Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lana Trotovsek. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lana Trotovsek. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de novembre del 2019

Un èxit clamorós

Lana Trotovsek i Maria Canyigueral van rebre una llarga ovaciò del públic
al Teatre Principal. Foto: JOAN GASULL


Dia: dijous 7 de novembre 2019.
Lloc: Teatre Principal
Intèrprets: Lana Trotovsek, violí i Maria Canyigueral, piano. 
Programa: Tres Sonates de Beethoven: Sonata en re major Op. 23, número 4, Sonata en fa major Op.24, número 5 La Primavera, Sonata número 9  en la major Kreutzer.

ROMAN GALIMANY / Valls

Un concert es converteix en un tot un esdeveniment quan les intèrprets convidades, tot i la seva esplèndida joventut, tenen al seu darrera un historial professional  valuós i, encara  més, quan proposen un repertori monogràfic amb tres sonates per a violí molt representatives de Beethoven, per cert mal anomenades amb aquesta terminologia.

Caldria anomenar-les sonata per a violí i piano, ja que Beethoven tenia com a primer instrument el piano, sobretot perquè obres com aquesta són més un duet que un solo de violí. No deixa de sorprendre mai l’immensurable talent del geni de Bonn.

Tant la Maria Canyigueral (piano), com la Lana Trotovsek (violí), posseeixen  un alt nivell de mestratge instrumental i de respecte per les obres que interpretaren. I el cas és que l'execució va resultar enlluernadora i colpidora en tot moment. Va ser molt destacable la perfecta comunió entre el violí i el piano, i la transmissió del sentiment desesperat i turmentat; en ocasions també nostàlgic i reflexiu. L'execució tècnica dels passatges més audaços, per la seva celeritat o per la presentació de notes dobles, va resultar impecable.

El so i la declamació del violí i piano en l’adagio de la Sonata a Kreutzer va ser, probablement, un dels moments culminants, inoblidable, de tot el concert; preciós el cant inicial, en particular. En les obres de Beethoven, són més difícils els moviments morosos, i aquest segon moviment, que dura 15 minuts, sens dubte no és fàcil.

La Sonata a Kreutzer no és una obra d’espectacle superficial, sinó una excel·lent, magistral obra per a violí i piano. Només en concerts trivials apareix el violí com a "solista" explícit i el pianista queda relegat a un "acompanyament" de suport. En qualsevol gran obra concertada per als dos instruments, com la Sonata a Kreutzer, és sempre el cas on  els dos instruments són  absolutament iguals.
La importància de cadascun és musicalment igual, però la part del piano és tècnicament més directa que la del violí. El piano té moltes ràpides contrastades, canvis de tempo. El segon moviment també és extremadament tècnic.

Lana Trotovsek meravellà el públic amb el seu violí, sense ser esclava de la perfecció tècnica, li donà a les sonates l’expressió del sentiment, comunicativa, frasejant amb tendresa, però també amb un lirisme més encès, ric i acolorit i amb matisos.

La Maria Canyigueral va encisar al públic per la bellesa del so que va arrencar del piano, so càlid, ple, bellíssim, mostrant una agilitat capaç dels tempo més variats i perfectes, amb pulsacions d’immaculada claredat i precisió; molt precís, “net”, fluid i delicat. Una actuació tan esplèndida! Bravo Maria.

La versió de les tres sonates va tenir una força extraordinària i l’impuls d’una joventut madura. El cant en el diàleg de tots dos instruments va ser brillant, molt especialment en els moviments lents o en episodis com el precitat anteriorment en la Sonata a Kreutzer. La seva visió d’aquestes obres té molta vitalitat, elegància i contrast, piano i forte, tempo líric i presto.

L’èxit va ser, com era d’esperar, clamorós. Vetllada, en definitiva, brillant per l’exquisida bellesa del violí en mans d’una Trotovsek que el domina com pocs concertistes, i el formidable piano de la Canyigueral que és un veritable luxe.

dilluns, 4 de novembre del 2019

Tot esperant Kreutzer


       
                                                   

"Prometeu —el símbol més que el mite— permet a Beethoven d’instaurar una nova gènesi de l’obra. Ell acompleix el pas de l’estètica de la imitació a l’estètica de la creació, gest prometeic, i gest heroic per excel·lència."
Élisabeth Brisson

La nova cita de Nits de Clàssics porta al Teatre Principal de Valls la reconeguda violinista Lana Trotovsek i la pianista Maria Canygueral, una concertista de la que cada cop se'n parla més. Juntes, protagonitzen aquest dijous, dia 7 de novembre,  una de les vetllades més esperades de la temporada 2019/2020.

Una de les obres que ha despertat més interès del repertori d'aquesta proposta musical és la Sonata a Kreutzer, que va escriure Beethoven i que està dedicada a Rodolphe Kreutzer, violinista i compositor cèlebre pels mètodes que usava. La sonata també va inspirar a Leo Tolstoi la novel·la basada en aquest títol i on hi reververa el tema de la gelosia i es consuma un cas de violència de gènere dramàtic.



