Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Princiapl. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Princiapl. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de desembre del 2018

El guanyador d'Intercentros Melómano serà a Nits de Clàssics

El nou guanyador d'Intercentros Melómano
 només té 13 anys. Foto: MELÓMANO

Guillem Gràcia Soler, representant de Catalunya, estudiant del Conservatori de Terrassa, on es troba realitzant el segon curs, és el guanyador del Concurs d'Interpretació Intercentros  Melómano. 

La final es va dur a terme a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) sota el patrocini del mateix ADDA i UNIR, així com la col·laboració d’AIE. El concurs es realitza amb el suport del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, a través de l’INAEM; el de Exteriores a través de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, y el de Sanidad, a través del Plan Nacional Sobre Drogas.

El guanyador provenia de la final que es va celebrar al Vendrell el passat mes de novembre, on el jurat del qual en formava part Roman Galimany, president de l’associació Amics de la Música de Valls, va valorar la dificultat tècnica de les obres interpretades per Guillem Gràcia. El jove va protagonitzar l’anècdota de la final ja que quan es va fer públic el veredicte ja havia marxat cap a casa pensant que no obtindria cap premi.

En la gran final estatal, celebrada a Alacant, Guillem Gràcia va delectar el públic assistent amb interpretacions sorprenents de Bach, Brahms i Gaspar Cassadó, plenes de lirisme, musicalitat i una maduresa insòlita en un participant tan jove, de 13 anys acabats de fer. 

A més de rebre un diploma acreditatiu, aquest jove intèrpret ha obtingut una gira de concerts per a actuar amb l’Orquestra Metropolitana de Madrid, l’Orquestra Juvenil Europea de Madrid, la Jove Orquestra Simfònica de Granada, l’Orquestra Filharmònica Martin i Soler de València, l’Orquestra Filharmonia de Granada, l’Associació de Música de Cambra d’Alacant, els Amics de la Música de Valls –Joventuts Musicals de l’Alt Camp, el Festival Musical de Segòvia, el Festival de Música de la Mancha i Fiapmse –Fòrum Internacional d’Alt Perfeccionament Musical del Sud d’Europa (Nigüelas, Granada).

El jurat de la gran final
El premi va comptar, un any més, amb un jurat de primera fila nacional, tots ells personalitats actives de la nostra vida musical, amb un profund coneixement i amor per la música i un actiu desig de col·laborar en la formació i l’impuls dels joves músics a Espanya.
Daniel Abad és director titular i artístic de l’Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana, director principal de la Temporada d’Òpera d’Andorra i director principal convidat de la Banda Simfònica Municipal de les Palmes de Grana Canària.
Juan Ángel Vela Campo és assagista musical. Ha estat crític musical del diari El País del 1987 al 2015 i col·laborador del programa La ventana de la Cadena SER. Fundador i director del projecte Òpera digital del Liceu durant els seus quatre primers anys, va ser director cultural del programa Tutto Verdi de l’Associación Bilbaína dels Amics de l’Òpera del 2006 al 2016.
Parlar de David del Puerto és parlar de l’esperit creador del nostra país. Deixeble de Francisco Guerrero i Luis de Pablo, aquest compositor ha tingut l’honor d’haver rebut l’encàrrec de compondre una obra per part de Pierre Boulez. Ha guanyat el Premi Nacional de Música i el 1993 va guanyar el Premi Gaudeamus amb el seu Concert per a oboè i conjunt de cambra, i aquest mateix any va rebre el premi El Ojo Crítico de Radio Nacional de España.
Per la seva part, Josep Vicent és director de l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) i director titular i artístic d’ADDA-SIMFÓNICA. Graduat Cum Laude en els conservatoris d’Alacant i Amsterdam.
Per últim, Alfons Carraté (director de Melómano) presideix la Fundación Orfeo i és director del Premi Intercentros Melómano, actuant com a secretari del jurat, amb veu i vot.
Guillem Gràcia Soler actuarà en el cicle Nits de Clàssics durant la temporada 2019/2020 en una data que encara s’ha de concretar. Aquest concert és fruit de la col·laboració dels Amics de la Música de Valls  amb la Fundació Orfeo, responsable del certamen Intercentros Melómano.

dimecres, 13 d’abril del 2016

"L'arpa té moments en què el ritme és infernal"




Esther Pinyol (Vilanova i la Geltrú, 1990), professional dedicada en cos i ànima a l’arpa,  s’albira com una de les joves promeses amb més projecció dins del món de la música clàssica.

