Els integrants del Barna Brass Quintet actuen a Valls aquest dijous dins del cile Nits de Clàssics. Foto: MAY ZIRCUS |
Trompetes,
saxos, trombons, tubes i trompes són els instruments que més brillen en una
orquestra, i no només pel seu efecte metàl·lic. Creen un clímax inigualable i
sense ells qualsevol formació simfònica actual quedaria incomplerta.
Ravel,
en la supèrbia orquestració que va fer de l’obra Quadres d’una exposició, de Mussorgsky, va elaborar una disposició
de la secció de metall del tot magistral, i Mahler i Strauss van considerar
aquests instruments del tot imprescindibles.
Santiago
Gozálbez, Jesús Munuera, Manolo Montesinos, Rubén Zuriaga i Toni Chelvi saben
molt bé de què parlem. La seva vida és la música, i els seus instruments: els
de metall.
Junts
formen la Barna Brass Quintet, una formació de cambra que representa una ocasió
única per als espectadors del Teatre Principal d’assistir a un espectacle excepcional.
Barna Brass Quintet té
una història que es remunta a l’any 1975. Això és mitja vida. Com és possible
sostenir en el temps una formació d’aquestes característiques?
“Som
una extensió de la Banda Municipal de Música de Barcelona. Músics professionals
que ens dediquem exclusivament a la música. Això fa possible que sempre hi hagi
un relleu generacional que garanteix la continuïtat de la formació. I també és
un gran avantatge perquè al tenir els mateixos horaris també ens resulta més
fàcil poder quedar per assajar i fer concerts.
Des de quan toquen
junts?
“Des
de fa més de quinze anys. Menys el trompetista -el Jesús Munuera-, que s’hi va
incorporar fa dos anys, la resta ens coneixem de fa temps i a l’hora de tocar
això ens va molt bé perquè tenim una bona complicitat entre nosaltres”.
Com és el seu dia a
dia amb la Banda Municipal de Música de Barcelona?
“Tenim
la seu a l’Auditori i disposem d’un cicle de concerts que el despleguem durant
la temporada. També desenvolupem un projecte educatiu per apropar la música als
més joves. I com a treballadors municipals que som tenim, en certa manera, l’obligació de portar
la música als barris. De dimecres a diumenge assagem i fem concerts.”
Quina és l’essència
dels Barna Brass Quintet?
“Els
Barna Brass tenim una àmplia gamma de propostes musicals i concerts didàctics.
D’una manera continuada hem de dissenyar repertoris nous, sobretot perquè no és
habitual poder escoltar un quintet de metall i no hi ha moltes obres originals
per a aquest tipus de formació. Per tant les hem d’adaptar nosaltres mateixos.
Per a la gent és tota una sorpresa sentir en un quintet de metall obres i
composicions que ja coneixen en altres formats”.
Quin és el principal
repte d’una formació com els Barna Brass Quintet?
“D’entrada
hem de dir que tocar junts és molt important i que fer-ho d’una manera
homogènia és essencial. El resultat ha de ser com si es tractés d’un dibuix
únic amb un estil uniform.”
I la convivència entre
vostès?
“Cada
músic és flexible amb el tracte i la relació professional amb els altres. Sabem
que per a cadascun de nosaltres tocar a la banda i amb el quintet és un
sobreesforç i per poder compatibilitzar
les dues coses cal una bona sintonia entre tots nosaltres”.
A més de tocar amb la
Banda Municipal de Barcelona i amb la Barna Brass, fan concerts com a solistes
amb altres formacions?
“De
vegades fem de músics de reforç per a orquestres com la del Liceu, l’OBC o la
del Vallès, entre d’altres.”
Per a la seva actuació
al Teatre Principal de Valls porten un repertori basat en el món del cinema.
“Els
Amics de la Música ens van proposar de fer un programa basat en música de
cine, i a nosaltres ens va agradar molt la idea, però també inclourem algunes peces clàssiques, força conegudes que, tot i
no ser compostes especialment per al cinema, sí que han estat usades en
diferents pel·lícules i que són de compositors clàssics com ara Offenbach,
Verdi, Bizet, Händel o Pachelbel.”
Ja tenen disc?
“Doncs
encara no, però molt aviat el tindrem. De fet ja hem acabat l’enregistrament i
l’estrenarem a l’abril a Olot, ja que el compositor de les obres que hem
enregistrar –Joan Maria Riera- és d’Olot.”
I ens faran un tast?
“Es
tracta de música contemporània i quedaria una mica fora de lloc incloure cap
peça d’aquestes en un concert que basarem en melodies de bandes sonores o
utilitzades en el món del cinema. Potser en una altra ocasió...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada