60 minuts d’or pur

Claudi Arimany durant un moment de la seva actuació al Teatre Principal de Valls.
Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

Un equilibri perfecte entre melodia captivadora i fraseig elegant. Així es podria resumir el concert que, el dijous 25 d’abril, ens va oferir el Quartet de Claudi Arimany al Teatre Principal amb la integral de quartets per a flauta, violí, viola, i violoncel de Mozart. Aquests són els grans mestres de l’actuació: Claudi Arimany, flauta; Christian Chivu, violí; Pol Cortese, viola, i Magdalena Cristea, violoncel.

Tots quatre van oferir 60 minuts d’or pur, un exquisit bàlsam per a l’oïda, goig per a l’esperit!

Sentíem el so dels instruments, ben diferenciat, ben identificat, deliciós volum i sonoritat conjunta del quartet. Una gran actuació.   

Una gran oferta per als melòmans, especialment per als amants de Mozart, amb  els quatre quartets de flauta (D Major, G Major, C Major i A Major), un grup d’obres molt delicades. No hi ha foc ni detonants en aquestes composicions, però hi ha una varietat de colors i poesia musical viva que defineix clarament el període clàssic.

El Quartet de Claudi Arimany va haver de sortir a saludar els espectadors en reiterades ocasions davant els llargs aplaudiments. Foto: JOAN GASULL

Els intèrprets van fer que fos així, una actuació enlluernadora. El solista i el trio de corda no alteraren mai un ritme i el so ric en val la pena; una acústica agradable. Les harmonies que, amb tanta generositat ofereix Mozart en aquests quartets, ens arribaren amb les pròpies habilitats del solista i el conjunt de músics que van posar la guinda del pastís.

Justament tancava el concert el Quartet per a flauta núm. 1 en Re Major, KV 285, el primer dels tres quartets escrit per encàrrec de l’amateur Ferdinand De Jean, deliciosament interpretat; escoltant els primers compassos del primer moviment ens recorda de moltes maneres el Concert per a flauta i arpa.

No és gens estrany que Beethoven prengués “manllevat” el primer moviment per al seu Duo per a clarinet. L’adagio, una cançó romàntica trobadoresca, la van saber envoltar de molta emoció, la melodia de la flauta acompanyada amb el pizzicatto de les cordes. El Rondeau: increïble! Curt però dolç!   En van fer una interpretació realment excepcional, molt viva, alegre i plena d’encant.  Clara, càlida i acolorida.

El Quartet per a flauta núm. 4 de A Major, KV . 298, és la darrera composició de Mozart per a la integral dels quartets per a flauta. A diferència dels tres quartets anteriors, escrits per al flautista Ferdinand De Jean, es creu que aquest quartet ha estat creat per a propòsits recreatius més que per crematístics. L’obra podria haver estat escrita entre el 1786 i el 1787, pocs anys abans de la mort del compositor.

El tercer moviment és notable per la seva indicació del tempo titulada gairebé humorísticament: "Rondieaoux: Allegretto grazioso, ma non troppo presto, però no troppo adagio. Così-così - no molt garbo ed espressione" (o, traduït, "Una broma rondo: Allegretto grazioso, però no massa ràpid, ni massa lent. Així, amb gran elegància i expressió). Estem davant una obra més madura que les tres anteriors, oferint-nos un equilibri entre les parts, encara que continuï tenint la flauta un cert protagonisme.

Els espectadors van respondre amb llargs i entusiastes aplaudiments valorant la qualitat de la vetllada musical de la qual havien gaudit. Fins a dos regals musicals van haver de fer els intèrprets abans de tancar un espectacle que va fer vibrar l’audiència.