 |
Eduardo García Salas actuarà al Teatre Principal de Valls el dijous, dia 9 de maig,
a 2/4 de 9 del vespre amb el HalírTrio. Foto: MICHAL NOVÁK |
ANNA ESTALLO / Valls / Praga
Amb
Eduardo García Salas (Lleida, 1974) podríem estar parlant hores i hores. La
seva vida està plena de curioses coincidències que han posat en el seu camí
oportunitats úniques. Primer, va ser el seu encontre amb el gran mestre Zdeněk
Gola, després va venir la trobada amb seu valuós violí i, entre mig, la
història que el va portar fins al violinista Karel Halír, al qual va rescatar
de l’oblit.
Eduardo
García Salas, alma mater del Halír
Trio amb qui actuarà al Teatre Principal de Valls, el dijous, dia 9 de maig
(2/4 de 9 del vespre) dins del cicle Nits
de Clàssics, viu a Praga des del 2008.
Quan
va arribar per primer cop a Praga només tenia 17 anys.
“Quan
tenia 14 anys a la meva ciutat hi havia uns cursos que es feien a l’estiu que els
organitzava l’Orfeó Lleidatà i en què sempre venia una orquestra de cambra pilot
de l’aleshores encara Txecoslovàquia. Ens hi afegíem músics de Lleida i d’altres
parts de Catalunya. Un dia, un professor dels que venia amb l’orquestra em va
recomanar una escola d’Ostrava, a Txèquia, liderada pel mestre Zdeněk Gola.
Recordo
que al setembre encara vaig anar a Morella a fer uns cursos per si de cas no marxava a Txèquia. Però al setembre, em
van trucar de Txèquia per fer les proves selectives i, per sort, el Consell
Comarcal del Segrià em va becar els estudis ja que sense aquest ajut hauria estat
impossible anar a Txèquia perquè a casa
som set germans. El 1992 vaig marxar pensant que m’hi estaria un any i com que
el mestre era un fora de sèrie, vaig estar amb ell cinc anys. Precisament,
aquesta setmana el vaig anar a veure; ja
té 90 anys i es troba en un estat molt delicat de salut.
Tinc un gran record de
les seves classes: la seva qualitat humana i la seva vàlua com a mestre són
infinites. I una dada curiosa: en les seves classes mai tocava el violí. De
jove havia tingut un problema a l’esquena que el va obligar a deixar aquest
instrument, però ho tenia tot el cap i t’ho explicava amb una gran pedagogia.
Ha creat escola i, tot just ara han estat publicats els mètodes que sempre ha
caracteritzat les classes de Gola. Hem de pensar que el professor de Gola havia
estat alumne del gran mestre i violinista Otakar Sevcik.”
Després d’estar 5 anys amb Gola ja
estava preparat per fer el salt?
“Ell
em va preparar per fer les proves de la Jonde a on vaig poder accedir després
de ser seleccionat entre més de seixanta candidats. La Jonde em va becar i vaig
passar el meu cinquè any a Ostrava i
després vaig estar un any a la Universitat de Nuremberg estudiant amb Hans
Peter Hoffman. El segon any el vaig passar a Amsterdam estudiant violí barroc
que en aquell moment em fascinava.
Com li va sorgir l’ocasió d’anar a
Praga com a músic professional?
“Durant
l’any que era a Holanda van venir molts músics txecs a fer un curs i va ser
quan em van oferir la possibilitat d’anar a Praga a tocar. L’estiu de 1999 em
vaig casar amb la meva núvia. Ella estudiava Història de l’Art a Ostrava quan
jo era estudiant. Vivíem a la mateixa residència estudiantil i només ens
separava una habitació. Ella sempre em deia que primer va conèixer el meu violí
que a mi perquè sempre sentia com assajava. Curiosament la meva xicota era
nascuda a la mateixa ciutat que el violinista Karel Halir: Vrchlabi, un nom que
significa damunt de l’Elba, ja que en aquesta ciutat es troba el naixement d’aquest
riu.”
Així, no va tornar a Catalunya perquè
va trobar l’amor a Praga...
“No,
ben bé. Jo al 2003 vaig guanyar la meva plaça de concertino a l’Orquestra Julià
Carbonell de Lleida, on també havien entrat les meves dues germanes, una fent
de flautista i l’altra de violista. Allí hi vaig ser durant 5 anys, fins el
2008.
En aquella època vivíem a Vilassar de Mar, que era una ciutat que havíem
escollit expressament per viure, perquè ens agradava molt i, a més, jo també
tocava al Teatre del Liceu. Vilassar, a més, és el poble on va estar escrivint
Granados i on es va trobar amb Pau Casals. També hi va ser la pianista Rosa
Sabater que era d’allí i, precisament el primer pianista que em demana de fer
un trio va ser Miquel Jorba que viu a Alella de Montserrat i que va contactar
amb mi perquè buscava informació sobre Rosa Sabater i els concerts que va fer a
Praga.
