Sonoritat i reinvenció

Els Quatuor Morphing van fer una exhibició de bona música al Teatre Principal de Valls durant
la seva gira per Espanya. Foto. JOAN GASULL

GABRIELLE DEAKIN / Valls

Hi ha grups de cambra—el quartet de corda n’és l’exemple més obvi—que tenen un repertori extens d’obres mestres originals. Aquest fet els atorga una identitat i una missió clara: donar a conèixer aquest ric llegat musical amb bones versions. 

Però en els últims anys, també hem vist néixer combinacions instrumentals com els Quatour Morphing, el quartet de saxòfons que va actuar el passat dijous al Teatre Principal dins del cicle Nits de Clàssics.

Degut a l’escassa quantitat de música original per a quartet de saxòfons, gairebé totes les obres que toquen els Quatour Morphing són arranjaments de peces pensades per altres instruments i formacions. Fins a un cert punt, aquest fet condiciona la carrera del grup. 

Els concursos de música de cambra de més renom solen limitar la participació a grups que poden ostentar la instrumentació original de les obres que toquen, tendència que també es reflecteix en la programació de moltes temporades de cambra de grans sales de concert.

Però mentrestant, els excel·lents músics del Quatour Morphing han sabut espavilar-se, trobar els seus escenaris i el seu públic. Durant i després del concert del passat dijous, vaig reflexionar sobre aquestes qüestions i en el fet que també és una norma que no s’aplica de manera consistent. 

Hi ha obres cèlebres per a orquestra que tenen el seu origen com a peces de piano. Els tan famós Quadres d’una exposició, de Mussorsky, orquestrat per Ravel o la Invitació a la dansa, de Carl Maria von Weber, orquestrada per Berlioz, poden ser programades per grans orquestres, per exemple, sense que ningú digui res en contra.

Les versions que els Quatour Morphing van tocar el dijous d’obres originalment escrites per a piano, em va fer pensar en aquestes orquestracions cèlebres. 

Els quatre saxòfons diferents—soprano, alt, tenor i baríton—lluïen un ventall ampli de recursos sonors que recordaven les seccions de vent fusta i vent metall d’una orquestra: ara la sonoritat d’un oboè, ara una flauta, ara un fagot, ara un parell de trompes o una secció de trombons. Les Danzas españolas, de Granados i les Danses balcàniques, de Marko Tajkevic, van ser efectives tant per les seves característiques melòdiques i rítmiques com per les sonoritats riques dels excel·lents  arranjaments per a aquests instruments no originals.

Igualment apta per a la reflexió va ser la primera part del programa, dedicada a obres originalment escrites per a quartet de corda. 

La sonoritat dels instruments de corda queda més lluny de la sonoritat dels saxòfons que la sonoritat d’un piano. Aquest fet passava factura en alguns moments de les obres de Haydn i Mendelssohn, que volen una articulació precisa i lleugera, i algun passatge quedava una mica artificial i maldestre. 

Però els dos moviments del quartet de Ravel van ser tot una troballa. La sonoritat de Ravel té elements somniadors i difusos, i el so dels saxòfons hi encaixava perfectament. 

En el segon moviment, la precisió de l’atac del pizzicato original es va aconseguir d’una manera sorprenent i absolutament convincent amb l’ús d’una tècnica anomenat slap-tonguing, desenvolupat en anys recents per saxofonistes de jazz.

La sensació de sentir una obra molt coneguda, amb una nova sonoritat que, a més, captura a la perfecció l’essència de l’original, és molt especial. Em va produir una sensació d’engrescament, gairebé com si una màquina del temps m’hagués transportat a principis del segle XX, i sentís aquesta nova música del Ravel per primera vegada; aquell París de les Exposicions Universals que s’obria a noves idees i altres cultures amb una alegria i curiositat sense precedents; aquell París que s’havia obert mig segle abans al saxòfon, un instrument nou, inventat per un belga, que pretenia combinar la sonoritat potent dels instruments de metall amb l’agilitat i flexibilitat dels instruments de fusta, objectiu que va aconseguir plenament, si tenim en compte el so dels Quatour Morphing.

Avui dia, seria realista pensar que un instrument nou, desenvolupat per un sol individu al seu taller particular, pogués figurar entre les especialitats instrumentals a triar al conservatori tant sols 17 anys després de la construcció del primer prototip? 

Ho dubto, a no ser que tots plegats ens deixem contagiar per un esperit de curiositat i una relació més oberta i directa amb el món sonor.

Els Quatour Morphing són ambaixadors exemplars d’aquesta filosofia. Les últimes obres del concert van ser arranjaments de cançons molt conegudes, franceses i internacionals, interpretades d’acord amb una estètica de cabaret. 

És pot apreciar aquí l’existència d’una paradoxa: en la falta d’obres originals, també hi troben la llibertat de canviar radicalment del registre musical. Sens dubte, el públic del Teatre Principal va vibrar amb aquesta experiència de col·lectivitat i referències culturals compartides.

Alguns vam vibrar més amb la primera part del concert, alguns més amb aquest últim apartat... però d’una manera o altre, tots vam obrir les orelles i vam sortir del teatre molt satisfets.

(*) Gabrielle Deakin és professora de l'Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls

"És bo que el públic s'acostumi a escoltar coses diferents"

Limnos Quartet actua aquest dijous, dia 4 de maig, al Teatre Principal. Foto: ANNA DONAIRE

El destí va voler que les Limnos Quartet coincidissin en el temps i l’espai. Es van trobar per primer cop a França, el país bressol del saxo clàssic i, mentre s’especialitzaven en aquest instrument, van decidir unir-se i fer el salt als escenaris.

Des d’aleshores ja han passat 12 anys i les Limnos Quartet mantenen l’esperit amb què van néixer: donar vida a un repertori basat en la singularitat de la contemporaneïtat del saxòfon.

Què significa Limnos?

“És una illa grega que només era habitada per dones. A nosaltres, que també som tot dones en el quartet, ens va semblar que aquest nom ens representava”.

Ja és casualitat que es trobessin totes a França.

“Sí, la Fàtima Hidalgo –ella ja no és al grup- i jo estudiàvem juntes. Les altres estaven en d’altres conservatoris dels voltants de París i, sí,  ens vam trobar i quan vam finalitzar la nostra etapa de formació musical a França vam decidir crear aquest quartet”.

La majoria de saxofonistes trien França per ampliar la seva formació. Per què?

“França és el país d’origen del saxo clàssic. Tot va començar allà i el nivell és molt alt. Aquest instrument té una gran tradició en aquest país. Només perquè ens en fem una idea hem de tenir ben present que a finals del segle XIX França va elaborar un decret pel qual el saxòfon i tota la família d’aquest instrument passaven a formar part de les bandes de música.”

En un instrument de vent com és el saxo la capacitat pulmonar és un factor a tenir en compte. Com influeix aquest factor en les dones saxofonistes?

“Per a nosaltres no hi ha cap tipus de connexió. L'aspecte més físic de tocar un instrument de vent és tot el relacionat amb la respiració. És, per tant, el principal aspecte a treballar, es sigui home o dona. Això passa amb tots els instruments de vent. És a dir, que el treball físic que s'ha de fer per tocar la flauta travessera és el mateix que amb el saxo. No hi ha cap limitació pel fet de ser dona, i qui es troba amb limitacions ho resol treballant”.

On volen arribar amb la seva música?

“Partim de la base que som saxos clàssics i que en el nostre repertori tant hi ha obres clàssiques com d’altres de més actuals, i apostem per temàtiques molt contemporànies.”

Aquesta contemporaneïtat de què parlen es fa ben palesa en el seu disc Identitats sonores. Fugir del més convencional també comporta un risc.

“A Identitats sonores cada compositor de les obres que s’hi ha enregistrat és ben diferent. Certament són obres molt actuals perquè creiem que el públic s’ha d’anar acostumant a escoltar coses diferents. L’obra Planyiment de Salvador Brotons és del 1985, però és plenament vigent perquè tracta d’aspectes com ara l’opressió de la societat i la mecanització de tot. És un tema que té sonoritats molt pures i que agrada molt als espectadors sobretot després de la introducció que fem i que precedeix cada tema que toquem”.

Fora del disc i en la seva gira per Catalunya presenten una obra molt innovadora d’una jove compositora russa.

“Sí, es tracta de Brain-ring de l’Elena Rykova. Vam fer l’estrena absoluta el 8 de novembre de l’any passat a Barcelona amb Joventuts Musicals. Va ser l’obra guanyadora del 36è Premi Internacional Frederic Mompou i també ha tingut força èxit entre l’audiència.”

Veig que tenen una agenda molt plena. Com s’ho fan per compaginar els concerts amb la seva activitat docent en diferents escoles i conservatoris?

“És tot un repte combinar totes dues facetes. A més, com a professores de saxo també som molt actives i organitzem activitats rellevants com ara la trobada de saxos anual que cada any organitza una de les escoles on treballem i que aplega entre vuitanta i cent estudiants de saxo. De moment ens en sortim prou bé de tot plegat.”

Han actuat a Colòmbia, França i Estrasburg. Volen anar més lluny?

“És clar que sí. A Colòmbia vam actuar dins d’un festival cultural i vam tenir una molt bona acollida amb concerts ben diferents que van agradar força, i a Estrasburg hi vam anar amb motiu del Congrés Mundial de Saxòfons. Però ens agradaria poder fer més concerts per Europa i també arreu de l’Estat espanyol.”

Els esperen nous projectes?

“Sí, de fet tenim en cartera fer un nou disc però no podem avançar gaire cosa. Volem seguir en la línia de compositors actuals.”

Això vol dir que seguiran amb l’estil contemporani?

“Triar compositors actuals no vol dir necessàriament contemporani perquè no tots els compositors del moment s’endinsen en aquest estil d’avantguarda”.

Limnos Quartet seguirà sent femení?

“Per accedir a Limnos Quarter ser dona no era una condició necessària, però potser sí que amb el pas del temps el fet de ser totes dones és una mica en la nostra identitat però de la mateixa manera que també ho són altres aspectes com ara l'orígen, la religió... De tota manera no tenim l’accés restringit només a les dones i, si en cap moment una de nosaltres deixa el grup, caldrà buscar un relleu sense tenir en compte si és dona o home. Per a nosaltres tocar el saxo no té res a veure amb una qüestió de gènere. En cap moment ha sigut així".

Aquest dijous, a dos quarts de nou del vespre, el públic del Teatre Principal de Valls té l'oportunitat de veure les Limnos Quartet amb un repertori que inclou Soñando una nana, de David Salleras; Planyiment, de Salvador Brotons; White isolation, d'Àlex Cassanyes; Brain-ring, d'Elena Ryckova, i L'últim sospir, de David Salleras.

Les Limnos Quartet són l'Elena León (saxo tenor), l'Esther Sabaté (saxo alt), la Gemma Torralbo (saxo soprano) i la Núria Brull (saxo baríton). Si en voleu saber més de les Limnos Quartet podreu trobar informació a http://limnosquartet.com/es/