Un recital senzill, però grandiós

D'esquerra a dreta, la pianista Olga Kobékina, la soprano Júlia Farrés-Llongueras i el tenor Josep Fadó al final del seu recital al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

Lírica per a una nit de primavera. Amb aquest títol arribava al Teatre Principal, el passat dijous 11 d’abril i dins del cicle Nits de Clàssics, un concert fresquívol i de repertori atractiu que, en un principi, no estava inclòs en el programa per diverses circumstàncies organitzatives.

Una jove soprano, Júlia Farrés-Llongueras; un tenor ja consagrat, Josep Fadó, i la pianista Olga Kobékina, van coronar amb magnificència quasi 90 minuts de repertori líric variat: àries amb solo i duos d'òperes convergien amb números d'algunes sarsueles, sense obviar la cançó culta catalana, i dues interpretacions pianístiques ben representatives de cada gènere, realitzant un recorregut per autors molt coneguts: des de Bizet, passant per Dvorák, Donizetti, Puccini i fins a Toldrà, Vives i Lehar.

En aquest context obria la primera part una lírica i sentimental Júlia Farrés-Llongueras amb l’ària de Micaela de l’òpera Carmen de Bizet, seguint amb l’ària de la flor d’aquesta mateixa òpera interpretada pel tenor dramàtic Josep Fadó, predisposant al públic per a la resta del recital.

Canvi radical en la següent ària: Cançó de la Lluna de l'òpera Rusalka de Dvorák, que va resultar ser una suma de delicadesa i emotivitat, que tan subtilment va interpretar la soprano Farrés-Llongueras.

Vam trobar molt encertada la proposta de la pianista d’interpretar la deliciosa partitura Clar de Lluna de la suite Bergamasque de Debussy, continuant així amb aquest homenatge a la Lluna. Tancaven la primera part del concert la soprano i el tenor  interpretant el bell duet O soave fanciulla de La Bohème de Puccini, amb molt de gust i compenetració.

Va ser  la soprano amb Carceleras de Las hijas del Zebedeo  de Ruperto Chapí, qui va iniciar una segona part més extensa centrada en la sarsuela i la cançó lírica.  Amb gran ritme i  adequat tempo començava el piano, passant el testimoni a la soprano, que de mica en mica, amb gràcia i soltura, aniria guanyant força fins a arribar al clímax en les notes més agudes.

Sense deixar la sarsuela, Josep Fadó amb la seva interpretació de l’ària de El último romántico de Soutullo y Vert i la seva veu, potser una mica massa dramàtica, no va restar sentiment i va saber commoure amb una ària tant popular i apreciada per tothom. La pianista Olga Kobékina va interpretar un fragment dels Valsos poètics d’Enric Granados, amb expressió i molt de sentiment.

En el deliciós duo de Luisa Fernanda vàrem veure una seductora Carolina amb un madur Javier que ens oferiren una d’aquestes pàgines que, incomprensiblement, no figuren en els repertoris dels cantants de casa i que són habituals en els recitals dels divos europeus.

Especial menció mereix Olga Kobékina, pianista que es va encarregar d'acompanyar els cantants, en tot moment en sintonia amb ells i les obres, aportant la jocositat, el dramatisme o l'expressió que cadascú requeria i fent d'aquest un recital senzill però grandiós.

Acabaren el concert amb un duo molt festiu; no podia ser d’altra manera, amb ball inclòs, de l’opereta de Franz Lehar La viuda alegre. En resposta als aplaudiments dels espectadors varen interpretar el duo de Cançó d’amor i de guerra de Martínez-Valls, Per tu Francina meva. Obra que fou la cloenda d’un concert on tothom va sortir ben content i amb l’ànim ben estimulat.