De l'encís a la passió

El director de la JOIC, Marcel Ortega, flanquejat pels seus músics un cop acabat el concert a Valls. Foto: JOAN GASULL.

          El Centre Cultural Municipal, que presentava un ple quasi absolut la tarda del diumenge 27, va percebre que tant el director, com el solista i els músics n’havien perfilat el detall musical més imperceptible, per assolir unes versions d’un nivell interpretatiu molt alt.

Si ja havíem escoltat a Marcel Ortega i la Jove Orquestra Intercomarcal (JOIC) amb un Brahms, en aquesta ocasió portaven a Valls un programa que anava del classicisme fins al post-romanticisme.

Un director molt jove de només 25 anys, amb sintonia absoluta amb els músics, dels quals va extreure el nivell màxim del seu magnífic moment per donar vida a unes obres variades i complexes.

 Amb valentia van afrontar el Concert per a violí en Re Major op.51 de Beethoven, “una obra que respira, més que qualsevol altre, l’alegria del verdader poema d’amor” (Tranchefort). Entre les virtuts inequívoques d’aquest concert -les quals es poden notar en els tres moviments-, es va poder apreciar en la versió de Josep Colomé (violí solista) i Marcel Ortega, l’exaltació de la melodia, l'estil comunicatiu, la rotunditat del discurs orquestral i, sobretot, la transparència poètica.

Josep Colomé va fer una interpretació amb un so dolç i clar en els registres aguts del violí. Les exigències tècniques que requereix la part del violí són importants, i el solista va oferir una versió tècnicament impecable. La tècnica de Josep Colomé li permet treure del violí una gran riquesa expressiva, que l’orquestra va secundar amb eficàcia i agilitat.


Els dos artistes van donar el millor de sí per manifestar el més essencial de l’obra de Beethoven. Això els va fer meréixer  llargs aplaudiments.

La segona part, més popular i adient al que correspont a un concert de Nadal, es va iniciar amb la Rapsòdia Hongaresa número 2, de Litz.

 És una obra escrita per a piano i de la qual alguns directors d’orquestra (L. Stokovsky) n'han fet la versió orquestral. En aquesta ocasió ens van presentar la versió de Doppler, que fuig una mica de la partitura original per a piano. Particularment, preferim la versió de Stokovsky. El director de la JOIC la va dirigir amb apassionament i lirisme, extraient els colors descriptius per a una obra tan plena de dificultats. 

La renúncia del director a la pompositat  va permetre gaudir d’una commovedora eloqüència en el Intermezzo de Cavalleria Rusticana, de Mascagni, construïda damunt d'una recreació de la partitura molt subtil.

La corda i l’arpa, en estat de gràcia, amb un so de lirisme elegant, d’un color i un gust, per la bellesa melòdica, que encaixen perfectament en aquesta versió orquestral. Una interpretació emotiva com cal per a l’obra de Mascagni.

Discurs musical cohesionat

La darrera obra del repertori va ser el famós Bolero de Ravel. La percussió, marcant el tempo; la fusta i el metall, i la incorporació de la resta de l’orquestra, escoltant-se i disfrutant-se mútuament.



 Marcel Ortega va buscar contrastos, reforçant una rítmica sensual i captivadora. Una coherència interna en els tempi, amb dinàmiques sempre equilibrades i un poderós clímax molt ben integrats en un discurs musical cohesionat.          

En resposta als llargs aplaudiments, l'orquestra va obsequiar al públic amb l’adaptació orquestral d’una nadala popular rica en matisos i dolçament malenconiosa.

Gairebé dues hores de festa per als sentits. Fugint de cànons i prejudicis vers el repertori. Aquest va ser un concert per gaudir, una alegria per als sentits, amb color, exuberància rítmica i bellesa melòdica, amb un segell propi de la JOIC i el seu jove director Marcel Ortega que amb només 25 anys ja s'albira com una de les grans promeses el món de la direcció simfònica.