EDMON COLOMER / Barcelona

Beethoven, nat a Bonn el 1770 i mort a Viena el 1827, protagonitza la transformació radical del pensament musical del seu temps. Reivindicant la llibertat total de l'artista, explora les potencialitats del nou llenguatge que s'estava elaborant des de mitjan el segle XVIII. 

Sense posar-lo en qüestió com a tal, Beethoven en modifica el sentit, assignant la noció de "funció" a tots els components de l'escriptura musical: l'harmonia, per descomptat, però també el timbre, el ritme, l'orquestració i tots aquells elements que conformen la matèria sonora.

Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970), hereu de la dinàmica del gest creatiu de Beethoven. també explora els nous horitzons del ritme, la textura i la sonoritat. Ambdós coincideixen en la intransigent naturalesa del seu llenguatge musical i ambdós reinventen el procés creador en cada obra. "En el món de l'art, com en la creació en general, la llibertat, el fet d'anar més lluny, és l'objectiu", afirmava Beethoven en una carta a l'arxiduc Rodolf el 1819.

La passió per la llibertat, que va ser consubstancial a Beethoven, el va empènyer a seguir de prop els esdeveniments revolucionaris i va provocar la seva admiració pel general Bonaparte, el nou Prometeu revolucionari, a qui dedicaria la Simfonia heroica. El 1798 hauria freqüentat l'ambaixada francesa a Viena on va conèixer el violinista i compositor Rudolph Kreutzer (1766-1831). 

Considerat el millor violinista del seu temps, va ser també un estudiós apassionat de la música antiga i professor de violí al Conservatori de Paris entre 1795 i 1826.

La Sonata per a  violí i piano núm. 9 en la major, Op.47, va ser composta l'any 1802 i dedicada originalment al violinista polonès George Bridgetower (1779–1860) qui la va estrenar acompanyat del mateix Beethoven. 

El concert no va anar gaire bé com tampoc varen ser adients els comentaris de Bridgetower sobre una amiga de Beethoven el qual, enutjat, va decidir dedicar l'obra a Kreutzer. 

Curiosament mai la va arribar a tocar perquè la considerava massa difícil. La Sonata a Kreutzer ha influït en diversos àmbits de la creació no solament musical sinó també de les lletres o la pintura. Amb aquest títol l'any 1889 Lleó Tolstoi publica una novel·la, i l'any 1923 el compositor txec Leoš Janáček compon el seu primer quartet de corda.


La selecció de sonates per a violí i piano que completen el programa s'inscriuen en el procés de transformació d'una tradició que Beethoven rep directament de Haydn i dels gran mestres vienesos. 

Ell acompleix el pas de l'estètica de la imitació a l'estètica de la creació, gest prometeic, i gest heroic per excel·lència. L'estètica, preocupació fonamental de Beethoven, com també de Gerhard, enceta un debat que s'ha de produir durant aquest cicle que acara l'obra d'aquestes dos titans.

El concert i les intèrprets

La violinista Lana Trotovsek es caracteritza per la seva interpretació expressiva i la seva personal musicalitat. 
El Washington Post la va descriure com a "radiant" i va elogiar el seu "to net i refinat amb un sentit musical de fraseig i entonació impecable". Ha captivat el públic amb el seu “so càlid i una tècnica formidable” (La Vanguardia) i el seu talent per aportar “frescor, profunditat i visió” a les seves interpretacions; el Philadelphia Inquirer la va descriure com "una veu emergent per a admirar"

L’any 2014, realitzà una gira amb els Solistes de Moscou i Yuri Bashmet, i el 2016 va interpretar el Concert per a violí núm. 1 de Prokofiev amb l'Orquestra Simfònica de Londres sota la direcció de Gianandrea Noseda. 

En la seva programació per a l’any 2019 inclou el Concert per a violí de Txaikovski amb la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, el Concert per a violí de Mendelssohn amb l'Orquestra Simfònica de RTS al Shanghai Oriental Arts Center, i un recital nocturn al Wigmore Hall.

Maria Canyigueral ha estat finalista del XII Concurs Internacional de piano d’Ille de France. El 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres juntament amb la violinista Marisol Lee. 
L'any 2013 li atorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres amb Ianthe Ensemble i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de Cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel·lista Alexander Rolton. El seu CD amb la violinista Lana Trotovsek ha estat guardonat amb la medalla d’or als Global Music Awards 2016 de Califòrnia i ha obtingut grans elogis de La Vanguardia, Núvol i la Revista Musical Catalana
Ha actuat convidada per Ibercamera, Fundación Juan March a Madrid, així com a l’Auditori de León i al Teatre de Maó. Ha fet recitals a St. Martin in the Fields i a St. James's Piccadilly a Londres, per a la Chamber Music Society a Oxford, i a diverses ciutats britàniques, on ha estrenat obres de compositors com ara Benet Casablancas, Josep Maria Guix i Antón García Abril.

LES DADES

  • Dia: 7 de novembre
  • Hora: 20.30 hores
  • Lloc: Teatre Principal
  • Concertistes: Llana Trotovsek, violí, i Maria Canyigueral, piano.