El concert de la coral Xalesta i l'orquestra Camerata Bacasis al teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL |
Seixanta veus de la
Coral Xalesta, vint-i-set músics de l’Orquestra Camerata Bacasis, i la soprano Isabel Juaneda, han fet
història al Teatre Principal de Valls la nit de dissabte passat, en un magnífic
concert liderat per Joaquim Miranda. Va ser en el concert de cloenda de la temporada
de Nits de Clàssics, que també ha
estat el concert de comiat del director de la Coral Xalesta, Joaquim Miranda.
La formació en ple va
estrenar la versió orquestral de l’obra del vallenc Ramon M. Ribé, Converses amb Johannes Sebastian Bach, i
el Magnificat de John Rutter. Es tracta
d'una obra singular que requereix de grans efectius simfònics i corals.
El musicòleg John Bawden
assenyala que l'obra de Rutter té diverses característiques molt relacionades
amb la configuració de Bach: recordatori dels temes del primer moviment en
l'últim, utilitza melodies de cant, dedica els "versos més reflexius"
a la solista, i encaixa un text addicional, que en els textos de l'obra de Bach
estan relacionats amb el Nadal.
Rutter va introduir uns
passatges per a solista femenina -soprano o mezzosoprano-, que de vegades
representa Maria, i un cor mixt, en general SATB (la combinació de veus pot ser
cantada tant per cors mixtos o per cors de nens i homes adults), però habitualment
en parts dividides.
La direcció de Joaquim
Miranda –el treball d’un any– va posar l’accent en una versió “alegre” i un
molt bon equilibri entre el Rutter extravertit i l’intimista. Va oferir una versió
orquestral brillant i molt acolorida, accentuant les fanfàrries de trompeta que
complementen l’esperit festiu de la música. En l’Esurientes, va arribar el punt culminant de l’obra, i un dels
moments de més inspiració de Rutter en qualsevol obra. La direcció de Joaquim
Miranda va aconseguir un teixit de música com un encanteri màgic de bàlsam i de
pau.
El compositor Ramon M. Ribé durant l'estrena de la seva obra Conversesamb Johanes Sebastian Bach. Foto: JOAN GASULL |
La partitura original de Converses amb Johan Sebastian Bach fou
pensada per a dos pianos dialogants, recreada amb cor i soprano. Ramon Ribé va
escollir el seu estimat Johan Sebastian Bach com l’amic per a dialogar
sobre el sentit de la vida.
La versió orquestral és més
esplèndida, però hi queda més indefinit el diàleg entre els dos personatges:
dos pianos. Sobre uns temes de Bach, Ramon Ribé utilitza el llenguatge i modismes de Bach a fi d'establir ponts de diàleg i parlar de tu a tu amb ell. En aquests diàlegs arriben uns moments on
apareixen unes emotives corals ben construïdes i de gran sonoritat musical.
Així ho va reconèixer el director
Joaquim Miranda que, per agrair els efusius aplaudiments del públic, va
obsequiar l’audiència repetint una de les parts corals de l’obra de Ribé.
Un concert molt ben valorat pel públic al final d’una temporada on hem gaudit de molts concerts amb diferents
formats i estils.
Quina crònica del concert més maca!
ResponElimina