Obres que arrenquen un somriure al cor més trist

Albert Rodríguez i Medir Bonachi, un cop acabat el concert al Teatre Principal
de Valls. Foto. JOAN GASULL

Concert: Només Mozart

Dia: dijous 5 de març.

Lloc: Teatre Principal de Valls.

Intèrprets: Albert Rodríguez (violí) i Medir Bonachi (piano).

Text: ROMAN GALIMANY/ Valls

En aprofundir en el Mozart distingit, alegre, cortesà, acadèmic, tan familiar per a tots, descobrim la veritable imatge de l'artista intensament renovador. Un artista que ha sabut recrear els vells estils amb el seu sentit de l'equilibri constructiu, la seva lògica i la coherent imaginació. 

La immensa obra de Mozart constitueix un cabal d’una espiritualitat poques vegades superada per cap altre compositor. Quan ens hem familiaritzat amb ella podem comprendre, enmig de la lleugeresa, l'elegància, la perfecció que emana, la grandesa d'una ànima profundament humana i cordial.

Mozart va escriure 36 sonates per a violí i piano. Totes les compreses entre la KV 6 i la KV 46 pertanyen als seus anys infantils, i juvenils. Són sonates per a clavecí que poden tocar-se amb acompanyament de violí; així és com ho anuncia el propi Mozart. 

Les tres sonates que ens van oferir el violinista Albert Rodríguez i el pianista Medir Bonachi corresponen al període considerat de maduresa (1778-1788), en què conserva aquell protagonisme del piano sobre el violí. Encara que havent conegut els Duetti per a violí i teclat de Joseph Schuster, mestre de capella a Dresden, Mozart s’esforça a partir de la KV. 306 i aconsegueix el diàleg equilibrat entre tos dos instruments.

Albert Rodríguez durant el concert al Teatre Principal. Foto: J.G

En el repertori del concert al Teatre Principal presentaren tres sonates, de les més grans del seu temps. Va ser un plaer poder escoltar-les juntes en un concert que proporcionà emocions profundes, convincents, amb un equilibri perfecte. 

Unes interpretacions profundament musicals i dolces.

En la Sonata en Re major, KV 306, l’última de las "Palatinas" (1878), els intèrprets hi van posar molta dosi de virtuosisme, més que en les sonates anteriors. Interpretada amb elegància i coratge, en el segon moviment -de gran bellesa-, el piano exposa al començament el primer tema i després el presenta el violí; realment exquisit.

Amb la Sonata KV 378 transmeteren l’emoció i la delicadesa més mozartianes; el andantino que ens oferiren el podríem etiquetar com el cor expressiu de l’obra; melòdicament expressiu i vibrant, on ens van transmetre l’exquisida gràcia juvenil d’un Mozart per la llibertat que acabava de conquistar. 

Les sonates per a violí i piano de Mozart malbaraten melodia i una alegria de viure quasi infantil, són obres que arrenquen un somriure al cor més trist. Esplèndida la interpretació que ens oferiren de les tres sonates, finament compostes, a un ritme intens amb el to sedós del violí i el so brillant del piano.

La col·laboració íntima i perfectament sincronitzada entre tots dos intèrprets ens farà inoblidable aquesta vetllada de Nits de Clàssics.

Un concert de gran qualitat, interpretat intel·ligentment i expressament frasejat... Com una conversa real, però només a nivell diví.

Aquesta vegada, només Mozart al Teatre Principal

Albert Rodríguez serà aquest dijous al Teatre Principal de Valls per interpretar
 les "Tres sonates de Mozart". 

AMV / Valls

Amb el títol Només Mozart, aquest dijous, dia 5 de març, té lloc al Teatre Principal de Valls, el concert Tres sonates de Mozart, per a violí i piano. Els intèrprets seran el violinista Albert Rodríguez  i el pianista vallenc Medir Bonachi.

Les Sonates per a violí i piano de Wolfgang A. Mozart no es compten entre les seves obres més reconegudes ni es consideren a l’alçada de les de Ludwig van Beethoven, sent especialment populars les que tenen millors formes d’expressió.

Tenen un mèrit molt notable: semblen voler sortir-se de l’element galant  -típic del segle XVIII, en què evidentment estan immerses-, a la recerca d’una llibertat que és present i que despuntarà en l’obra del compositor de Bonn.

En aquestes sonates s’aprecia l’antològica creativitat de Mozart, el qual, sense ser original en termes formals, assoleix unes cotes d’expressivitat i preciosisme gens freqüents a la seva època.    

El repertori, preparat per Albert Rodríguez i Medir Bonachi, ens presenta tres sonates. La Sonata per a violí núm. 17 en Do major, K. 296, la va compondre el març de 1778 a Mannheim (Alemanya), i va ser publicada per primera vegada el 1781 com a part de l'Opus 2 de Mozart. Aquesta és la primera de les seves sonates madures és a dir, aquelles que no va escriure en la seva infantesa, les quals van ser compostes entre 1778 i 1788.

La Sonata per a violí núm. 26 en Si bemoll major, K. 378 / 317d, la va compondre a Viena l'estiu de 1781, poques setmanes després d'haver-se instal·lat a la ciutat, però podia haver estat iniciada el 1779.

La Sonata per a violí núm. 23 en Re major, K. 306/300 l, va ser composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'estiu de 1778 a París, publicada per primera vegada aquell mateix any com a part de l'Opus 1 de Mozart. L'obra la va dedicar a la princesa Maria Isabel, Comtat Palatí de l'Rhin, raó per la qual les sonates que componen l’Opus 1 es coneixen com a Sonates Palatines.

Tots dos intèrprets han intervingut moltes vegades ens els diferents cicles de Nits de Clàssics. L’estela que han deixat és la d’un treball i una qualitat molt important, i així ho avala la seva trajectòria professional, amb un currículum ple d’activitats, de treballs de perfeccionament i de premis.

És un plaer gaudir, més encara, del seu art en el seu retorn a Nits de Clàssics. Dos joves del país que ens han de fer sentir ben orgullosos de tenir-los novament entre nosaltres.  

Brillant debut dels Tarraco Ensemble

El quintet de cambra al final del concert que van oferir al Teatre Principal el dia 11 de gener.
Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

Expectació i embadaliment. Aquestes són algunes de les sensacions que va despertar més enllà de la comarca de l’Alt Camp la presentació del quintet Tarraco Ensemble el dijous, dia 11 de gener, al Teatre Principal de Valls, en el marc del cicle Nits de Clàssics.

I no van decebre. Aquest jove grup de música de cambra va tenir la consideració de debutar a la ciutat de Valls, i ho van fer amb un programa molt agosarat tenint en compte que era la seva primera actuació en forma de quintet.

El quintet està format per Albert Rodríguez, violí; Laura Gené, violí; Elena Martínez Paz, viola; Nico Cobo, violoncel, i Medir Bonachi, piano.

Tots ells són músics amb àmplia experiència i formació en el món de la música clàssica i aporten el seu gra de sorra en aquest nou projecte ple d’il·lusió i ambició. De manera individual, però també conjuntament, han actuat per Europa i Amèrica, aconseguint grans èxits i assolint un altíssim nivell artístic.

En la versió per a quintet del Concert per a piano i orquestra núm. 12 en La Major KV 414, de Mozart, música d’extraordinària bellesa; els joves músics virtuosos de casa nostra s’hi esplaiaren amb una interpretació que arribà fins al mateix Mozart.

Un concert convertit en espectacle, de gran esperit i exuberant interpretació, irradiant una bona realització musical, amb sentit de la conjunció entre un gran quartet i un brillant pianista, encoratjats i inspirats per l’atreviment i la càrrega emocional de la música de Mozart.

Molt piano!! Interpretació sensible i agradable. Un plaer escoltar el piano acompanyat per les cordes, un complement tant deliciós. Pensem, per les vegades que l’hem escoltat, que el piano de Bonachi es troba molt a gust amb la música de Mozart.

Veritablement una de les obres més grans de cambra mai escrita és el Piano quintet Op.44 de Schumann. Aquesta no és una peça de piano, menys encara un concert per a piano. És música de cambra!! Una obra genial de Schumann en el seu millor moment. Una obra mestra romàntica escrita l'any 1842 per la seva dona, la gran pianista Clara Schumann. És encoratjador veure aquesta generació de bons músics tocant junts: Bonachi i Rodríguez amb Gené, Martínez Paz i Cobo. Un plaer escoltar el piano sense aclaparar les cordes que porten la línia melòdica la major part del temps!! Realment d’alta qualitat, encara que en el segon moviment li va faltar legato. El balanç va resultar notablement bo, mantenint un tempo adequat, bona tonalitat i precisió general.

Ens va complaure molt el fet de què entre nosaltres brolli el talent d’aquests joves que exhibeixen un rang eminent de qualitat, resultat de moltes hores de treball, de dedicació i delectació amb la seva activitat.

El públic ho reconeixia amb forts i continuats aplaudiments, que van ser recompensats amb una deliciosa versió de la cançó popular El cant dels ocells. Una vetllada que restarà en la memòria dels afeccionats a la música.