 |
| La cantant en una imatge d'arxiu. Foto: JUAN MIGUEL MORALES |
Aquest divendres 8 d’abril, a 2/4 de
9 del vespre i dins del cicle Nits de Clàssics, torna al Teatre
Principal de Valls l’acreditada cantant de fados,
Névoa.
Ho fa amb un repertori de fados,
jazz i amb un estil de cançons que es coneix com a world
music.
Núria Piferrer, coneguda artísticament amb el nom de Névoa, és una cantant catalana.
Canta en llengua portuguesa però també ho fa en en català a la
cançó de Joan
Manuel Serrat,
De
mica en mica
del
disc
Fado
distraído
o La
mar nostra
del
disc Història
de Catalunya en cançons 2.0.
Va
cantar a
l'Orfeó
català entre
el 1985 i 1996. L’any 1998 s’incorpora a la companyia Dagoll
Dagom per
fer la gira espanyola de l’espectacle Els
Pirates, d'Arthur
Sullivan
i el
1999 va entrar a formar part del grup de música tradicional grega
Vradiaki.
La
següent etapa, un cop ja iniciat el projecte de Névoa,
es caracteritza també per una prolífica col·laboració artística
amb Eduard
Iniesta,
amb
qui treballa en diversos projectes musicals: Quatre
de cors (1998), Hi
ha quelcom que no va bé (2000),De
viatges (2004)
i Òmnibus (2004)
El
2006 estrena dos espectacles, Cançons
de la República,
amb Mario
Mas,
i Creuats
pels estrets (Música
de la Mediterrània), amb Toni
Xuclà.
L’any 2007 estrena dos espectacles dirigits per Jordi
Prat i Coll,
Frida
en el mirall i
Pensaments
escrits al caure de les fulles,
aquest darrer presentat al Festival
Temporada Alta (2007).
La trajectòria artística de Névoa
ha estat marcada per una constant passió per la música i la cultura
portuguesa.
El fado,
l’expressió més popular d’aquest gènere, la va seduir a
l’instant i li ha dedicat la major part de la seva carrera.
Aquesta
influència també l’ha permès conèixer repertori d’altres
autors, grups i gèneres de Portugal. Durant aquests anys ha anat
recollint un grapat de cançons que l’han acompanyat i que ens
presenta ara adaptades al català amb el seu trio habitual (guitarra,
contrabaix i bateria) i una tenora.
Són cançons com
Redondo vocábulo
o Grândola, vila morena
de José Afonso; Balada
da Rita, de Sérgio
Godinho; Porque me ollhas
assim, de Fausto; Muda
de vida, d'António
Variações, i altres autors, melodies i lletres meravelloses que han
estat part fonamental de la història musical lusa, així com algunes
noves composicions que establiran un pont més entre les dues
cultures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada