Una meravella de claredat, humilitat i decisió

D'esquerra a dreta, la pianista Anna Crexells, el baríton, Carles Pachón, i la soprano, Serena Sáenz. Foto: JOAN GASULL

ROMAN GALIMANY / Valls

La soprano Serena Sáenz (Barcelona, 1994) i el baríton Carles Pachón (Navars, 1995), amb l’excel·lent pianista Anna Crexells, van deixar una exquisida empremta en el concert que feren diumenge, 8 de desembre, al Teatre Principal de Valls, dintre del cicle de concerts Nits de Clàssics que organitzen els Amics de la Música de Valls/JJ MM de l’Alt Camp.

El repertori de l’espectacle Rossiniana va ser d’una gentilesa deliciosa amb la selecció de les obres del cigne de Pesaro. Tots intèrprets mostraren, tant a nivell vocal com actoral,  gran afinitat i gran sapiència de l'estil rossinià.

Serena Sáenz Moliner, dotada d'una bellesa tan espectacular com el seu somriure i unes dots per al cant excepcionals, va sorprendre novament a l'audiència de Nits de Clàssics amb un repertori amb el qual va demostrar les seves aptituds de soprano lírica de coloratura excepcional, cantant amb un esperit i una intel·ligència que feien una delícia les seves àries... 

“Una voce poco fa” era una meravella de claredat, humilitat i decisió, amb una exhibició de la coloratura de la seva veu. Tots l’esperàvem després del concert The Orient Express, que va oferir el passat mes de març en aquest mateix teatre. 

Carles Pachón i Díaz és un jove cantant emergent del gènere líric i de registre baríton, conegut per haver obtingut el tercer premi en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas en l'ediciò del 2017, a més de set premis més, entre els quals hi ha el premi al millor cantant català, concedit per l’Ajuntament i les Joventuts Musicals de Moià, el Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada i el premi del públic assistent a la prova final.

Carles Pachón està fornit de dots vocals naturals i una veu de timbre noble, i cal destacar el seu domini de l'espai escènic. El seu pas per Pesaro l'estiu passat va estar certament aprofitat pel cantant, tenint en compte l'excel·lent prestació de la qual hem gaudit en la present Rossiniana. Excel·lent interpretació, tant vocal com escènica del  Largo al factotum della città, de la cavatina de Figaro, on Pachón va poder fer gala de les seves qualitats.

Tots dos cantants es van mostrar esplèndids en els duets interpretats amb complicitat i compenetració, realment plaents en el duet que tancava la primera part del concert, Dunque io son, per l’expressió escènica i el lirisme fascinant amb el que ho interpretaren.

Esplèndida la versió pianística que Anna Crexells va fer de l’overtura de Il barbiere di Siviglia. És una de les més importants repertoristes actuals, i així està considerada, però també és una excel·lent pianista solista que, de quan en quan, deixa una petita mostra d’aquest perfum musical, com va ser l’intermedi de La boda de Luis Alonso, a la segona part.

Una segona part de la comèdia al drama, amb diversos fragments de sarsuela. Carlos Pachón va ser mestre de cambra en una magnífica interpretació de la cavatina de Maestro Campanone de Mazza i Lleó. Esplèndida Serena Sáenz en la romança de Mirentxu de Guridi, cantada amb tanta sensibilitat que ens va emocionar, una magnífica òpera finalment representada aquesta temporada a la Zarzuela de Madrid.

Ambdós artistes van ser ben “castizos” per a Sorozabal, amb el duo del Manojo de Rosas i dramàtics al convertir-se en Katiuska. Encantadora Serena en la Polonesa de Elena, i realment exquisida la tarantel·la que va cantar Carles Pachón de La Dogaresa. Tot un plaer poder escoltar la interpretació que el baríton va fer del fragment.

Captivaren al nombrós públic, que va ovacionar llargament els cantants i la pianista, i van correspondre oferint dos bisos: Amapola, per Carles Pachón, i la genuïna versió de Granada per Serena Sáenz, que ja admiràrem en el concert del passat mes de març.

Els assistents al concert cal que en recordin la data, una data que els acompanyarà quan la Serena i el Carles siguin encimbellats al món de la lírica, i per a això ja no falta gaire.