El piano de Ligorio hipnotitza el públic
El pianista Daniel Ligorio, un dels concertistes de l'Estat espanyol amb més projecció, va hipnotitzar el públic en el concert que va oferir al Teatre Principal de Valls dijous passat. Ligorio, que actuava en el cicle Nits de Clàssics, organitzat pels Amics de la Música, va oferir una excel·lent interpretació del Concert núm. 1 per a piano i orquestra en mi menor, op. 11, de Chopin. El recital s'emmarcava en el 200è aniversari del naixement de Chopin, i el concertista, que va actuar acompanyat per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, es va endur una llarga ovació. Aquesta va ser la nit de Daniel Ligorio, sense dubte, però també va destacar l'orquestra que l'acompanyava i que en la primera part de l'espectacle va interpretar obres de Granados, Manuel de Falla i Isaac Albéniz i una versió exclusiva del Cant dels ocells que, com va explicar el director Carles Coll, és una cançó de bressol.
Font: El Punt/ A. Estallo 02/11/2010
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Punt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Punt. Mostrar tots els missatges
dimarts, 2 de novembre del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
4- Programació tardor
Els Amics de la Música de Valls programen la cartellera de tardor però es replantegen la continuïtat
El baix índex d'assistència dels abonats a la temporada ha desanimat els organitzadors
El baix índex d'assistència d'alguns dels abonats a la temporada de Nits de Clàssics ha desmoralitzat els organitzadors, els Amics de la Música de Valls, que es replantegen la seva continuïtat. L'associació ha programat el primer trimestre de la pròxima temporada –la cartellera de tardor– i també continua amb els preparatius de l'espectacle Ariel, basat en l'obra de Robert Gerhard, que s'estrenarà al febrer per les festes decennals de la Candela, però després podrien fer un parèntesi. «Hi ha socis que ho són des de la primera temporada, però que no han vingut ni un sol dia. A més, tenim problemes per programar els concerts a les sales i poc suport de l'Ajuntament. Val la pena reflexionar sobre si a la ciutat de Valls li interessa tenir un cicle de música clàssica», s'exclamava el president dels Amics de la Música, Romà Galimany, en declaracions a El Punt.Però malgrat l'assistència qüestionable dels abonats, que deixen moltes butaques buides en llocs preferents, tant del Teatre Principal com del Centre Cultural, la participació del públic general ha estat bona en les quatre temporades de cartellera que acumulen els Amics de la Música i en la temporada passada va aconseguir equilibrar el pressupost de 74.200 euros per a la contractació de tots els espectacles. En la temporada 2008/2009 el concert més vist va ser el de la Missa de la coronació, de Mozart, (800 espectadors) amb les corals Xalesta i Terpsícore i l'orquestra de cambra Terrassa 48.L'associació quantifica el nombre de socis en 185 i, tot i que es van vorejar els dos-cents, hi va haver 16 baixes i 9 altes. «Les aportacions dels socis representen un vint-i-cinc per cent de tot el finançament de la temporada. La resta del pressupost s'ha de completar amb subvencions i patrocinis», explica Joan Gasull, el comptable i portaveu de l'entitat, que està convençut que en el gènere clàssic la ciutat de Valls ja ha tocat sostre pel que fa a nombre d'espectadors. L'associació tampoc ha quedat gaire contenta de la seva primera aproximació al públic de la comarca de la Conca de Barberà i en el cicle de concerts a Montblanc l'assistència no ha estat del tot satisfactòria: «Malgrat tot, volem tornar a intentar-ho, almenys el primer trimestre de la nova temporada», conclou Joan Gasull. L'entitat ha apostat en algunes sessions d'aquesta temporada per artistes del territori com ara el pianista Medir Bonachi, el violinista Josep Molina o la soprano Esther Martínez. L'inici de la pròxima temporada a. estallo La cartellera de tardor, l'única que de moment preveuen els Amics de la Música de Valls, s'obrirà el 7 d'octubre amb la formació Camera Musicae, de Tarragona, i el pianista italià Salvatore Spanó, amb obres de Mozart i Haydn. En l'espectacle següent l'entitat s'ha aliat amb el grup Maskili, que dirigeix Joan Màndoli, per poder estrenar una obra del compositor vallenc Jaume Balcells, mort l'any 1936. El mes d'octubre acabarà amb el concert que protagonitzarà el dia 28 el pianista Daniel Ligorio amb l'orquestra de cambra de l'Empordà i un repertori amb obres de Chopin, Granados i Albéniz. Però la proposta més espectacular és la que han programat pel 19 de desembre al Centre Cultural amb l'orquestra Camerata XXI, la coral Terpsícore i els mateixos solistes que van prendre part en la Missa de la coronació, de Mozart, de la temporada passada. Junts interpretaran l'Exultate, jubilate que Mozart va escriure el 1773 als 17 anys.
Autor: Anna Estallo
Noticia publicada a: El Punt, 12/05/2010
dijous, 25 de març del 2010
2- Quartet Tetrauk
El vallenc Josep Molina forma part del grup. Foto: A. ESTALLO.
El Quartet Tetrauk torna avui a Valls per actuar en el cicle Nits de Clàssics
En la quarta temporada l'associació Amics de la Música de Valls ha volgut convidar una vegada més el Quartet Tetrauk, que avui (20.45 h) actuarà al Teatre Principal.
La formació que va impulsar el concertista Josep Molina (Valls, 1984), un dels violinistes del grup, arriba a la capital de l'Alt Camp amb el clarinetista David Mora, que pujarà a l'escenari en la segona part del recital per interpretar l'obra Quintet per a clarinet en si menor, op. 115, de Johannes Brahms.
La primera part de l'espectacle s'obrirà amb el Quartet núm. 2 en re menor, op. 76, de Haydn, i continuarà amb el Quartet op. 11, de Barber.
La formació visita per tercera vegada la capital de l'Alt Camp, tot i que aquesta vegada ho fa amb cares noves, com ara Maria Cámara (viola) i Teresa Segura (violoncel). El grup va néixer a Madrid, on es van retrobar alguns dels seus components. Malgrat la seva curta trajectòria, els seus integrants han tingut l'oportunitat de treballar el repertori de cambra amb el Quartet Casals, el Quartet Endellion, Kennedy Moretti, Ralph Gothoni, Renaud i Gautier Capuçon, Joaquín Torre, Iagoba Fanlo i Ana F. Comesaña, i actualment reben classe del Quartet Quiroga.
El preu de les entrades per assistir al concert oscil·la entre els 10 euros per als espectadors jubilats i els 15 euros per al públic que no està abonat a la temporada de Nits de Clàssics.
Noticia publicada a: El Punt 25/03/2010 A. Estallo
En la quarta temporada l'associació Amics de la Música de Valls ha volgut convidar una vegada més el Quartet Tetrauk, que avui (20.45 h) actuarà al Teatre Principal.
La formació que va impulsar el concertista Josep Molina (Valls, 1984), un dels violinistes del grup, arriba a la capital de l'Alt Camp amb el clarinetista David Mora, que pujarà a l'escenari en la segona part del recital per interpretar l'obra Quintet per a clarinet en si menor, op. 115, de Johannes Brahms.
La primera part de l'espectacle s'obrirà amb el Quartet núm. 2 en re menor, op. 76, de Haydn, i continuarà amb el Quartet op. 11, de Barber.
La formació visita per tercera vegada la capital de l'Alt Camp, tot i que aquesta vegada ho fa amb cares noves, com ara Maria Cámara (viola) i Teresa Segura (violoncel). El grup va néixer a Madrid, on es van retrobar alguns dels seus components. Malgrat la seva curta trajectòria, els seus integrants han tingut l'oportunitat de treballar el repertori de cambra amb el Quartet Casals, el Quartet Endellion, Kennedy Moretti, Ralph Gothoni, Renaud i Gautier Capuçon, Joaquín Torre, Iagoba Fanlo i Ana F. Comesaña, i actualment reben classe del Quartet Quiroga.
El preu de les entrades per assistir al concert oscil·la entre els 10 euros per als espectadors jubilats i els 15 euros per al públic que no està abonat a la temporada de Nits de Clàssics.
Noticia publicada a: El Punt 25/03/2010 A. Estallo
diumenge, 21 de març del 2010
1- Concert Camerata XXI
Camerata XXI estrena producció aquest dimecres (20.45 h) al Centre Cultural de Valls. L'espectacle, que també arribarà dijous (21.00 h) al teatre Fortuny de Reus, i divendres (20.00 h) al Palau Firal i de Congressos, té com a solista convidat el trompa de reconegut prestigi internacional David Fernández, que interpretarà el Concert per a trompa i orquestra número 1 en Mi bemoll menor, opus 11, que Richard Strauss va compondre quan només tenia 18 anys.
Praga, el nou espectacle de l'orquestra Camerata XXI, pren el nom de la Simfonia número 38, estrenada fa dos-cents vint-i-dos anys i que Wolfgang Amadeus Mozart va escriure en agraïment a la ciutat. Dimecres, aquesta obra la dirigirà al Centre Cultural de Valls l'alemany Tobias Gossmann, director de la Camerata XXI, que assegura que es troba «extraordinàriament» a la capital de l'Alt Camp, on l'orquestra, els Amics de la Música (organitzadors del concert) i el públic han aconseguit «un excel·lent punt de sincronia». Tobias Gossmann calibra la dificultat del concert en un punt molt semblant al d'anteriors concerts: «Sempre són obres de primer nivell les que fem i molt conegudes pels espectadors.» El que hi afegeix més complexitat, segons explica Gossmann, és la intervenció de solistes: «Cada concertista és un personatge diferent i la meva feina és saber mostrar el punt en comú entre la interpretació del solista i l'orquestra.»Com ja és habitual en els concerts de la Camerata XXI, el programa arrencarà amb l'obertura d'una òpera coneguda. Aquesta vegada es tracta de Tancredi, de Rossini, basada en el llibre homònim de Voltaire, que explica els amors entre la jove Amenaide i el noble Tancredi en plena guerra contra els sarraïns quan tothom per error creu que la jove estima el malvat musulmà Solamir. Aquesta obertura ha tingut sempre una molt bona acceptació i, malgrat que és el preludi d'un llibret més aviat seriós, la introducció és alegre i festiva. Tancredi va ser estrenada el 1813 a La Fenice i pels entesos va ser la primera òpera important de les quaranta que Rossini va arribar a escriure.
Trompa de primer nivell
Com en cada concert ha estat Tobias Gossmann qui ha donat el vistiplau a la invitació del solista, un trompa –David Fernández– que en aquest cas és de l'Estat espanyol i que pel director de l'orquestra Camerata XXI és de «solvència contrastada i prestigi internacional». Gossmann, que en d'altres ocasions havia convidat solistes de l'est d'Europa, on la tradició musical és molt més arrelada, destaca el treball de gran èxit d'aquest solista a Alemanya i assegura que quan selecciona un solista no té en compte el país de procedència sinó «la qualitat musical i el reconeixement internacional». Fernández ha estat solista de la Filharmònica de Berlín, l'Staatskapelle de Dresden, l'Orquestra de la Ràdio d'Oslo i la Simfònica de la BBC de Londres.
divendres, 19 de març del 2010
David Fernández i la Camerata XXI
Foto. Anna Estallo El trompa David Fernández i la Camerata XXI ofereixen un recital de luxe, a Valls
El trompa David Fernández va demostrar en el concert que dimecres va oferir a Valls alguns dels seus millors matisos en el Concert per a trompa núm. 1 en mi bemoll menor Op. 11, de Richard Strauss. El públic, més selecte que mai, perquè un mediàtic partit del Barça havia deixat a casa l'audiència menys entusiasta, va valorar amb nota alta la intervenció d'aquest concertista d'un ampli bagatge que li ha permès ser solista de la Staatskapelle de Dresden o la Simfònica de Berlín. La Camerata XXI que havia iniciat l'espectacle amb l'obertura de l'òpera Tancredi, de Rossini, va completar la nit amb la Simfonia núm. 18, K.504, de Mozart, que el compositor va batejar amb el nom de Praga. El director de l'orquestra, l'alemany Tobias Gossmann, va conduir l'obra amb contundència i amb particular accent germànic.
Noticia publicada a: El Punt 19/03/2010 Anna Estallo
El trompa David Fernández va demostrar en el concert que dimecres va oferir a Valls alguns dels seus millors matisos en el Concert per a trompa núm. 1 en mi bemoll menor Op. 11, de Richard Strauss. El públic, més selecte que mai, perquè un mediàtic partit del Barça havia deixat a casa l'audiència menys entusiasta, va valorar amb nota alta la intervenció d'aquest concertista d'un ampli bagatge que li ha permès ser solista de la Staatskapelle de Dresden o la Simfònica de Berlín. La Camerata XXI que havia iniciat l'espectacle amb l'obertura de l'òpera Tancredi, de Rossini, va completar la nit amb la Simfonia núm. 18, K.504, de Mozart, que el compositor va batejar amb el nom de Praga. El director de l'orquestra, l'alemany Tobias Gossmann, va conduir l'obra amb contundència i amb particular accent germànic.
Noticia publicada a: El Punt 19/03/2010 Anna Estallo
diumenge, 21 de febrer del 2010
22- Canço d'Amor i de Guerra
Solistes de primera línia i un cor amateur interpreten demà a Valls, la "Cançó d'Amor i de Guerra"
Roger Padulles, Carlos Aguirre i Esther Martínez faran els principals papers.
Noticia publicada a: El Punt 20/02/2010 Anna Estallo
Roger Padulles, Carlos Aguirre i Esther Martínez faran els principals papers.
Els tres solistes principals durant un assaig, dimecres, a Valls. Foto: A. ESTALLO.
És el projecte més ambiciós de l'associació Amics de la Música de Valls. Cançó d'amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls, una sarsuela que es va estrenar el 26 d'abril de 1926 a Barcelona, es presenta aquest diumenge (18.30 h) al Centre Cultural de la capital de l'Alt Camp amb una peculiar combinació de solistes de primera fila –el tenor Roger Padullés i el baríton Carlos Aguirre–, i un cor amateur –la coral Terpsícore– que té el difícil repte d'acompanyar la versió concert de l'obra.
Encara queden algunes entrades a la graderia i en molt poques llotges per a aquest espectacle que dirigirà Josep M. Damunt. L'Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona posarà l'acompanyament musical a la versió concert d'aquesta obra representativa del teatre líric català.
En el repertori, el públic podrà veure solistes de gran projecció, com ara el tenor vallenc Roger Padullés, màxim guardonat en la darrera edició del concurs internacional de cant Francesc Viñas, o el baríton mexicà Carlos Aguirre, que ha aterrat expressament a la capital de l'Alt Camp per a aquest projecte abans de marxar cap a Alemanya, on l'espera l'òpera Falstaff, de Verdi. Aguirre està encantat amb l'obra. «El cor ho afronta amb molta il·lusió i nosaltres, els solistes, només hi posem una part. Ells són les estrelles del concert», afirma el baríton. Una opinió molt semblant la comparteix Roger Padullés, que ha elogiat la direcció de Damunt, «molt favorable per als cantants» i que no es planteja si canta en un lloc o en un altre, sinó que el que més valora «és la capacitat de transmetre dels artistes, i això en la coral Terpsícore no pot ser més gran. És el màxim que es pot demanar», diu el tenor, que molt aviat tornarà al Liceu per fer El cavaller de la rosa, de Strauss. Entre les veus destacades de l'espectacle, hi haurà la de la soprano vallenca Esther Martínez, poc coneguda fora del territori tarragoní, però que exhibeix una clara i potent veu amb la qual interpretarà la Francina, la protagonista femenina.
divendres, 11 de desembre del 2009
18- Esther Martínez i Medir Bonachí
Foto: Anna Estallo
El pianista Medir Bonachí i la cantant Esther Martínez en un dels estudis de gravació.
Diuen els que hi entenen que la seva veu assoleix cotes extraordinàries quan s'atreveix amb àries com ara Casta Diva, de l'òpera Norma, de Bellini, o el Signnora, escolta, del llibret Turandot, de Puccini, composicions només a l'abast de les sopranos que encaixen en el rol de prima donna. Però malgrat el seu talent innat, la cantant Esther Martínez (Valls, 1963) no ha vist fins ara –a una edat certament tardana per començar– la possibilitat de situar-se entre els artistes de més renom. Va començar quan era una adolescent com a professora de guitarra, i després va venir el piano i el cant, però mai va arribar a trobar el camí d'explotar amb plenitud el seu millor instrument: la veu. I això que Alfredo Kraus la va escollir alumna directa en la seva càtedra i que va tenir el privilegi de participar en les classes magistrals que impartia Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i l'austríaca Gundula Janowitz.
Fa gairebé un any, però, la seva vida va fer un gir de cent vuitanta graus. L'Associació Amics de la Música de Valls la va presentar com a cantant lírica en un concert extraordinari al Teatre Principal de Valls, i el seu recital va sorprendre els mateixos organitzadors i també els espectadors; tant que uns mesos després, al juny, oferia una sessió d'àries d'òpera i sarsuela a la Fundació Mas i Mas, de Barcelona, on va posar punt final a la seva relació artística amb el seu pianista de sempre i iniciava una nova etapa al costat del jove concertista Medir Bonachí (Valls, 1987). Junts van obtenir un gran èxit en el concert que van oferir a la cripta de l'ermita de Cambrils, i també a Montblanc, i van fer ple absolut a la sala Excelsior de l'Escola de Música d'Alcover.
Esther Martínez i Medir Bonachí són l'aposta de l'Associació Amics de la Música, que amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Vallencs acaba d'editar el disc L'Esther canta el Nadal. Del renaixement a l'actualitat, setze títols que abracen compositors des de Juan del Encina, fins a Glaucs, passant per Bach, Händel i Mendelssohn, entre d'altres. Malgrat que per a la soprano i el pianista aquesta era una forma de «fer arribar l'esperit nadalenc a tothom», molts ja veuen en aquest primer disc el pas cap a un segon àlbum més adequat al repertori de tots dos artistes, units ara pel cant, però amb objectius diferents en la seva trajectòria. «Acabo de començar i sé que el camí és difícil. M'agradaria dedicar-me només a fer concerts, però sóc músic, m'agrada treballar amb tot el que té relació amb la música», afirma Medir Bonachí, que actualment fa de professor a les escoles de música de Mataró (Maresme) i Constantí (Tarragonès), mentre estudia un postgrau de piano a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).
Esther Martínez, que perfecciona la veu amb el compositor Manuel Garcia Morante, a Barcelona, està convençuda que ara es donen les circumstàncies per dedicar-se al cant amb plenitud: «Si no m'hi dedicava era perquè tenia altres prioritats: la família i l'acadèmia de música que tenia», comenta la cantant, que admet que el concert de fa un any al Principal de Valls va ser clau en la seva carrera i hi afegeix: «Em van dir que aquesta veu no me la podia quedar per a mi i que l'havia de compartir amb els espectadors.» Sembla que la van aconsellar molt bé, perquè de la soprano se'n comença a parlar en els cercles més especialitzats. Jaume Radigales, crític musical de La Vanguardia i de Catalunya Música, ha volgut presentar el seu primer disc i en diferents emissores de ràdio ja han entrevistat la cantant. El futur més immediat la podria portar fins al Cercle del Liceu o també a l'Ateneu de Barcelona. Si la soprano creada per al bel canto no s'erra de camí ben aviat es podria sentir a parlar d'una diva a casa nostra.
El Punt/ Anna Estallo 11/12/2009
Diuen els que hi entenen que la seva veu assoleix cotes extraordinàries quan s'atreveix amb àries com ara Casta Diva, de l'òpera Norma, de Bellini, o el Signnora, escolta, del llibret Turandot, de Puccini, composicions només a l'abast de les sopranos que encaixen en el rol de prima donna. Però malgrat el seu talent innat, la cantant Esther Martínez (Valls, 1963) no ha vist fins ara –a una edat certament tardana per començar– la possibilitat de situar-se entre els artistes de més renom. Va començar quan era una adolescent com a professora de guitarra, i després va venir el piano i el cant, però mai va arribar a trobar el camí d'explotar amb plenitud el seu millor instrument: la veu. I això que Alfredo Kraus la va escollir alumna directa en la seva càtedra i que va tenir el privilegi de participar en les classes magistrals que impartia Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i l'austríaca Gundula Janowitz.
Fa gairebé un any, però, la seva vida va fer un gir de cent vuitanta graus. L'Associació Amics de la Música de Valls la va presentar com a cantant lírica en un concert extraordinari al Teatre Principal de Valls, i el seu recital va sorprendre els mateixos organitzadors i també els espectadors; tant que uns mesos després, al juny, oferia una sessió d'àries d'òpera i sarsuela a la Fundació Mas i Mas, de Barcelona, on va posar punt final a la seva relació artística amb el seu pianista de sempre i iniciava una nova etapa al costat del jove concertista Medir Bonachí (Valls, 1987). Junts van obtenir un gran èxit en el concert que van oferir a la cripta de l'ermita de Cambrils, i també a Montblanc, i van fer ple absolut a la sala Excelsior de l'Escola de Música d'Alcover.
Esther Martínez i Medir Bonachí són l'aposta de l'Associació Amics de la Música, que amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Vallencs acaba d'editar el disc L'Esther canta el Nadal. Del renaixement a l'actualitat, setze títols que abracen compositors des de Juan del Encina, fins a Glaucs, passant per Bach, Händel i Mendelssohn, entre d'altres. Malgrat que per a la soprano i el pianista aquesta era una forma de «fer arribar l'esperit nadalenc a tothom», molts ja veuen en aquest primer disc el pas cap a un segon àlbum més adequat al repertori de tots dos artistes, units ara pel cant, però amb objectius diferents en la seva trajectòria. «Acabo de començar i sé que el camí és difícil. M'agradaria dedicar-me només a fer concerts, però sóc músic, m'agrada treballar amb tot el que té relació amb la música», afirma Medir Bonachí, que actualment fa de professor a les escoles de música de Mataró (Maresme) i Constantí (Tarragonès), mentre estudia un postgrau de piano a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).
Esther Martínez, que perfecciona la veu amb el compositor Manuel Garcia Morante, a Barcelona, està convençuda que ara es donen les circumstàncies per dedicar-se al cant amb plenitud: «Si no m'hi dedicava era perquè tenia altres prioritats: la família i l'acadèmia de música que tenia», comenta la cantant, que admet que el concert de fa un any al Principal de Valls va ser clau en la seva carrera i hi afegeix: «Em van dir que aquesta veu no me la podia quedar per a mi i que l'havia de compartir amb els espectadors.» Sembla que la van aconsellar molt bé, perquè de la soprano se'n comença a parlar en els cercles més especialitzats. Jaume Radigales, crític musical de La Vanguardia i de Catalunya Música, ha volgut presentar el seu primer disc i en diferents emissores de ràdio ja han entrevistat la cantant. El futur més immediat la podria portar fins al Cercle del Liceu o també a l'Ateneu de Barcelona. Si la soprano creada per al bel canto no s'erra de camí ben aviat es podria sentir a parlar d'una diva a casa nostra.
El Punt/ Anna Estallo 11/12/2009
dimarts, 27 d’octubre del 2009
15- Retall premsa
CONCERT DE LUXE A VALLS PER TANCAR LA PROGRAMACIO DE SANTA URSULA
El concert líric d'òpera i sarsuela que va tenir lloc, ahir al vespre, al Centre Cultural Municipal de Valls, va tancar la programació de la Fira de Santa Úrsula. Va ser un espectacle dissenyat per l'Associació Amics de la Música, que va oferir un muntatge creat especialment per a l'ocasió i amb la particularitat que va reunir artistes de l'àmbit musical de Valls –el cor Audite i la soprano Esther Martínez–, amb d'altres com la soprano barcelonina Àngels Damunt o el tenor lleonès Ignacio Encinas, que no feia ni dotze hores que havia interpretat l'òpera Aida, de Verdi, a Istambul. El recital, acompanyat per l'Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona i dirigit per Josep M. Damunt, va desplegar un repertori amb fragments d'àries d'òpera i d'algunes sarsueles: La tavernera del puerto, de Sorozabal, interpretada en aquesta ocasió per Àngels Damunt i Ignacio Encinas, va provocar forts aplaudiments entre el públic. Encinas va estar brillant en l'ària exigent Nessum dorma, de l'òpera Turandot, de Puccini. La cantant Esther Martínez va demostrar les millors qualitats de la seva veu en l'ària Cosette, de la sarsuela Bohemios d'Amadeu Vives.
El Punt 26/10/2009 A. Estallo
El concert líric d'òpera i sarsuela que va tenir lloc, ahir al vespre, al Centre Cultural Municipal de Valls, va tancar la programació de la Fira de Santa Úrsula. Va ser un espectacle dissenyat per l'Associació Amics de la Música, que va oferir un muntatge creat especialment per a l'ocasió i amb la particularitat que va reunir artistes de l'àmbit musical de Valls –el cor Audite i la soprano Esther Martínez–, amb d'altres com la soprano barcelonina Àngels Damunt o el tenor lleonès Ignacio Encinas, que no feia ni dotze hores que havia interpretat l'òpera Aida, de Verdi, a Istambul. El recital, acompanyat per l'Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona i dirigit per Josep M. Damunt, va desplegar un repertori amb fragments d'àries d'òpera i d'algunes sarsueles: La tavernera del puerto, de Sorozabal, interpretada en aquesta ocasió per Àngels Damunt i Ignacio Encinas, va provocar forts aplaudiments entre el públic. Encinas va estar brillant en l'ària exigent Nessum dorma, de l'òpera Turandot, de Puccini. La cantant Esther Martínez va demostrar les millors qualitats de la seva veu en l'ària Cosette, de la sarsuela Bohemios d'Amadeu Vives.
El Punt 26/10/2009 A. Estallo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)