El públic es rendeix als peus del nou fenomen de la música clàssica

La violinista de només 16 anys, considerada el nou fenomen de la música clàssica, durant el concert de Nits de Clàssics a Valls. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

Deia María del Mar Jurado, en una entrevista prèvia al concert que va oferiri a Nits de Clàssics, que la seva principal virtut era la manera d'expressar la música, i tenia tota la raó.

El concert que la guanyadora del Premio Intercentros Melómano va oferir el passat dijous, 7 de març al Teatre principal de Valls, va ser magistral.

Durant seixanta minuts evidencià la seva destresa amb el violí i el profund coneixement de l'instrument renaixentista, interpretant obres de Bach, Mozart, Wieniawski, Veracini Kreisler, Sarasate i Saint-Saens, entusiasmant al públic.

Venia de fer un concert a Madrid, el diumenge anterior, com a solista amb l’Orquestra Camera Musicalis on interpretà el concert de Max Bruch i, després de recórrer 800 kilòmetres en tren, es plantà a Valls,  mantenint els peus a terra gràcies a la capacitat de treball i a la seva família.

Quina actuació! Una artista sorprenent, violinista de 16 anys acabats de fer, que viu a La Carolina (Jaén), oferint una interpretació memorable que mereix molts més comentaris. La seva lectura del repertori va ser refinada, exquisida, exacta i lliure al mateix temps, i delicada alhora. Més del que ens podíem esperar, tot i conèixer la seva trajectòria. Executa amb "sinceritat, sensibilitat, tècnica exquisida i passió". Són expressions usades pels crítics, a les quals hauria de sumar el verb "escoltar".

El seu tempo és molt precís. La seva exactitud sobre les notes és sobresortida. Cada nota sona perfectament clara i en tempo. És increïble!

Entre les obres del repertori, n'hi ha una que ens va semblar de més dificultat, tant tècnicament com expressivament. Es tracta de la Polonesa brillant de Wieniawski per a violí i piano. Va sonar natural, com si fos senzilla, quan és endimoniada; amb frases i pianissimos sense fi. Però quan finalment t'apropes al que Wieniawski pretenia, és magnífica.

El violí va estar acompanyat, per un molt bon piano. El piano de Berta Brull, una gran repertorista que ja hem tingut el plaer d’escoltar a Nits de Clàssics.  Podem confirmar que una part de l’èxit del concert és de la Berta que, amb el poc temps que van tenir per preparar el concert, va fer un treball de conjunció molt meritori, amb un enteniment i diàleg entre els dos instruments realment encomiable. 

Els repertoristes acostumen a estar considerats com a acompanyants, quan en realitat tenen un treball d’equip amb el solista que marca l’èxit de la interpretació. Això li hem d’agrair a la Berta Brull, per la seva bona qualitat i professionalitat.

El públic es va rendir a la qualitat de les intèrprets amb aplaudiments entusiastes, que elles agraïren interpretant una obra de Fauré. Un concert que, amb el devenir dels anys, tindrà la seva història pel Teatre Principal.