 |
| Daniel Ligorio durant el concert que va fer al Teatre Principal de Valls dins les Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL |
Text:
ROMAN GALIMANY / Valls
Les
efemèrides van marcar el repertori del concert que el pianista Daniel Ligorio
va oferir el dijous, dia 29 de novembre, a Nits de Clàssics aprofitant el centenari del naixement de
Berstein i de la mort de Debussy.
La
primera de les peces que conformen el tríptic Estampes és la sensible i delicada Pagodes, una tasca dificultosa per començar, que Ligorio interpretà
amb el lirisme oriental que esmerçà en la partitura; va seguir amb els
reiteratius divertiments de La soirée
dans Grenade, per exhalar, a continuació, l’estructura fuent de Jardins sous la pluie, descobrint tota
la poesia de la seva melodia.
Daniel
Ligorio interpretà l’impressionisme de Debussy -ho explicava en la introducció-, com una evocació pictòrica dels efluvis
nostàlgics de recordats viatges impossibles. Un impressionisme interpretat amb
sensibilitat i precisió.
Va
concloure la primera part amb les danses simfòniques de West Side Story en un arranjament de Michael Hawley, on el pianista
va demostrar una solvència tècnica que, amb intel·ligència, accedeix a un
virtuosisme indispensable per a aquesta obra.
La
segona part del programa la va dedicar als intensos Quadres d'una exposició del gran músic rus que va ser Modest
Mussorgski; obra escrita per a piano de la qual Ravel en va fer l’orquestració.
És d’agrair l’exhaustiva i descriptiva explicació que va fer de tots els
quatres, una presentació molt agraïda pel públic que va identificar l’argument
dels quadres al escoltar la música.
Realment
portava la partitura molt treballada, un fet que li va permetre oferir els mínims detalls
de la riquesa d’aquesta obra. Una interpretació pulcra en la construcció, amb molta
sonoritat sense ser efectista però amb vehemència. Destacaríem, en general,
l’encreuament de mans, l'atac de dits en uns trinats formidables; el canvi de
ritme, i la continuïtat entre els compassos forte i els més piano.
Entranyable
el Ball dels pollets o La
cabanya sobre potes de gallina, fins i tot aixecant-se de la banqueta, que
ens conduïen a La gran porta de Kíev,
interpretada amb elegància, i fidelitat a la partitura.
En
síntesi, Ligorio ens va oferir una lectura encoratjadora, generant sempre
expectació, amb una dicció nítida i una gran claredat en el fraseig. El públic
va agrair el treball del pianista amb forts i seguits aplaudiments que va
correspondre amb una petita delicadesa de Granados com a propina. Va ser la
culminació d’un exitós concert.
Ligorio, pinanista d'elegància llatina, ha sabut interpretar "a la rusa" els diferents Quadres d'una exposició de Mussorgki. Un luxe al Principal de Valls.
ResponEliminaNomés per afegir-me a l'anàlisi i a les qualificacions que expressa en l'escrit Roman. A mi m'haurien calgut més adjectius per descriure el que ens va oferir Ligorio dijous passat en el seu memorable concert. Sense voler dir que l'interpretació va ser flor d'un dia, sí que cal reconèixer que el reconegut i admirat intèrpret semblava superar-se a si mateix. I aixó que ens ha deixat actuacions extraordinàries. Francament, un luxe de vetllada que hem tingut la gran sort de poder gaudir.
ResponElimina