Gonçal Comellas és el director de l'Orquestra Unesco que protagonitzarà els concerts a Santes Creus. Foto: OLOT CULTURA |
ANNA ESTALLO
Quan es compleixen tretze anys de la seva desaparició, el Festival de Música de Santes Creus torna a formar part de la graella estable de concerts d’estiu a Catalunya.
El Festival de Música de
Santes Creus va celebrar-se per últim cop l’any 2004. Des de mitjans de la
dècada dels 70 i fins a finals dels 90
va estar organitzat per l’Obra Pia i Cultural de l’Arquebisbat de Tarragona, i
per la Fundació Santes Creus en els darrers cinc anys abans de la seva
desaparició.
Després va passar a
denominar-se Música a la Ruta del Cister amb espectacles repartits entre Santes
Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, però amb un format que perdia
l’essència més genuïna del gènere clàssic.
Ara, una causa solidària,
com ho és la lluita per l’esclerosi múltiple, ha servit d’impuls en la
recuperació del certamen en què Gonçal Comellas, director de l’Orquestra
UNESCO, i president de la Fundació Música Solidària, s’erigeix com a artífex del
retorn del festival. Ell ha tingut cura de dissenyar una programació especial
per a la tornada del que va ser un dels festivals musicals de més renom.
Comellas, violinista
consagrat a nivell internacional i a qui una lesió –la distonia focal-, el va
apartar dels escenaris quan en prou feines havia fet els 40 anys, va abocar-se
de ple a la faceta orquestral deixant enrere un passat ple d’èxits i amb un
bagatge que va cultivar tocant amb les millors orquestres, però també formant
duet amb el prestigiós Yehudi Menuhin en algunes de les ciutats més importants
del món.
Per
què han triat el monestir de Santes Creus per a aquest concert solidari?
“Jo hi havia actuat com a
violinista tot just en els inicis del Cicle de Concerts de Santes Creus, a
meitat de la dècada dels anys 70, i tinc una predilecció especial per aquest
espai: un indret més o menys apartat on s’hi feien concerts que eren de gran
nivell. En aquell moment em vaig adonar que aquest festival aglutinava molta
gent que, fins i tot, es desplaçava expressament des de diferents indrets de
Catalunya.
Per a mi és un lloc màgic
que em desperta una sensibilitat especial. Fins i tot, té espais que encara no
han estat aprofitats com ara el pati del monestir, un recinte amb un gran
potencial que valdria la pena tenir en compte com a possible escenari
d’espectacles musicals com per exemple l’òpera.
Una altra de les raons que
ens ha motivat a triar Santes Creus és la diversitat i el contrast. No cal que
tots els festivals musicals es concentrin sempre en una zona, ja sigui l’àrea de
Barcelona o de Girona, creiem que ja és hora que a la demarcació de Tarragona
i, en una zona d’interior com és Santes Creus, que va viure un moment àlgid en el gènere de la música
clàssica pura entre la dècada dels 70 i dels 80, recuperi l’epicentre en
l’oferta musical en aquest territori.
Jo he insistit d’una
manera especial als patrons de la Fundació Música Solidària perquè el festival
es faci a Santes Creus.”
Parla
de “gènere de música clàssica pura” com a distintiu del festival de Santes
Creus. Que me’n diu dels festivals que es fan a Barcelona i Girona?
“Últimament ha sorgit una
moda que consisteix a barrejar l’oferta de música clàssica amb altres gèneres
com ara la música lleugera, el jazz, els cantautors... en un mateix programa.
Ja no queda cap festival que mantingui la puresa absoluta en el gènere clàssic.
S’han abocat a estils més populistes”.
Els
valors que la Fundació Música Solidària presenta en la seva pàgina web són la
transparència, l’excel·lència i el compromís, i la solidaritat. Com encaixa
aquest missatge dins la societat actual?
“Entenc que si alguna cosa
mou la societat són els valors vinculats a la solidaritat, valors que ajuden a
mitigar la pobresa, i si això ho podem fer amb programes musicals estrictament
clàssics per als melòmans, però també per als públic en general, doncs molt
millor. A la fundació ens sentim vinculats a missatges que uneixin cultura i
solidaritat. Perquè se’n faci una idea durant el 2016 vam dur a terme
vint-i-quatre concerts a benefici de Caritas”.
El
programa que han preparat uneix grans clàssics com el Rèquiem de Mozart amb artistes catalans de reconeguda trajectòria.
“L’any passat una de les
obres que vam fer tres o quatre vegades va ser el Rèquiem de Mozart. El vam portar a Solsona i la gent va sortir molt
contenta. Això ens va fer pensar en la idea de fer el Rèquiem a Santes Creus. A més, vam saber que el cor de la
Universitat Rovira i Virgili el tenia en el seu repertori i ens vam desplaçar
fins a Tarragona per escoltar com ho feien. Com que ens va agradar la vam
considerar com una bona opció ja que implicava col·laborar amb gent del
territori.
De fet, el programa que
hem dissenyat per a la represa del Festival de Música de Santes Creus inclou
tres monogràfics: el dedicat a Mozart, el de Beethoven i el de Bach. Però no
volem crear precedents, només és una manera de començar i d’engrescar al públic.
El nostre objectiu és
recuperar el Festival de Música de Santes Creus, donar-li un nou impuls amb el
rerefons de la solidaritat i en un lloc històric com és aquest monestir,
aconseguint una programació estable durant els mesos de juliol i agost. I això sabem
que no és fàcil.”
El
suport econòmic de les grans companyies suposo que ho fa més fàcil.
“Tenim empreses grans que
ens ajuden; sense elles seria inviable un festival d’aquestes característiques.
També hem de tenir en compte que en aquest cas ha estat vital la participació
activa de l’Hospital Provincial de Dia Mas Sabater de Reus ja que en el tema de
l’esclerosi múltiple ha fet d’enllaç i ha tingut cura dels aspectes
publicitaris i també de les entrades, a més de posar-nos en contacte amb
persones clau en aquest esdeveniment”.
Vostè
tenia una llarga trajectòria com a violinista quan una lesió el va deixar fora
de joc com a concertista. Què li va passar?
“Doncs que vaig començar a
sentir els efectes d’una malaltia que patim alguns músics. És la distonia focal
que en el meu cas afectava el dit índex i no obeïa les ordres que jo li donava.
Així és que l’any 1988 i després de provar mil i un tractaments vaig haver de
deixar de tocar el violí i dedicar-me només a la direcció orquestral.”
Però
vostè ja feia de director molt abans. El 1978 va actuar al monestir de Santes
Creus amb l’Orquestra de Cambra Catalana.
“Sí, des del 1975 i durant
uns anys vaig compaginar les dues facetes. A Santes Creus hi vaig actuar com
a violinista i com a director i li puc
ben assegurar que guardo un molt bon record d’aquells moments”.
Aquesta
malaltia l’ha influït a l’hora de dedicar-se a temes solidaris?
“No, el tema de la
solidaritat ha encaixat de sempre dins dels meus valors i per aquesta raó vaig
pensar que la creació de l’orquestra Unesco i la seva vinculació a la Fundació
Música Solidària podria ser una bona manera de vincular dos aspectes fonamentals”.
Saben ja quin serà el tema solidari del festival de l’any vinent?
“Encara és molt aviat. Tot
just hem començat amb un cicle de tres concerts i, és clar que la nostra idea
és allarga els concerts fins mes d’agost, però també sabem que és una feina
molt laboriosa. Un cop acabi el festival d’aquest estiu farem un balanç i
valorarem l’acceptació que ha tingut entre el públic.”
Podeu trobar els detalls de la programació a musicasolidaria.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada