 |
| Izan Rubio tocarà una guitarra del luthier Oren Myers en el concert que oferirà al Teatre Principal de Valls. Foto. PACO RUBIO |
Jove,
virtuós i enamorat de la seva guitarra.
Aquesta podria ser la carta de presentació
d’Izan Rubio, el concertista que aquest dijous (20.30 h) obre la seva gira per
Catalunya al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics.
Ho
farà en versió acústica, és a dir sense amplificar gens ni mica el so de la
seva guitarra, una creació del luthier Oren Myers, que Izan Rubio descriu com a
“molt dolça i clara”.
Que
el va seduir de la guitarra?
“En
realitat vaig començar a estudiar perquè els pares m’hi van obligar. Penso que
els somnis frustrats dels pares acaben sent els projectes reals dels fills.
El
meu germà és fotògraf i el meu pare, Paco Rubio, tenia aquesta passió i també la de la música.
Conduïa un programa musical de ràdio, Noches
de pasión, i també portava la publicació El
diari de Peter Punk. Jo vaig començar a estudiar música a l’Escola de
Música de Cerdanyola del Vallès quan tenia 5 anys.”
Però si no
li hagués agradat no hauria continuat estudiant...
“Sempre dic
que cal fer un esforç per descobrir la bellesa. Jo no sabia que la guitarra era
capaç de fer coses tan diverses i diferents. Aleshores, això em va portar a fer la següent
reflexió: si hi ha gent que sent tanta passió per una cosa vol dir que allò val
la pena i vaig pensar que la guitarra
devia tenir moltes coses interessants”.
I com ho va
descobrir?
“Els
primers compositors que em van inspirar i em van emocionar van ser Benjamin
Britten i Béla Bartók. A partir d’ells vaig viure la guitarra amb molta
intensitat”.
I després?
“Vaig
decidir fer el pas a la professionalització quan vaig entrar al conservatori.
La meva continuïtat estava una mica suspesa en l’aire perquè no tenia diners.
Em quedava l’alternativa d’accedir a l’Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC), i l’últim any al conservatori m’hi vaig posar més seriosament i hi vaig
poder entrar.
Aleshores
vaig tenir una professora, la Laura Young, que em va motivar per anar a fer
concerts i presentar-me a concursos. Crec que aquesta professora va ser
decisiva en la meva carrera professional”.
Les
principals dificultats per tirar endavant han estat les econòmiques?
“La part
econòmica em va marcar perquè amb 16 anys vaig haver de començar a
treballar impartint classes de música per poder pagar-me els estudis. Gairebé
no tenia temps per a res i això em va fer adonar que el temps és or i era una
cosa que jo no tenia.”
Què ha
hagut de deixar de banda per dedicar-se a la música?
“Potser la
família, la convivència amb el meu germà. El meus pares volien que li fes
classes de música, però jo m’hi vaig negar perquè preferia passar bones estones
amb ell més que no pas seguir amb més música”.
I si el
temps és or per a vostè, com se’l distribueix ara?
“Als matins
estudio, assajo... i a les tardes treballo a l’Escola de Música de Cerdanyola
del Vallès. Els caps de setmana els passo amb la família i els amics”.
Parli’m del
repertori que porta en aquesta gira per Catalunya.
A més, he
inclòs obres de Granados, Falla, Albéniz i Emili Pujol i una de molt famosa de
Joaquín Rodrigo, tot i que no era català,
Invocación y danza.
Aquesta partitura és molt peculiar perquè és impossible
de tocar tal com està escrita, des del piano i, per tant, cal adaptar-la. És
una peça de nivell molt alt amb aspectes molt més pianístics que no pas propis de la guitarra.”
Sabem que
ha incorporat una obra que no figura en el programa de mà de temporada que van rebre els espectadors...
“Sí, és l’Estudi
número 7 de Feliu Gasull, anomenat Melodia.
De fet, la meva tesina de màster l’he dedicat a aquest compositor.”
Amb només
25 anys, Izan Rubio té per endavant un futur molt prometedor.
La seva música
ja es pot escoltar i comprar a la pàgina www.izanrubio.bandcamp.com
A twitter és @izanrubio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada