Robert Gerhard en el seu estudi de gravació a Anglaterra. Foto: www.ccma.cat |
Les més de 500 cintes de música
electrònica de Robert Gerhard (Valls, 1896-Cambridge, 1970) han estat
digitalitzades amb èxit.
Els projectes que Robert Gerhard va
desenvolupar en el camp de la música electrònica era fins ara la cara més
oculta del músic, i de les seves creacions n’havien transcendit molt pocs
detalls.
Per aquest motiu una de les
principals preocupacions dels investigadors era saber en quin estat trobarien
tot aquest material que es guardava a l’Arxiu Gerhard de la Cambridge
University Library, però els temors dels experts es van dissipar molt aviat.
Leopoldine Feichtegger Poldi (1903-1994), la muller de Robert
Gerhard, que va viure molts més anys que el seu espòs, va tenir l’encert
d’escoltar cada dia una de les cintes de bobina oberta que havia gravat
Gerhard. Aquesta circumstància va fer possible que les cintes conservessin tota
la seva flexibilitat i poguessin ser manipulades per procedir-ne a la
digitalització.
Poldi, a més, havia
aportat molta informació, i algunes anècdotes divertides de com Gerhard havia
aconseguit alguns efectes especials en els seus enregistraments com ara el dia
que li va fer llençar un moble de grans dimensions escales avall.
No obstant, els investigadors van
topar amb una altra classe d’inconvenients: els micro-organismes. Les cintes
presentaven símptomes d’estar contaminades. “La Universitat de Cambridge ens va confiscar
totes les cintes fins que les va analitzar i vam tenir els resultats de les anàlisis”,
recordava el compositor i investigador Carlos Duque durant la Jornada Patrimoni
Humà dedicada a Robert Gerhard, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Valls
l’1 d’octubre amb motiu del 120è aniversari del naixement del compositor
vallenc.
L’examen que es va fer al laboratori va concloure que els
micro-organismes detectats no eren patògens i els investigadors van poder
continuar la seva tasca.
Amb les gravacions electròniques ja
fora de perill els investigadors han pogut seguir amb el projecte de digitalització
i edició d’un CD que inclou uns enregistraments que justifiquen plenament perquè Robert Gerhard està
considerat un dels principals pioners de la música electrònica a Europa i el
més importants del Regne Unit.
Una part de l’audiència ja ha tingut
l’oportunitat d’escoltar en primícia algunes de les obres electròniques que va
crear Gerhard com ara DNA in reflection,
que el músic va fer per a un de científics, o la banda sonora de la sèrie Dr. Who. Després en vindrien d’altres
com Vox humana o Lamento por la muerte de un torero, basat en el poema de
García-Lorca.
La intervenció de Carlos Duque en la
Jornada de Patrimoni Humà dedicada a Robert Gerhard també va servir per
recordar la figura del música vallenc com a autor de la música de diferents
pel·lícules per als estudis més prestigiosos de Hollywood i entre la que Carlos
Duque va voler destacar Secret People amb Haudrey Hepburn com a protagonista.
De la música d’aquest film no n’explicarem
res. Volem que el lector en tregui les seves pròpies conclusions. El fragment escollit dura 3 minuts i 14 segons. Vegin i escoltin fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada