“Tot el que canto va ser molt important per a Victoria de los Ángeles"

Mireia Tarragó cantarà aquest dijous, dia 7 de febrer, al Teatre Principal
de Valls. Foto:RUBÉN PERDOMO.

ANNA ESTALLO / Tarragona

La carrera de Mireia Tarragó es troba just a l’inici, però ja despunta com una jove promesa del cant. Amb només 24 anys ha aconseguit fer de la música la seva professió i exhibeix una maduresa de la que pocs artistes poden presumir a la seva edat. Juntament amb la pianista Marina Pelfort ha ideat un espectacle dedicat al record a una de les grans sopranos de la història: Victoria de los Ángeles.

Aquest dijous, dia 7 de febrer (2/4 de 9 del vespre) i al Teatre Principal, Nits de Clàssics ofereix al públic l’espectacle La veu dels Àngels. Una veu que mai s’apaga.

Anava per guitarrista, però ho va deixar per ser cantant.

“Sempre havia cantat a la coral Rossinyols de Tarragona i va ser al fer les proves de pas de grau (en aquest moment et deixen escollir un segon instrument) quan vaig valorar la possibilitat de triar cant. Durant un temps vaig intentar combinar tots dos instruments: cant i guitarra. Però cada vegada m’agradava més el cant i, a més al Conservatori de Tarragona feien muntatges d’òpera, amb assajos tots els dissabtes, amb molta altra gent... i tot plegat es va convertir en una gran motivació per a mi.

Al final, em vaig decantar pel cant. La guitarra és un instrument molt solitari i que requereix un gran sacrifici. Realment, hi ha pocs guitarristes que es dediquin a fer concerts i potser les opcions com a professional  també són més minses, almenys com a guitarrista de clàssics, tot i que sí que és veritat que la guitarra té altres grans possibilitats en altres camps musicals que també deu ser molt interessant d’explorar.”

Continua tocant la guitarra?

“Només a casa, de tant en tant, toco coses de quan era petita, perquè és l’única cosa que els meus dits recorden. Però és un instrument que també m’agrada i, de fet, d’aquí a poc faré un concert acompanyada per un guitarrista.”

En el món del cant hi ha una gran oferta i molta competència. Com s’ho fa per interessar el públic?

“Quan dissenyo un programa sobretot intento que els concerts aportin un plus que els diferenciï de la resta de l’oferta. Aquest valor afegit ha de servir perquè el públic no es quedi indiferent després de l’espectacle. M’agrada que sempre hi hagi un fil conductor com passa en el concert que fem a Valls.”

Parli’m d’aquest concert de Valls...

“En aquest concert el fil conductor és la vida de la Victoria dels Àngels i algunes de les seves cançons ens serveixen per explicar la seva trajectòria. Penso que aquest és un valor afegit que, pel que he anat veient en aquests darrers anys, té molta acceptació entre el públic. Els espectadors agraeixen que hi hagi un apropament diferent al protagonistes de les obres.”

Ha guanyat dues vegades la beca Fundació Victoria de los Ángeles. Què la uneix amb aquesta gran artista?

“Quan estudiava a l’ESMUC em vaig presentar a les beques que donava la Fundació Victoria de los Ángeles. Va ser una gran sorpresa perquè la vaig aconseguir el primer i el segon any. Va ser d’aquesta manera com vaig entrar en contacte amb l’Helena Mora, presidenta de la Fundació, una gran professional responsable del Festival Life Victoria que cada cop és més important. Jo ja havia escoltat molta música de la Victòria dels Àngels, però a partir d’aquí encara em vaig interessar més per la seva obra, tant és així que el projecte final de l’ESMUC el vaig fer sobre la Victòria dels Àngels. El treball va consistir en la creació d’un concert en record a ella. El concert té el seu origen en aquest projecte que vaig fer.”

En manté l’essència original del projecte?

“N’hem modificat algunes coses, perquè quan el vaig presentar com a projecte final de carrera tenia unes idees que les vaig posar en ordre perquè fessin la seva funció en aquell moment. Després, vam decidir canviar coses del repertori, ordenar-les d’una altra manera i seguir rodant l’espectacle per donar a conèixer l’obra de Victòria dels Àngels.”

