant el concert de Nits de Clàssics a Valls. Foto: JOAN GASULL |
Text: ROMAN GALIMANY / Valls
Deia María del Mar Jurado, en una entrevista prèvia al concert que va oferiri a Nits de Clàssics, que la seva principal virtut era la manera d'expressar la música, i tenia tota la raó.
El concert que la guanyadora del Premio Intercentros Melómano
va oferir el passat dijous, 7 de març al Teatre principal de Valls, va ser magistral.
Durant
seixanta minuts evidencià la seva destresa amb el violí i el profund
coneixement de l'instrument renaixentista, interpretant obres de Bach, Mozart,
Wieniawski, Veracini Kreisler, Sarasate i Saint-Saens, entusiasmant al públic.
Venia de fer un concert a Madrid, el
diumenge anterior, com a solista amb l’Orquestra Camera Musicalis on interpretà
el concert de Max Bruch i, després de recórrer 800 kilòmetres en tren, es
plantà a Valls, mantenint els peus a
terra gràcies a la capacitat de treball i a la seva família.
Quina
actuació! Una artista sorprenent, violinista de 16 anys acabats de fer, que viu a La Carolina
(Jaén), oferint una interpretació memorable que mereix molts més comentaris. La
seva lectura del repertori va ser refinada, exquisida, exacta i lliure al
mateix temps, i delicada alhora. Més del que ens podíem esperar, tot i conèixer
la seva trajectòria. Executa amb "sinceritat, sensibilitat, tècnica
exquisida i passió". Són expressions usades pels crítics, a les quals
hauria de sumar el verb "escoltar".
El
seu tempo és molt precís. La seva
exactitud sobre les notes és sobresortida. Cada nota sona perfectament clara i
en tempo. És increïble!
Entre
les obres del repertori, n'hi ha una que ens va semblar de més dificultat, tant
tècnicament com expressivament. Es tracta de la Polonesa brillant de Wieniawski per a violí i piano. Va sonar
natural, com si fos senzilla, quan és endimoniada; amb frases i pianissimos
sense fi. Però quan finalment t'apropes al que Wieniawski pretenia, és magnífica.
El
violí va estar acompanyat, per un molt bon piano. El piano de Berta Brull, una
gran repertorista que ja hem tingut el plaer d’escoltar a Nits de Clàssics. Podem
confirmar que una part de l’èxit del concert és de la Berta que, amb el poc
temps que van tenir per preparar el concert, va fer un treball de conjunció
molt meritori, amb un enteniment i diàleg entre els dos instruments realment
encomiable.
Els repertoristes acostumen a estar considerats com a acompanyants,
quan en realitat tenen un treball d’equip amb el solista que marca l’èxit de la
interpretació. Això li hem d’agrair a la Berta Brull, per la seva bona qualitat
i professionalitat.
El
públic es va rendir a la qualitat de les intèrprets amb aplaudiments
entusiastes, que elles agraïren interpretant una obra de Fauré. Un concert que,
amb el devenir dels anys, tindrà la seva història pel Teatre Principal.
