diumenge, 13 de gener de 2019

La dificultat de la senzilla

La flautista Isabel Serra Bargalló durant el concert de música barroca  al
Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

Un dels principals corrents filosòfics de la música barroca prové de l'interès del renaixement en les idees de l'antiga Grècia i Roma. Els grecs i romans creien que la música era una eina poderosa de comunicació i que podia despertar alguna emoció en els seus oients. I així va ser en el concert que Isabel Serra Bargalló (traverso), i Glòria Coll (violoncel), van oferir el dijous, 10 de gener, primer concert de l’any 2019, al Teatre Principal de Valls, programat dintre del cicle Nits de Clàssics.
 
Les dues intèrprets ens oferiren una música no només per a escoltar-la sinó per a sentir-la, ideal per a qualsevol estat d’ànim. En totes les interpretacions van elaborar un barroc tant esplèndid, capaç d’alçar l’esperit angoixat i també d’entretenir en temps de joia. Un pot pensar com és possible arribar a transmetre als espectadors un plaer tant bo mitjançant un rull de fusta, perforat amb uns quants forats, que facin el miracle de la música barroca. 

La interpretació que en van fer Isabel Serra i Glòria Coll va arribar a l’esperit, a unes fibres emocionals amb estètica aclaparadora per la seva naturalitat i senzillesa. És molt difícil, i requereix molt d’esforç, transformar la dificultat d’una partitura en una percepció de senzillesa.

Isabel Serra és una flautista molt musical, d’interpretació elegant que dona un so acolorit i net.  Tant Isabel Serra com Glòria Coll evidencien que senten la música que porten molt endins, i que li prodiguen un respecte reverencial. 

Entre el repertori que ens proposaren, diríem que el més representatiu era Telemann, un músic que va ser capdavanter de totes les tendències musicals de la seva època, per això està considerat com el vincle important entre el barroc tardar i els inicis del classicisme; per a ell la fuga i el contrapunt havien deixat de ser els fonaments de la música, preferint la melodia, en un estil més lleuger i més simple.  
Però el repertori que van oferir era d’una puresa barroca total, per unes concertistes que, amb els seus instruments de la època, ocupen un espai destacat com a intèrprets de la música del barroc.

El públic així ho va reconèixer amb forts i continuats aplaudiments que van correspondre amb dos regals afegits al que ja havia donat de si la vetllada.

3 comentaris:

  1. Sí, va ser un concert molt bonic, molt ben tocat, una delícia!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Gabrielle! Un plaer comptar amb tu entre el públic!

    ResponElimina
  3. Un altre dia de joia on els profans, a banda de gaudir del so fantàstic d'una flauta de fusta, diria dolç, hem après moltes coses, per exemple jo no coneixia Boismortier (m'ha agradat). Crec que en aquest concert com en cap altre, potser pel fet d'haver-hi només dos instruments, hem pogut apreciar el baix continu del violoncel, com mai. Les dues intèrprets són formidables, aconsello estar al cas de la seva carrera.

    ResponElimina