Quines particularitats té aquest repertori?

“Que tot el que hem escollir per formar part del repertori va ser cantat per Victòria dels Àngels en algun moment de la seva vida, això no ha estat gens difícil perquè ella va cantar moltíssimes coses al llarg de la seva vida, però sí que és veritat que vaig estar revisant un llibre de Manuel Capdevila, un recull de tot allò que Victòria dels Àngels va fer. Quan ja vaig tenir les peces seleccionades vaig verificar que, efectivament, tot el que jo havia triat hagués estat interpretat per la cantant i que, a més, fossin obres importants per a ella.”

Com il·lustren aquest espectacle?

“Amb imatges i una veu en off que narra la vida de Victòria dels Àngels i frases curtes que va dir en algun moment de la seva vida en relació a compositors i obres concretes. Tot plegat ajuda l’espectador a entendre l’ordre que seguim en les obres i per què les hem triat.”

En l’espectacle l’acompanya la pianista Marina Pelfort. Fa temps que formen parella artística?

“Fa uns tres anys que ens coneixem. Ella feia un màster a l’ESMUC quan jo estava estudiant el grau. Ja aleshores vam crear un concert-espectacle Clara Schumann, la Musa, que l’hem fet rodar bastant per diferents espais i que el podem considerar el primer projecte que vam fer juntes.”

En quins altres formats musicals es mou?

“He actuat amb orquestra, en diferents ocasions. Al desembre, per exemple, vaig ser a l’Auditori de Barcelona fent  de solista en El Messies participatiu i també he fet de solista amb orquestra en format òpera i, de tant en tant, canto amb alguns cors: faig de reforç del cor del Gran Teatre del Liceu i al Cor de Cambra del Palau de la Música. Ocasionalment, també he cantant amb ensembles més petites, en cors de vuit veus...”

Com serà l’espectacle per a veu i guitarra que prepara?

“Aquest espectacle encara no té una data confirmada i encara no en puc dir res. Sí que em fa molta il·lusió i també tindrà un fil conductor.”

En quin format se sent més còmoda?

“De moment, em trobo molt a gust amb el lied, potser perquè és el que més he fet i ha estat del que més he après a Barcelona. Però també m’agrada molt cantar amb orquestra; l’experiència de El Messies va ser molt maca i m’ha deixat molt bones sensacions.”

Cap a on pensa orientar el seu futur professional?

“No m’agradaria tancar-me portes i voldria conèixer bé tots els camps, però el que sí tinc clar és que m’agrada donar un valor afegit a l’espectacle i voldria seguir en aquesta línia en els meus nous projectes. I és clar, també m’agradaria entrar dins del món de l’òpera, i tot i que és més difícil, tinc al cap de marxar a Alemanya per fer alguna Opera Studio perquè ara mateix a Barcelona hi ha molt poques oportunitats en aquest camp. De fet, ja fa tres anys que estic estudiant alemany.”

Molts companys seus han de compaginar la docència amb els concerts per poder viure de la música. Vostè viu exclusivament de la interpretació?

“Ara visc exclusivament de la interpretació. Entre els concerts que faig i les col·laboracions puc tirar endavant. La veritat és que estic molt contenta. Treballar en un cor professional et dona una base econòmica i, a més, és una feina fantàstica que m’encanta. La docència és un terreny que no l’he explorat encara, però no tinc pressa per fer-ho perquè el cant és una disciplina molt difícil i és molt complex d’ensenyar. Per tant, abans d’endinsar-m’hi m’agradaria estar completament segura d’allò que estic ensenyant als alumnes. Es necessita temps per poder pair aquest instrument i després poder transmetre els coneixements.”

Com veu el panorama musical entre els qui són de la seva generació?

“Em genera un cert temor el fet de veure que molts músics han de marxar fora. Això fa que la cultura del país se’n ressenti i es vegi menyspreada. Hi ha molt de talent, però no s’inverteix en cultura i és una llàstima perquè es perden professionals de gran vàlua que podrien ser aquí, donant tot el que tenen.”