La
meva dona, però, no s’hi va acabar d’acostumar i vam decidir tornar a Praga...”
Quan van marxar ja tenia feina a Praga?
“Jo
com a violinista em puc guanyar la vida a Praga o qualsevol altra part del món
perquè tocar el violí és internacional. De seguida un company em va dir que a
la Filharmònica Txeca faltava un violí perquè tenien una baixa per maternitat i
allí m’hi vaig estar 7 anys. Des del 2010 treballo com a concertino amb l’Orquestra
del Teatre Karlin de Praga, una formació que fa operetes i musicals i on el
nombre de músics és més reduït.”
Per què trien el nom del violinista
Karel Halír per donar nom al seu trio?
“El
2010 vaig fer un concert a Vrchlabi amb violí i orgue i quan ens estàvem
canviant va venir un senyor que ens va preguntar si sabíem qui era Karel Halír.
Davant la nostra sorpresa, perquè no en sabíem res, ens va donar una revista
del 1986 on hi havia dues pàgines dedicades a aquest violinista encapçalades
amb el títol: “Halir, el Paganini txec”.
Em va cridar l’atenció que hagués
estrenat el concert de Sibelius, el concert de Txaikovsky, que tingués un
Stradivarius amb el seu nom, que hagués tocar el Concert de Beethoven al
Carnegie Hall, que hagués escrit unes escales publicades a Berlín el 1896, que en
aquesta ciutat hagués fet de professor durant 10 anys... A més, tenia el seu
propi quartet amb qui va estrenar obres de Richard Strauss, va ser el primer
concertino a tocar l’òpera Carmen de Bizet (a Königsberg el 1879), va ser concertino a Weimar i també
va ser concertino a l’Òpera de Wagner. Tot això i el que he anat trobant de Halír m'ha semblat impressionant.”
Amb quina finalitat han dissenyat el
programa que presenten a Valls?
“Es
tracta d’un programa molt ambiciós; de fet volem que sigui el nostre segon CD.
Hem inclòs Granados perquè jo soc de Lleida, ciutat on va néixer aquest
compositor i, a més, l’obra que tocarem
és fantàstica i es complementa molt bé amb qualsevol programa. El Trio de
Txaikovsky va ser estrenat a Rússia pel violinista txec Jam Hrimaly. Fora de Rússia, l’estrena va ser a
Leipzig el 1888 on el violí el va tocar Karel Halír, el violoncel el va tocar
Schröder i el piano, el rus Alexandre Siloti.
Va ser molt curiós perquè
Txaikovsky era entre el públic i en les seves memòries va escriure que aquell
dia els músics van tocar fantàstic. Això és important perquè prèviament el concert per a violí de Txaikovsky s’havia estrenat a Viena el 1881 amb el violinista Adolf Brosdky i no
va agradar a ningú. El 1884 Karel Halír acompanyat al piano per Alexandre
Siloti feia el primer temps del concert per diverses ciutats alemanyes i per
les crítiques traspuava que allò no acabava d’agradar. El juny del 1886, en una
ciutat a prop de Weimar, hi havia un festival de música en què el mecenes principal
era Franz Liszt. Allí, Halír va estrenar el concert de Txaikovsky amb
orquestra.”
Fan gira per Espanya?
“Sí,
no podria ser de cap altra manera venir a tocar aquí. Hem començat a Mallorca
el 5 de maig, amb concert i classes magistrals per als alumnes, també passem per
Monzón, anem a Dènia, passem per Fraga, per Barcelona, Marbella, i Gandia amb un orquestra Txeca on continuaré la gira per diferents ciutats d’Espanya.”
Vostè toca amb un violí Johannes
Uldaricus Eberle construït a Praga al 1750. Crec que aquest violí té una
història especial...
“Crec
que és un regal que em va fer Halír (ho diu entre rialles). Sempre he tingut
problemes amb els violins. El meu primer instrument se’m va corcar i el meu
professor de Lleida em va deixar un violí Labert del 1923 durant uns anys, fins
que el director de l’Escola de Música de Vrchlabi em va dir que una senyora estava
molt interessada a cedir a l’escola el dos violins del seu marit que acabava de
morir.
Un d’ells no era gaire bo, però l’altre -que no tenia cordes-, tenia la
fusta molt bona i li vaig dir al director de l’escola si me’l podia deixar ja
que els seus alumnes eren massa petits per poder tocar aquest violí. Ell em va
dir que me’l donava. El vaig portar a luthier que el va reparar i el va posar a
punt. És un violí Eberle txec que està fet el 1750 en una casa de violins molt
famosa de Praga.”
No
és un violí molt potent, de fet un amic em va dir que aquest violí no serveix
per tocar Brahms, però a mi no em molesta gens perquè Brahms és a per a molt
grans violinistes i no entra dins del meu repertori. En canvi, el so del meu
violí és preciós!”
