"Algú em va posar el renom de 'La Veu', però a mi em feia vergonya dir-ho"

Susan Sheiman durant el recital amb la Big Band del Vendrell al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

Susana Sheiman és La Veu. Ho va demostrar en el recital que va protagonitzar amb la Big Band Músics del Vendrell al Teatre Principal de Valls fa pocs dies.

Sheiman (Madrid, 1973) a més de tenir una amplitud de veu espectacular i una afinació sense fissures, és una cantant humil, que es fa amb tothom i accedeix a actuar allà on li demanen. 

El seu caràcter obert i amable la converteix en una persona propera, molt espontània i amb una naturalitat que s'encomana.

Ha actuat amb Jesse Davis, Brad Leali, Nicholas Payton, Donald Brown, Pedro Iturralde, Santiago de la Muela, David Pastor, Toni Solà, Pepe Sánchez, Esteve Pí, Juan Carlos Calderón, Dani Alonso i Ignasi Terraza. 

I confessa la seva admiració per Ella Fitzgerald, Sarah Vaughan, Billie Holiday, Aretha Franklin o Nancy Wilson.

La seva veu és quasi una veu negra.

A twitter apareix com @SusanaLaVoz.

"Ja fa molts anys que algú m’havia batejat amb el renom de 'La Veu', però a mi em feia vergonya dir-ho. Després vaig estar al programa La Voz com a participant. 
Un amic meu hi va enviar un vídeo i em van trucar dient-me que m’havien seleccionat d’entre 12.000 persones. Em van demanar que hi participés i hi vaig accedir. M’hi vaig quedar fins a les semifinals".

Com explica que una artista com vostè, que canta a nivell internacional hagi accedit a participar a La Voz?

"En realitat participar a La Voz va ser una anècdota a la meva carrera; tots els meus amics feien de coach en aquest programa i els feia il·lusió que jo també hi participés. A més, m’ho vaig passar bé, vaig aprendre molt i vaig conèixer gent encantadora. 
Però certament quan vaig participar en aquell programa jo ja havia cantat a Nova York i havia fet coses força importants".

Passar per La Voz va ajudar a impulsar la seva carrera?

"No, tot el contrari perquè vaig ajornar concerts importants per poder ser allí. El programa La Voz té el seu propi format i la música pop és un gènere molt diferent al que jo faig".

Durant el concert ens ha dit que fa poc que ha començat a estudiar música a nivell professional. De veritat?

"Tots els meus amics estudiaven música des que eren adolescents. Com que jo feia ballet i altres activitats doncs sempre em quedava fora. Mai per qüestions d’horaris vaig arribar a entrar a les classes de música amb ells, però sí que estudiava amb ells. Per tant fins ara sabia llegir una partitura i poca cosa més, però ara he volgut completar la meva formació".

Té antecedents familiars en l’àmbit musical?

"Només un germà de la meva àvia va arribar a cantar en el gènere líric i va actuar al Palau de la Música".

Sembla que el destí la porta cap a Barcelona. Vostè és de Madrid però resideix a la capital catalana des de fa deu anys. Com hi va arribar?

"Vaig venir a Barcelona per un tema professional de la meva parella, amb un nen acabat de néixer. Al cap d’uns mesos i durant un sopar vaig conèixer al responsable de la Barcelona Jazz Orquestra i li vaig demanar que em deixés cantar. Hi va accedir i des de llavors no he parat d’actuar en concerts. 

Estic molt contenta perquè a nivell musical m’han tractat com una reina. Barcelona és el lloc que sempre havia buscat".

Com ha resultat el seu retrobament amb la Big Band Músics del Vendrell?

"La big band és un tipus de formació que m’encanta. El fet de fer la volta i veure que els tens allí tocant al teu costat em genera una emoció molt diferent a la que pugui tenir amb un altre tipus de formació.

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer al director de la Big Band de l'Escola de Música Músics del Vendrell, Víctor Verge, i em va convidar a venir aquí.

M’ho passo tan bé que jo he vingut encantada, tant aquesta vegada com totes les vegades que m’ho demanin".

Ha donat les gràcies al públic de Valls per venir a escoltar música en directe.
"Sí, això és molt important per a artistes com nosaltres, tant per a mi com per a la Big Band perquè sense les audiències en directe no seríem res. És en aquest tipus d'esdeveniments que nosaltres ens donem a conèixer.

A més, el teatre Principal és molt bonic: antic i acollidor alhora, i amb un cert aire anglès. I al públic l'he trobat encantador, molt entregat i disposat a deixar-me entrar en la seva tarda de diumenge, extreure  les seves emocions per començar la setmana amb energia".

Acaba de treure un disc i és a punt de fer-ne un altre...

"Acabo de gravar el disc Open gate i d’aquí a poc n’enregistraré un altre d’homenatge a Frank Sinatar amb la Big Band de Tarragona.

I la setmana vinent marxo a Itàlia a gravar un altre disc amb Ducho Bertini i cap a l’estiu tinc el projecte de fer un disc amb un trompetista nord-americà".

I a Barcelona quan la podrem veure?

"El primer dissabte de març estaré al Palau de la Música amb la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. Farem una obra per explicar la història del swing. És un espectacle que fa molts anys que es realitza i que està adreçat al públic familiar".