Què va fer emmudir el públic als Teatres de Valls?

Els Arts Quartet durant el concert al Teatre Principal de Valls. Foto. ANNA ESTALLO

Quan el Quartet de corda número 1 de Tchaikovsky va ser interpretat en un concert d’homenatge a Lev Tolstói, l'escriptor va dir que li havien caigut les llàgrimes mentre escoltava l’andante cantabile. 

"[...]Tolstoi, assegut al meu costat i en escoltar l’andante del meu primer quartet, es va posar a plorar [...]". Així ho va relatar el mateix compositor.

El públic de Nits de Clàssics no va plorar, però va sentir-se embolcallat per una atmosfera que poques vegades s’ha respirat en aquest teatre, testimoni del concert que van oferir els Arts Quartet i que va ser d’una qualitat excepcional.

 L'audiència va emmudir. Ni un respir, ni un estossec. Silenci absolut. El propi Cristian Chivu, violinista dels Arts Quartet amb un bagatge impecable, ens ho confessava entre bastidors al final del concert: "He quedat perplexe al final del segon moviment de Tchaikovsky, quan el silenci era absolut, no se sentia ni respirar".

L'inici del concert amb la partitura Quartettsatz núm.12 D703, en Do menor, de Schubert ja havia estat un avís del que prometia aquest recital.

I és que en els tres últims segles de la història de la música occidental, sens dubte, ha estat fonamental el quartet de corda, gènere privilegiat on tant hi han cabut la culminació de l’estil com l’experiment avantguardista o la revisió més complexa del passat.

A pocs compositors se'ls pot posar l’etiqueta de “líric excepcional” millor que a Franz Schubert. El líric, que promou una profunda compenetració amb els sentiments manifestats pel poeta, és un fet especialment lligat al musical. 

Com no podia ser menys, el lirisme més afortunat està present d'una manera singular en el quartet de corda, que es va escoltar en el concert del passat dia 10. Així va quedar manifest amb quatre magistrals exemples que ens van portar a viatjar des del classicisme fins al segle XX.

Els Arts Quartet, intèrprets d’una perfecció sorprenent se situen com un dels grans grups de música de cambra del nostre temps, igualant força i seguretat en la música romàntica i avantguardista. 

Un quartet de corda amb una rúbrica sonora enterament pròpia, amb la qual aquests quatre arcs coprotagonistes, exhibeixen el més elevat nivell de la seva tècnica i el seu sentiment més profund.

Més importants que els adjectius superlatius  i l’entusiasme del públic és la missió autoadquirida dels Arts Quartet, d’oferir les interpretacions més harmonioses de les obres que toquen i d’ampliar el seu repertori des dels clàssics fins a l’avantguarda. I el nom de Dmitri Shostakóvich simbolitza aquest compromís.

En el Quartettsatz, de Schubert, van accentuar els contrasts dramàtics i van fer palesa l’angoixa del compositor en aquesta obra inacabada.

En l'anomenat Quartet Americà, de Dvorak, els intèrprets van trobar el punt just d’equilibri del seu caràcter obert, simple, i l’abundant lirisme del compositor. Aquest quartet, força conegut, és sovint interpretat en els concerts de cambra. Ha estat un privilegi escoltar la versió que ens van oferir els Arts Quartet.

Nota destacada de la vetllada va ser la presència de la violinista vallenca, Judit Bofarull, molt reconeguda per la seva qualitat arreu del món, però que encara no havíem tingut la sort d’escoltar a Valls. Un orgull i plena satisfacció per a l'audiència, que li va donar la benvinguda amb llargs aplaudiments al final del concert.

L’entusiasme del públic va ser correspost amb l’excel·lent interpretació del deliciós allegretto, de Dmitri Shostakóvich. Un moviment alegre i divertit que reprodueix, gràcies a l'efecte pizzicato, el bullici i l'enraonar de la gent en un dia de mercat.

Tres segles d'emocionades cordes en un recital ple de lirisme.