Intel·ligència emocional a l'escenari

Lluís Sintes acompanyat al piano per Medir Bonachi en el concert al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Cantant, artista líric, actor i poeta, Lluís Sintes és un exemple clar de com un professional de la música pot treure un ple rendiment a les seves qualitats tècniques sense tenir una veu d’alta volada.

En el seu concert al Teatre Principal de Valls Lluís Sintes va empatizar amb el públic des del primer minut. 

D’entrada, ho va fer  introduint la seva petita anècdota personal. Aquesta era la primera vegada que el baríton menorquí actuava a la capital de l’Alt Camp, tot i que com va confessar, ja coneixia aquest teatre “el segon més antic de Catalunya”, va puntualitzar, perquè anteriorment hi havia estat com a espectador.

Amb aquest incís el baríton va fer un primer tempteig d’aproximació al públic, a l’hora que els espectadors, d’una manera  sincronitzada s’acomodaven a la butaca.  

A tot això, el públic ja s’havia fixat en el seu vestuari –impecable-, un element més amb què l’artista va guanyar punts. 

Després va venir la seva improvisació que per espontània no va ser menys acurada, i on Lluís Sintes va treure profit de les seves habilitats com actor: veu radiofònica, dicció clara, expressió corporal mesurada, i comentaris de les cançons que anava desgranant amb un somriure ple i sincer.

Tot, en un estat emocional, que va impactar el públic.

En el recital va estar acompanyat al piano pel vallenc Medir Bonachi. Els dos intèrprets van oferir un concert de repertori molt ben confeccionat i d’eminent qualitat.

Lluís Sintes té una gran veu, ressonant, amb una destacable flexibilitat i molt bona expressió interpretativa. I si hi va haver alguna fissura aquesta es va fer invisible davant l’audiència que feia estona que havia connectat emocionalment amb el baríton.

En diferents passatges del concert el públic va gaudir de la seva veu de baríton líric, noble i clara de timbre, sempre present i d’indubtable personalitat.

Amb ell va estar a l’escenari Medir Bonachi, a qui els vallencs coneixem prou bé i del qual han pogut seguir el seu creixement com a intèrpret pianista, tant com a solista com a acompanyant.

Pianista de dicció clara, que pensa sempre amb la veu que acompanya per donar la màxima expressió, sap que la dificultat que implica acompanyar una veu s’agreuja quan la diversitat d’estils de les àries són les que conformàvem aquest programa.

La primera part la definien un conjunt d’ Àries de cambra, amb cançons italianes, de Tosti i d’altres autors. Així que avançava el concert millorava també la interpretació de Sintes, brillant amb Non t’amo piú, de Tosti, on va confirmar que era fonamental emocionar cantant, i no fer trivial i freda una experiència que, per definició, ha de ser càlida i suggeridora.

Així, i posant de relleu la seva veterania com a artista líric, actor i poeta, va saber ficar-se el públic a la butxaca.

No inclosa en el programa de mà va interpretar la cançó dedicada a la mare, amb música de Carmina Solé sobre una poesia de Lluís Figuerola.

En la segona part dedicada a àries d’òpera, va destacar la interpretació de Io morró..., del Don Carlo de Verdi, que va cantar i va interpretar amb gran rotunditat. 

Indubtable personalitat i carisma del qual, sobretot, enlluernava la bellesa i mordent del seu timbre.

El públic va recompensar els dos intèrprets amb molts aplaudiments als quals van correspondre interpretant dues cançons catalanes que van satisfer plenament al públic.   

Lluís Sintes és un cantant a qui la veterania li ha atorgat una expertesa que és poc habitual en professionals que sí que naveguen dins l’elit, però que poques vegades assoleixen el nivell d’implicació del baríton menorquí.

Com diu Daniel Goleman, tot es basa en la intel·ligència emocional. Aquest tipus de coeficient, explica David Servan-Schreiber, en el llibre Curació emcocional, es fonamenta en quatre funcions essencials: l’aptitud per a identificar el propi estat emocional i el dels altres, l’aptitud per a comprendre el desenvolupament natural de les emocions, l’aptitud per a raonar sobre les pròpies emocions i les dels altres, i l’aptitud per a regular les pròpies emocions i les de les persones del nostre entorn.

El domini de la intel·ligència emocional és un dels aspectes que més garanteix l’èxit social. Lluís Sintes ens ho demostrava en el seu concert.