Un dels seus èxits més recents és haver-se situat entre els vuit candidats seleccionats de El Primer Palau, concurs d’àmbit internacional que li donarà l’oportunitat d’actuar en el cicle de concerts que, entre els mesos d’octubre i novembre, es farà al Palau de la Música Catalana. Esther Pinyol compartirà escenari amb algunes de les figures més rellevants de les noves generacions de concertistes. A més, i des de fa uns mesos, és la segona arpista de l’Orquestra Simfònica de Tenerife.

En el seu dia a dia, pot presumir de conèixer a fons un instrument tan enigmàtic com desconegut, i que la va fascinar quan tot just havia complert 4 anys. “Va ser després de veure la pel·lícula Fantasia, de Walt Disney”, recorda aquesta jove arpista menuda i d’aspecte fràgil capaç de dominar amb una agilitat sorprenent un instrument que pesa entre 43 i 44 quilos.

Amb un currículum brillant, i una matrícula d’honor pel treball L’arpa impressionista amb què va segellar els seus estudis superiors a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Esther Pinyol ha tingut el privilegi d’aprendre els secrets d’aquest instrument de la mà de les millors especialistes del país. I també de ser la primera graduada d'aquesta escola en aquest instrument.

Conserva un record especial d’Isabel Mayné, la professora que la va introduir en aquest instrument a l’escola Freqüències de la seva ciutat natal. Després van venir la Lina Serracarabassa, al Conservatori del Liceu, i la Magdalena Barrera, a l’ESMUC, arpista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC), que li va donar l’oportunitat de tocar amb aquesta formació orquestral.

L’arpa i l’Esther Pinyol van créixer juntes. “Sempre vaig tocar amb un arpa de lloguer, un fet força habitual entre els arpistes. Quan jo creixia, l’arpa també canviava de mida”, explica entre rialles Esther Pinyol que l’any 2007, per fi, va tenir la seva pròpia arpa.

Molt abans, Esther Pinyol ja havia conegut el rigor d’un instrument “que no és tan angelical com el pinten” confessa. La màgia aparent d’aquest instrument amaga un ritme trepidant: “Hi ha passatges infernals en què sembla que vagis en bicicleta perquè tot el cos queda suspès”, sentencia la concertista, que dos cops a la setmana procura posar-se en forma al gimnàs per mantenir a ratlla les lesions.

“L’arpa té pedals, necessites els dos peus i es toca amb els quatre dits de cada mà, sense el més petit, per tant l’exigència física i muscular és molt alta”, explica Esther Pinyol, que llueix unes ungles perfectament retallades per poder polsar cada corda amb el tou del dit.

Aquest instrument, que té entre 46 i 47 cordes (en la versió clàssica) és el gran desconegut d’una formació orquestral, i va ser “el so característic i la seva forma peculiar” el que va atrapar Esther Pinyol.  Ella ens ensenya que  les cordes vermelles corresponen a la nota Do, i les de color blau o negre són la nota Fa, i amb els pedals es fan les alteracions que figuren en una partitura: sostinguts, bemolls i becaires.

Concertista habitual de l’Orquestra  Camera Musicae, i integrant del Blooming Duo al costat de Ferran Carceller (marimba), Esther Pinyol ha viscut moments de gran intensitat en la seva trajectòria professional: “Quan vaig arribar a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya encara no havia complert els 17 anys i em va impressionar molt poder-ne formar part”,  recorda.

Amb la il·lusió i el repte de ser algun dia l'arpa solista d'una orquestra professional del país, Esther Pinyol s’endinsa a partir d’aquesta setmana, en una etapa de gran recorregut que la portarà a alguns dels escenaris més reconeguts de la geografia catalana.

Les properes cites d’Esther Pinyol les podeu consultar en els següents enllaços: