dimarts, 13 de desembre del 2016

Música russa i tàrtara, la bellesa d'un repertori inèdit fins ara

El director Guerassim Voronkov al final del concert de música russa i tàrtara
a la Casa de Cultura de Valls. Foto. JOAN GASULL
Guerassim Voronkov, director rus establert a Barcelona,  va demostrar ser un perfecte coneixedor de Dmitri Shostakóvich, en el concert simfònic del projecte internacional Joies de la música russa i tàrtara, celebrat el diumenge, dia 11 de desembre, a la Casa de  Cultura de Valls. Nits de Clàssics oferia a la seva audiència un espectacle singular i excepcional i inèdit fins ara.
Aquest concert és el resultat de la cooperació de la Camerata Eduard Toldrà,  la Unió de Compositors de Rússia i la Unió de Compositors de la República de Tatarstan, subvencionat pel Ministeri de Cultura de Rússia. El concert va tenir un convidat de luxe, el creador, promotor i compositor Rashid Kalimulin, president de la Unió de Compositors de Rússia; president la Unió de Compositors de la República de Tatarstan, i Artista del Poble de Rússia i Tatarstan. Kalimulin està considerat un dels compositors actuals més importants de Rússia així com reconegut manager i organitzador.
La primera part del programa estava integrat per un grup d’obres molt interesants de diferents compositors de Tatarstan, que van remarcar la genialitat del Shostakòvich de la segona part.
Guerassim Voronkov, poc amant de fer cap introducció en els recitals que dirigeix, va voler fer un incís especial en relació al contingut del repertori. Per a Voronkov, és curiós que, sent una república musulmana, dues obres de Tartarstan siguin Al mur de lamentacions de Elmir Nizamov, de clar contingut jueu, i Litania de Leonid Liubovsky, amb referències cristianes.
Totes dues van ser de les més atractives de la primera part, amb un estil classista i fàcils melodies que arriben bé al públic.
Els dos preludis, de Anatoly Luppov, van aportar el caire més intel·lectual de la primera part. I Sat-Sok va ser l'única obra d'una dona, Julia Bek,  una música amb alguns passatges una mica exòtics, petites melodies que podrien suggerir a l’espectador el  folklore d'algun lloc concret. 
Hijos del Cielo, una obra en quatre temps, d’un estil minimalista que fa referència a grans prats, horitzons llunyans i genets, festes campestres, era l’ obra del president de l’associació de compositors que no va lluir prou degut al excessiu volum de so del piano.
Ala Voronkova, a l'esquerra de la imatge. Foto: J.G.
L’única obra no russa era del compositor català Moisès Bertran. La va interpretar Ala Voronkova, solista de violí, amb l’orquestra, posant tota la seva qualitat i tècnica ben reconeguda, amb un llenguatge musical de l’obra bastant dur que dificulta la interpretació.
En la simfonia de cambra de Shostakóvich, Guerassim Voronkov va treure un gran partit dels membres de l'orquestra de cambra Eduard Toldrà -magníficament conjuntada-, que ja va dirigir en el concert inaugural de la temporada de Nits de Clàssics.
La seva direcció eficaç, sempre pendent dels músics, va donar una interpretació de la Simfonia per a orquestra de cambra amb una direcció molt indicativa, de vivacitat estimulant i detallista al mateix temps, amb gran matís, precisió i adequació estilística, conjuntant als components de l'orquestra de manera eficaç. El resultat va ser un treball excel·lent per part del director, que va conduir l'orquestra de forma segura i amb autoritat en els passatges més complexos i delicats.
Ha estat un gran esdeveniment que l'orquestra Camerata Eduard Toldrà, amb el director Guerassim Voronkov, hagin presentat a Valls un programa tan pedagògic i il·lustratiu d’una música, i uns compositors, que no ens havia arribat fins ara.
Va ser un encert tancar l’espectacle amb la Simfonia per a orquestra de cambra, de Shostakóvich, una preciosa obra d’aquest gran compositor rus que va ser executada amb una bellesa extraordinària.

El públic, que omplia la sala d’actes de la Casa de Cultura, va premiar l’esforç i la qualitat de tots els intèrprets amb llargs aplaudiments. Una llàstima que aquest concert no s’hagués celebrat al teatre Principal, un recinte amb les condicions adequades per a un concert de tanta categoria i alt nivell. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada