 |
| Limnos Quartet actua aquest dijous, dia 4 de maig, al Teatre Principal. Foto: ANNA DONAIRE |
El destí va voler que les
Limnos Quartet coincidissin en el temps i l’espai. Es van trobar per primer cop
a França, el país bressol del saxo clàssic i, mentre s’especialitzaven en
aquest instrument, van decidir unir-se i fer el salt als escenaris.
Des d’aleshores ja han
passat 12 anys i les Limnos Quartet mantenen l’esperit amb què van néixer:
donar vida a un repertori basat en la singularitat de la contemporaneïtat del
saxòfon.
Què
significa Limnos?
“És una illa grega que
només era habitada per dones. A nosaltres, que també som tot dones en el
quartet, ens va semblar que aquest nom ens representava”.
Ja
és casualitat que es trobessin totes a França.
“Sí, la Fàtima Hidalgo
–ella ja no és al grup- i jo estudiàvem juntes. Les altres estaven en d’altres
conservatoris dels voltants de París i, sí, ens vam trobar i quan vam finalitzar la nostra etapa de
formació musical a França vam decidir crear aquest quartet”.
La
majoria de saxofonistes trien França per ampliar la seva formació. Per què?
“França és el país
d’origen del saxo clàssic. Tot va començar allà i el nivell és molt alt. Aquest
instrument té una gran tradició en aquest país. Només perquè ens en fem una
idea hem de tenir ben present que a finals del segle XIX França va elaborar un
decret pel qual el saxòfon i tota la família d’aquest instrument passaven a
formar part de les bandes de música.”
En
un instrument de vent com és el saxo la capacitat pulmonar és un factor a tenir
en compte. Com influeix aquest factor en les dones saxofonistes?
“Per a nosaltres no hi ha cap tipus de connexió. L'aspecte més físic de tocar un instrument de vent és tot el relacionat amb la respiració. És, per tant, el principal aspecte a treballar, es sigui home o dona. Això passa amb tots els instruments de vent. És a dir, que el treball físic que s'ha de fer per tocar la flauta travessera és el mateix que amb el saxo. No hi ha cap limitació pel fet de ser dona, i qui es troba amb limitacions ho resol treballant”.
On volen arribar amb la seva música?
“Partim de la base que som
saxos clàssics i que en el nostre repertori tant hi ha obres clàssiques com
d’altres de més actuals, i apostem per temàtiques molt contemporànies.”
Aquesta
contemporaneïtat de què parlen es fa ben palesa en el seu disc Identitats sonores. Fugir del més
convencional també comporta un risc.
“A Identitats sonores cada compositor de les obres que s’hi ha
enregistrat és ben diferent. Certament són obres molt actuals perquè creiem que
el públic s’ha d’anar acostumant a escoltar coses diferents. L’obra Planyiment de Salvador Brotons és del
1985, però és plenament vigent perquè tracta d’aspectes com ara l’opressió de
la societat i la mecanització de tot. És un tema que té sonoritats molt pures i
que agrada molt als espectadors sobretot després de la introducció que fem i que precedeix cada tema que toquem”.
Fora
del disc i en la seva gira per Catalunya presenten una obra molt innovadora
d’una jove compositora russa.
“Sí, es tracta de Brain-ring de l’Elena Rykova. Vam fer
l’estrena absoluta el 8 de novembre de l’any passat a Barcelona amb Joventuts
Musicals. Va ser l’obra guanyadora del 36è Premi Internacional Frederic Mompou
i també ha tingut força èxit entre l’audiència.”
Veig
que tenen una agenda molt plena. Com s’ho fan per compaginar els concerts amb
la seva activitat docent en diferents escoles i conservatoris?
“És tot un repte combinar
totes dues facetes. A més, com a professores de saxo també som molt actives i
organitzem activitats rellevants com ara la trobada de saxos anual que cada any
organitza una de les escoles on treballem i que aplega entre vuitanta i cent
estudiants de saxo. De moment ens en sortim prou bé de tot plegat.”
Han
actuat a Colòmbia, França i Estrasburg. Volen anar més lluny?
“És clar que sí. A
Colòmbia vam actuar dins d’un festival cultural i vam tenir una molt bona
acollida amb concerts ben diferents que van agradar força, i a Estrasburg hi
vam anar amb motiu del Congrés Mundial de Saxòfons. Però ens agradaria poder
fer més concerts per Europa i també arreu de l’Estat espanyol.”
Els
esperen nous projectes?
“Sí, de fet tenim en
cartera fer un nou disc però no podem avançar gaire cosa. Volem seguir en la línia
de compositors actuals.”
Això
vol dir que seguiran amb l’estil contemporani?
“Triar compositors actuals
no vol dir necessàriament contemporani perquè no tots els compositors del
moment s’endinsen en aquest estil d’avantguarda”.
Limnos
Quartet seguirà sent femení?
“Per accedir a Limnos
Quarter ser dona no era una condició necessària, però potser sí que amb el pas del temps el fet de ser totes dones és una mica en la nostra identitat però de la mateixa manera que també ho són altres aspectes com ara l'orígen, la religió... De tota manera
no tenim l’accés restringit només a les dones i, si en cap moment una de
nosaltres deixa el grup, caldrà buscar un relleu sense tenir en compte si és
dona o home. Per a nosaltres tocar el saxo no té res a veure amb una qüestió de gènere. En cap moment ha sigut així".
Aquest dijous, a dos quarts de nou del vespre, el públic del Teatre Principal de Valls té l'oportunitat de veure les Limnos Quartet amb un repertori que inclou Soñando una nana, de David Salleras; Planyiment, de Salvador Brotons; White isolation, d'Àlex Cassanyes; Brain-ring, d'Elena Ryckova, i L'últim sospir, de David Salleras.
Les Limnos Quartet són l'Elena León (saxo tenor), l'Esther Sabaté (saxo alt), la Gemma Torralbo (saxo soprano) i la Núria Brull (saxo baríton). Si en voleu saber més de les Limnos Quartet podreu trobar informació a http://limnosquartet.com/es/
