Així respira Guillem Gràcia

Guillem Gracia en un moment de la seva actuació al Teatre Principal de Valls,
el dijous 28 de novembre dins del cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL

ROMAN GALIMANY / Valls

El jove violoncel·lista Guillem Gràcia i Soler (Barcelona, 2005) es va presentar el dijous 28 de novembre, al Teatre Principal de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics com a guanyador absolut en l’àmbit estatal, del 17è Premi Internacional d'Interpretació «Intercentros Melómano».

Considerat per la revista Melómano com un dels millors entre la sorprenent galeria de joves violoncel·listes, Guillem Gràcia va actuar com a solista, el març de 2019, amb l’Orquesta Filarmonía de Granada dirigida pel mestre Ricardo J. Espigares, on va interpretar el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 de Camille Saint-Säens.

Ha participat com a solista en el Festival Joven del 44º MUSEG 2019 Festival Musical de Segovia i en el Pódium Jóvenes Intérpretes del FIAPMSE 2019 Forum Internacional de Alto Perfeccionamiento Musical del Sur de Europa (Nigüelas, Granada), entre altres i finalment s’ha presentat a Valls amb la pianista Pilar Guarné que l’acompanya habitualment. Continua construint una carrera brillant a través de col·laboracions en diferents sales de concerts, compaginat amb els estudis, ja que a l’abril de 2019 ha estat admès a la càtedra de Jens Peter Maintz en la ESM Reina Sofía, de Madrid.

En la vetllada al Teatre Principal de Valls va oferir un repertori variat on es podia apreciar la seva autenticitat com a intèrpret. La primera obra, només violoncel, va ser la Suite núm. 2 en re menor de Johann Sebastian Bach. Amb aquesta obra s’anunciava a si mateix com un violoncel·lista de qualitat, tocant amb gran emotivitat i, alhora, mantenint el seu estil interpretatiu lliure d’excessos, acompanyat d’unes remarcades expressions facials, i una accentuada respiració que submergia el públic en cada nota.

Al final del concert amb la pianista Pilar
Guarné. Foto: JOAN GASULL

Realment destacables les variacions improvisades que s’inclouen en aquesta obra i, segons confessa el mateix Guillem Gràcia, són genuïnament pròpies per a cada interpretació que realitza.

Captivador, de tècnica convincent, va estar molt inspirat i expressiu en l’obra original de Mozart, d’on sorgeixen les set variacions escrites per Beethoven sobre La flauta màgica.

La segona part s’obria amb una Kaddish de Maurice Ravel, on va oferir un to càlid i un impulsiu i refinat lirisme, amb elegància malenconiosa.

Las Siete canciones de Falla, l’obra més popular de les que va interpretar, va ser convincent en tots els estils i tempos que calia. El violoncel és la veu, i les cançons varen tenir aquesta veu, però en aquesta obra de Falla, la veu humana hi aporta quelcom més que la pròpia veu. Hi va posar caràcter i sentiment.

Tancava el programa els Requiebros del gran violoncel·lista català, i a la vegada gran oblidat, Gaspar Cassadó. Un músic reconegut arreu del món    -al Japó li han dedicat una Fundació-, però com ja es repeteix amb sospitosa freqüència, ignorat a casa nostra. És significatiu que el jove violoncel·lista americà que va participar en l’estrena de Cerdanyenca  de Marc Migó també interpretés aquesta obra de Gaspar Cassadó com a obsequi al públic.

Guillem Gràcia i Pilar Guarné van correspondre als continuats aplaudiments del públic oferint una magnífica versió de la Elegia de Massenet, plena de sensibilitat i lirisme. Un concert que posà de relleu la qualitat dels joves músics que, de manera admirable, avui s’obren pas amb vehemència en el mon musical.