 |
| En primer terme la fagotista Ana S. Clemente i darrera seu el director Marcel Ortega. Foto: JOAN GASULL |
Amb el concert de la Jove Orquestra InterComarcal, el dijous,
dia 29 de desembre, s’ha clausurat l’any musical 2016 organitzat per
l’Associació Amics de la Música de Valls.
En un Centre Cultural Municipal que, amb el canvi dels
seients, ha millorat de manera sensible l’acústica, més de quatre-cents
afeccionats a la música van quedar ben satisfets del que van oferir la JOIC,
dirigida per Marcel Ortega, i la intervenció de la solista Ana S. Clemente.
En un concert de repertori ampli i variat sempre hi ha una
obra dominant, encara que no sigui la més popular, que el director selecciona
en funció de l’amplitud de l’orquestra i de la disponibilitat d’un solista de
prestigi reconegut.
En l’atractiu repertori del concert de Nadal que va presentar
la JOIC, sens dubte aquesta obra va ser el Concert
per a fagot en Si Bemoll Major, K 181 compost per Mozart quan tenia divuit
anys (el va concloure el 4 de juny de 1774), sent el seu primer concert per a instruments
de vent.
Ana S. Clemente ha estat fagot solista d’aquest concert. A aquesta
molt jove concertista l’acompanya un currículum, realment espectacular,
carregat d’èxits per tot el món, tant com a concertista com a professional de
la música. Actualment, ocupa la càtedra
de fagot al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.
Va impartir
docència durant diversos anys al Conservatori Superior de Música de Canàries,
on a més va ser cap del departament de Vent i Percussió, membre de l'equip directiu
i del gabinet de relacions internacionals. A més d'una activitat interpretativa
molt intensa, col·labora en la investigació acústica amb els experts Nakajima
al Japó i Bell en Canadà, i ofereix conferències i classes magistrals per tot
el món.
Els seus interessos artístics i investigadors sobre la creativitat i
l'art, l'han portat a participar en el projecte interdisciplinari Jardí de Venus el 2013, així com a
assumir la direcció artística de la InVentEnsemble el 2014 i MousaiProject el
2015.
La Jove Orquestra InterComarcal està en un moment esplèndid,
possiblement pel treball de gran qualitat que fa el seu jove director Marcel
Ortega i Martí (26 anys). Havíem escoltat a Marcel
Ortega i la Jova Orquestra InterComarcal en el
concert de Nadal de l’any passat. En aquesta ocasió portava a Valls un
programa amb obres clàssiques i post romàntiques, i també temes nadalencs,
populars tradicionals. Una direcció en absoluta sintonia amb els músics dels
que va extreure al màxim el seu magnífic moment per donar vida a unes obres
variades i complexes.
Amb valentia van afrontar l’Obertura tràgica en Re Menor Opus 81 de
Johannes Brahms, una obra amb molta dificultat orquestral. La seva variació
temàtica evolutiva i de treball temàtic, augmenta encara més l'aridesa de
l'obra que manté sempre la tristesa inicial, amb accentuats canvis tonals que
l’orquestra va resoldre perfectament.
La partitura del Concert per a fagot i orquestra, de Wolfgang A. Mozart, va ser
trobat al segle XX pel professor Max Seiffert, qui es va responsabilitzar de la
seva autenticitat i la va publicar el 1934. Marcel Ortega desenvolupa, en
aquest concert, la idea de la diversitat i del respecte entre orquestra i
solista, proporcionant la suficient independència a tots dos interlocutors
sense perdre un fil conductor comú.
En el seu conjunt, el concert ens va
agradar i sorprendre per la fluïdesa que va transmetre, tant a nivell solista com orquestral, i per l'equilibri entre tots
dos mitjans.
L'obra és certament exigent pel solista des del
punt de vista tècnic. L’ús del staccato,
les qualitats líriques de la gamma mitjana de l'instrument i els contrastos
dels registres, ressaltats a través de salts amplis en la melodia, va ser realitzat
esplèndidament per la solista que, des de l’inici, va encisar el públic. La
fagotista ja va seduir al començar la cadenza
d’aquest primer moviment. L’autor no acostumava a escriure la cadenza, així és que, normalment, els
intèrprets tenien l'habilitat d'improvisar-la en el moment just del concert.
En l'actualitat molt pocs fan servir aquest
procediment, desconeixem en aquest moment si va utilitzar una versió ja
elaborada i editada per altres fagotistes o si era pròpia elaborada prèviament.
La serenitat en que va interpretar tot aquest passatge, el tempo, els arpegis,
la diferenciació entre el lirisme i el virtuosisme, totes les eines per mostrar les seves
excel·lents capacitats tècniques i d'intenció musical. Realment va ser una
interpretació espectacular per a una obra ben poc habitual en els repertoris de
concert.
La segona part del concert tenia un repertori
més popular, començant per una molt bona interpretació de l’espectacular Marxa Slava de Tchaikovski, que va
agradar molt al públic. La sobtada indisposició de l’arpista va privar d’aquest
instrument per a la Pavane pour une
infante défunte, de Ravel, un fet que realment es va notar en una obra amb
tant de contingut sentimental. Va agradar molt el vals de Strauss, obligat en
els repertoris d’aquestes dates. Molt ben interpretat i molt agraït pel públic.
El concert va concloure amb la suite El nostre Nadal, de Francesc Civil, que dóna el caràcter
emotiu per aquestes dades.
La JOIC va
correspondre als molts aplaudiments, i va obsequiar al públic amb l’adaptació
orquestral d’una nadala popular rica en matisos i dolçament malenconiosa.
Dues hores de
festa per als sentits. Amb un repertori de grans obres simfòniques i d’altres
més reconegudes pel públic, però també de gran qualitat.
Va ser un
espectacle per gaudir, una alegria per als sentits, amb color, un grau de
qualitat excel·lent i bellesa melòdica, amb un segell propi de la JOIC i el testimoni
de la seva progressió, amb dos noms propis ben joves: el seu director, Marcel
Ortega i la solista Ana S Clemente, que tenen una molt bona projecció en el món
musical i un futur immillorable.
