Una veu lírica d'alta volada forjada en 10 anys de vertigen

La soprano Maribel Ortega és una de les cantants amb més projecció a l'Estat espanyol.
Foto: JORGE RODRÍGUEZ NORTON.

ANNA ESTALLO

El tarannà de Maribel Ortega resultaria incomprensible si no expliquéssim alguns detalls de la seva vida, com el que va protagonitzar als 18 anys quan, immersa en una etapa de dubtes i incerteses, marcada encara per la tristesa de no haver pogut estudiar música, tal i com ella volia des de ben petita, va decidir marxar a Anglaterra. Dos anys després va tornar a l’Estat espanyol  convençuda que volia especialitzar-se en enologia, la ciència dels vins.  

Però d’aquesta decisió, aparentment meditada, i de la seva llicenciatura en Químiques que va obtenir anys després per poder especialitzar-se en l’art vinícola, avui no en queda res.

La vena artística de Maribel Ortega la va conduir a fer les seves primeres incursions musicals de forma amateur a la seva terra natal –Jerez de la Frontera- cantant en casaments i esdeveniments variats que li van donar un primer impuls.

Després vindria un fet inesperat que canviaria la seva vida per sempre.

Què va passar?

“Mentre donava classes d’anglès i de química cantava de forma amateur fins que va passar el tren. Tot el que m’ha passat fins ara jo no ho tenia contemplat. El meu repte era cantar al cor del Liceu i aquest va ser el meu primer contacte amb l’òpera. Però tot va canviar quan el març de l’any 2006 la soprano i productora musical catalana Mirna Lacambra em va donar la primera oportunitat. Després, la vida m’ha anat posant reptes, un rere l’altre.”

Vostè va deixar la seva casa a Andalusia i va apostar per venir a Catalunya a estudiar. Com valora aquest canvi?

“He viscut a Catalunya fins l’any 2013 i considero aquesta terra com la pàtria del meu naixement professional. A Catalunya és on m’he format i on tinc una part important dels meus contactes. També és el lloc on han descobert el meu talent”.

Els entesos en la matèria diuen que vostè ha enlairat el vol i que es troba en aquell moment en què a partir d’ara ja serà difícil veure-la cantar en petits escenaris.

“No em sento identificada amb aquests comentaris. Sóc prudent i m’agrada tenir als peus a terra. Vull mantenir la temperància perquè no m’agrada avançar-me als fets.  A més, penso que es pot aconseguir un nivell bo i seguir cantant en escenaris més petits”.

Els crítics han fet molt bons comentaris sobre vostè.

“Les crítiques són una arma de doble tall. Jo em considero sensible i vulnerable a les crítiques i per aquesta raó me les prenc com el que són: opinions. Encaixar critiques, tant bones com dolentes, no és fàcil i cal valorar-les en la justa mesura per poder seguir creixent professionalment”.

Ara tenim l’oportunitat de veure-la i escoltar-la al Teatre Principal de Valls amb un programa inèdit que inclou Strauss i Rachmaninov. Tots dos són coetanis però pertanyen a escoles diferents. Quin vincle els uneix?

“No hi ha res que els uneixi. El fet d’unir-los en aquest concert és una decisió personal que es remunta dos anys enrere quan vaig tenir l’oportunitat de fer un concert sobre Rachmaninov. Per a mi cantar Rachmaninov va ser tot un descobriment perquè m’hi vaig sentir molt còmoda des del punt de vista vocal. Ara, i en aquest concert al Teatre Principal de Valls, hem vist l’oportunitat d’incloure, novament, Rachmaninov. A més, hi incorporem Strauss, una combinació que vam oferir als Amics de la Música de Valls i que de seguida van veure amb bons ulls. Aquesta seria la meva primera incursió en Strauss, un compositor que també li va molt bé a la meva veu”.

Veig que quan parla del concert i del repertori ho fa en plural.

“Sí, és clar, és que m’acompanya una pianista de primer nivell, la Silvia Mkrtchian,  amb la que tinc el privilegi de fer aquest concert. És un luxe poder treballar amb ella i penso que oferirem un concert amb totes les de la llei. De fet, va ser ella, que és bona coneixedora de la música russa, qui em va suggerir l’obra del gran  Rachmaninov.”

Parla amb passió de Rachmaninov.

“A Rachmaninov el sento en el meu cor. Potser és pel fet de ser andalusa que noto una certa connexió amb la passió que desplega Rachamaninov en les cançons, on es nota la manera de sentir més genuïna del poble rus. A Rachmaninov el sento molt dintre meu; Strauss se’m presenta més espiritual. Per aquest motiu hem deixat per a la segona part Rachmaninov. Creiem que poder acabar el concert amb la seva música afegirà un component d’espectacularitat important. L’última peça amb què tancarem el recital recull d’una manera extraordinària aquesta grandiositat.”

L’hem vist cantar Verdi i més recentment també Wagner. Amb quin estil se sent més còmoda?

“En els meus inicis de carrera musical semblava que la meva veu era més verdiana, però he de dir que Wagner ha estat un descobriment més recent que he anat alternant amb Puccini. La veritat és, però, que no em vull encasellar amb cap en concret. Em considero massa jove des del punt de vista musical per abordar de ple Wagner i per aquesta raó ho vaig combinant en paral·lel amb el repertori italià.

El meu debut al Teatro Campoamor d’Oviedo el mes de setembre amb l’òpera Siegfried pot ser el meu barem a l’hora de valorar com es va desenvolupant la meva veu amb Wagner”.

El seu creixement ha estat vertiginós si tenim en compte que només fa 10 anys que és professional del cant.

"He treballat molt intensament, i també he crescut i he madurat com a cantant en aquests deu anys, que és l'edat de la meva veu lírica. En aquests temps se m'han anat plantejant reptes consecutius i els he anat superant progressivament."

Té previst tornar a Catalunya per ampliar la seva formació?

“En l’últim any he tingut molta feina i ja no m’és possible estar amb els meus preparadors a Barcelona. Els trobo molt  a faltar, però actualment sempre estic de concert i això m’agrada perquè considero que on s’aprèn a cantar, i on la veu es desenvolupa professionalment, és a l’escenari”.

On es veu en el futur més immediat?

“Em veig treballant molt, estudiant i gaudint molt del que faig. Penso que una vegada que proves l’escenari és molt difícil allunyar-te’n.”

A Maribel Ortega la podrem veure a partir del mes de març al Teatre Principal de Palma de Mallorca en l’òpera Macbeth de Giussepe Verdi, interpretant el paper de Lady Macbeth. I al setembre, al Teatro Campoamor d’Oviedo en el rol de Brunilda a l’òpera Siegfried, de Wagner.

Abans, ens trobarem amb ella aquest dijous, dia 26 gener (2/4 de 9 del vespre) al Teatre Principal de Valls.