Obres que arrenquen un somriure al cor més trist

Albert Rodríguez i Medir Bonachi, un cop acabat el concert al Teatre Principal
de Valls. Foto. JOAN GASULL

Concert: Només Mozart

Dia: dijous 5 de març.

Lloc: Teatre Principal de Valls.

Intèrprets: Albert Rodríguez (violí) i Medir Bonachi (piano).

Text: ROMAN GALIMANY/ Valls

En aprofundir en el Mozart distingit, alegre, cortesà, acadèmic, tan familiar per a tots, descobrim la veritable imatge de l'artista intensament renovador. Un artista que ha sabut recrear els vells estils amb el seu sentit de l'equilibri constructiu, la seva lògica i la coherent imaginació. 

La immensa obra de Mozart constitueix un cabal d’una espiritualitat poques vegades superada per cap altre compositor. Quan ens hem familiaritzat amb ella podem comprendre, enmig de la lleugeresa, l'elegància, la perfecció que emana, la grandesa d'una ànima profundament humana i cordial.

Mozart va escriure 36 sonates per a violí i piano. Totes les compreses entre la KV 6 i la KV 46 pertanyen als seus anys infantils, i juvenils. Són sonates per a clavecí que poden tocar-se amb acompanyament de violí; així és com ho anuncia el propi Mozart. 

Les tres sonates que ens van oferir el violinista Albert Rodríguez i el pianista Medir Bonachi corresponen al període considerat de maduresa (1778-1788), en què conserva aquell protagonisme del piano sobre el violí. Encara que havent conegut els Duetti per a violí i teclat de Joseph Schuster, mestre de capella a Dresden, Mozart s’esforça a partir de la KV. 306 i aconsegueix el diàleg equilibrat entre tos dos instruments.

Albert Rodríguez durant el concert al Teatre Principal. Foto: J.G

En el repertori del concert al Teatre Principal presentaren tres sonates, de les més grans del seu temps. Va ser un plaer poder escoltar-les juntes en un concert que proporcionà emocions profundes, convincents, amb un equilibri perfecte. 

Unes interpretacions profundament musicals i dolces.

En la Sonata en Re major, KV 306, l’última de las "Palatinas" (1878), els intèrprets hi van posar molta dosi de virtuosisme, més que en les sonates anteriors. Interpretada amb elegància i coratge, en el segon moviment -de gran bellesa-, el piano exposa al començament el primer tema i després el presenta el violí; realment exquisit.

Amb la Sonata KV 378 transmeteren l’emoció i la delicadesa més mozartianes; el andantino que ens oferiren el podríem etiquetar com el cor expressiu de l’obra; melòdicament expressiu i vibrant, on ens van transmetre l’exquisida gràcia juvenil d’un Mozart per la llibertat que acabava de conquistar. 

Les sonates per a violí i piano de Mozart malbaraten melodia i una alegria de viure quasi infantil, són obres que arrenquen un somriure al cor més trist. Esplèndida la interpretació que ens oferiren de les tres sonates, finament compostes, a un ritme intens amb el to sedós del violí i el so brillant del piano.

La col·laboració íntima i perfectament sincronitzada entre tots dos intèrprets ens farà inoblidable aquesta vetllada de Nits de Clàssics.

Un concert de gran qualitat, interpretat intel·ligentment i expressament frasejat... Com una conversa real, però només a nivell diví.