BLOC DEL SOCI AMV

DVD BALLET ARIEL

2012-01-26T04:10:00.000-08:00

Els Amics de la Múscia de Valls, han realitzat la producció d'aquest DVD d'una durada de 30 minuts de l'estrena mundial del Ballet Ariel a Valls.

De 1934 a 1944 Robert Gerhard dedica tota la seva energia creativa a composar música per ballet. Una trobada entre el músic i el director dels ballets russos, Atoni Dorothi, va fer possible l'inici dúna col·laboració entre el ballarí i coreògraf d'aquesta companyia Leonide Massini, i R. Gerhard dón surt la idea de crear conjuntament un ballet surrealista d'un acte anomenat Ariel, inspirat en "Tempesta" de W. Shakespeare. Quan Massine va escoltar la composició va desistir de fer la coreografia per considerar-la massa simfònica, per que només va ser estrenada en concert el 19 d'abril de 1936 al Palau de la Música Catalana, dirigida per Hermann Scherchen.

L'AMV (Associació Amics de la Música de Valls) pensant en les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011, donà impuls a aquesta aventura apassionant, portar a terme un projecte artístic i pedagògic amb nens i nenes de les vuit escoles de primaria de Valls, com una manera de divulgar la música i l'obra de R. Gerhard entre les escoles, i donar l'oportunitat als nens de viure en la seva pròpia pell l'experiencia de ballar.

Centres participants:

Eugeni d'Ors, Blatasar Segú, Enxaneta, Mare de Déu de la Candela, Eladi Homs, Rocabruna, Mare de Déu del Lledó, Claret i Cor de Maria i l'Escola de ballet Adagi.

Argument:

Comença l'obra amb una forta tempesta originada per les arts de Pròsper, duc legítim de Milà, al que el seu germà li va usurpar el poder i l'expulsà del ducat amb una nau que nufragà en una illa deserta on, i amb la sol companyia de la seva filla Miranda i els seus llibres sobre totes les arts lliberals, s'aplica a l'estudi i coneixement de la cosmogonia. Arribat el momen oportú, es decideix a restituir l'ordre que trencà el seu germà Ariel, esperit servil del mag Pròsper. Està obligat a servir-lo per rescatar-lo de Sycorax, que abans habitava l'illa.

Música: Robert Gerhard
Esbossos dissenyats per Joan Miró
Arguments i text escrit per Vicenç Foix
(basat en La Tempesta de W. Shakespeare)

Orquestra: Camerata XXI director: Tobias Gossmann
Direcció artistica: Montserrat Colomé
Coordinació artística i pedagògica: Carme Vidal
Disseny escenografía i vesturari: Llorenç Corbella
Mestres de dansa i coreògrafia: Montserrat Colomé, Gisela Rodríguez i Carme Vidal
Efectes de so: Ramon Calduch
Producció artístia: Jordi Vidal
Confecció del vestuari: Lurdes García
Regidors: Anna Peris, Elisabeth Ferrer i Xavier Tàpies

Edita: Amics de la Música de Valls
Patrocinadors:
Diputació de Tarragona
Co NCA Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
Ajuntament de Valls
Centre Robert Gerhard
Any: 2011
Tirada: 500

Si esteu interesats en tenir-ne un exemplar podeu demanar-lo a:

amicsmusicavalls@tinet.cat

ALBERT CASALS

2012-01-19T08:22:00.000-08:00

Albert Casals, tenor. Nascut a Barcelona, comença els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge del pare Ireneu Segarra on pren també estudis de piano i oboè.

Posteriorment, i compaginant-ho amb la carrera d’enginyeria tècnica de telecomunicacions, inicia els seus estudis de cant amb el professors Xavier Torra, Joaquim Proubasta, i posteriorment, amb el tenor Dalmau González.

Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, havent cantat anteriorment en altres cors de reconegut prestigi.

Ha cantat amb orquestres com la JONC, l’Orquestra de l’Empordà, l‘Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra o l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, amb la qual va participar en la producció de l’Incoronazione di Poppea i en l’enregistrament del CD Ànima.

Ha actuat a llocs com l’Auditorio Nacional de Madrid, l’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Campoamor de Oviedo, Teatro Arriaga de Bilbao, Faràndula de Sabadell, Teatre Fortuny de Reus, Auditori de Sant Cugat...

En el camp de l’oratori ha cantat obres com el Requiem de Mozart, la Petite Messe Solennelle de Rossini, Magnificat de Bach, La Creació de Haydn, Mesies de Handel, Davide Penitente i Missa de la Coronació de Mozart...en lieder, cicles com “la bella molinera” de Schubert.

El seu debut operístic va ser amb el difícil rol de Gualtiero de l’opera Il Pirata de Bellini amb els Amics de l’Opera de Sabadell, (amb els que va rebre molt bones crítiques), amb qui també va estrenar el paper de Ferrando del Cosí fan tutte, il Barbiere di Siviglia i l’Elisir d’amor.

Des de fa unes temporades ha participat en la producció del Petit Liceu “La Ventafocs”, adaptació per a públic familiar i escolar de la òpera “La Cenerentola” de Rossini, en el paper del Príncep Ramiro, i sota la direcció escènica de Joan Font, de Comediants.

Recentment va debutar Tamino de La Flauta Màgica de Mozart. Per altra banda, al Gran Teatre del Liceu, Maese Pedro de El Retablo de Maese Pedro, Arlecchin a Pagliacci de Leoncavallo, Lord Percy d’Anna Bolena i Die Fledermaus a l’Òpera de Oviedo.

Entre els propers compromisos destaquen Lucia de Lammermoor a la Òpera de Oviedo, Albazar de Il Turco in Italia al Liceu i Romeu i Julieta a Sabadell

SARA BAÑERAS I CARRIÓ

2012-01-19T08:20:00.000-08:00

Sara Bañeras i Carrió, soprano, (Barcelona, 1991) es va iniciar en el cant als 2 anys seguint el mètode Suzuki. Des de llavors ha continuat rebent classes de cant de Jaume Fargas, Assumpte Canadell, Ulli Häller i Jordi Romero.

Des del 2007 és alumne del tenor Dalmau González.

Ha rebut classes magistrals com a alumne activa de Montserrat Caballé, Luciana Serra, Jerzy Artysz, Paivi Kukkamaki.

Compagina el estudis de cant amb la llicenciatura de Economia, la de Musicologia a la UAB i els estudis de piano.

El seu treball de recerca del batxillerat “El cant: art o tècnica?” va ser premiat en el concursos: Eidea, Argó de la UAB i Manuel Vázquez Montalbán.

Des de molt joveneta ha realitzat nombrosos concerts arreu de Catalunya com a solista o formant duet amb la seva germana Maria amb finalitats educatives, culturals o socials.

En el seu repertori de lleugera s’inclouen les àries més destacades dels rols de Lucia, Norina, Olympia, Giulietta, Julieta, Adele, Despina...

Ha treballat amb els pianistes-repertoristes Eleonora Diakonova, Jordi Romero, Gemma Estapé, Anna Crexells, Igor Longato

RECITAL D'ÒPERA

2011-12-01T06:26:00.001-08:00

Imatges del concet celebrat el pasat diumenge que inicia la temporada 2011/2012.

Sara Bañeras i Carrió, Soprano, Dalmau Gonzàlez, Tenor, Albert Casals, Tenor i Anna Ferrer, Piano

RECITAL D'ÒPERA

2011-11-30T08:33:00.000-08:00

Aquest concert és el que donava diumenge el tret de sortida a les Nits dels Clàssics que programa l'Associació Amics de la Música de Valls. Al Teatre Principal es va poder sentir un bon repertori d'àries i duos d'òperes.

Homenatge a Eduard Toldrà

2011-04-30T04:27:00.000-07:00

Homenatge a Eduard Toldrà

Dissabte, 30 d'abril a le 6 de la tarda. Biblioteca Popular de Valls (recentment recuperada)

El compositor Eduard Toldrà va compondre cançons sobre poemes de diversos autors fins a l'edat de quaranta anys, però aquestes cançons ni es van conservar ni es van gravar. Per sort, no han quedat oblidades. Qui millor les recorda és la seva filla, Narcisa Toldrà. Als 86 anys ha fet unes classes magistrals organitzades per la Fundació Victòria dels Àngels i les ha rescatat de l'oblit.

Xavier Chavarria, musicòleg i periodista, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, ha centrat la seva carrera professional a l'entorn de la música, ja sigui com a crític, guionista, director de cant coral, professor, realitzador, presentador, etc. Ha estudiat Piano, Cant i Direcció coral als Conservatoris de Música de Barcelona i Anglaterra. Ha estat cantaire de l'Orfeó Català i director de diversos cors infantils, juvenils i d'adults. És tot un referent en el món musical ja que fa reportatges i crítiques de concerts i és presentador de programes musicals, tant a la ràdio (Catalunya Música i Catalunya Cultura), com a la televisió (Canal 33 de Televisió de Catalunya).

Narcisa Toldrà, filla d'Eduard Toldrà, recorda molt bé, als 86 anys, les cançons del seu pare sobre poemes de diversos autors en català i en castellà, i formen part de la seva vida: "Són cançons que m'estimo molt perquè tota la vida que em fan companyia -diu Narcisa Toldrà-. Me les va ensenyar el meu pare de molt petita. No me les va ensenyar; les cantàvem, i, anant cantant, les vaig anar aprenent." "Lied" català amb categoria europea

Les partitures d'aquestes cançons, que mai es van gravar, ara les estan estudiant diversos alumnes de l'Esmuc, l'Escola Superior de Música de Catalunya, que han comptat, a més a més, amb el consell excepcional de la filla de Toldrà.Segons Narcisa Toldrà, el seu pare era "prou intel·ligent i tenia prou sensibilitat per saber que hi ha el 'lied' català i la 'canción española', i naturalment ho havia de fer absolutament diferent". Però segons la filla del compositor el que va perseguir Eduard Toldrà amb aquestes composicions era "fer el 'lied' català amb categoria europea".La filla d'Eduard Toldrà creu que el seu pare se'n va sortir i per això se sent satisfeta i agraïda que aquestes cançons no hagin deixat de cantar-se.

NARCISA TOLDRA I LES CANÇONS DEL SEU PARE
Marçal Subiràs. 28 de juny de 2010

Escolto a TV la filla d'Eduard Toldrà, Narcisa, impartint unes classes magistrals a uns estudiants de l'ESMUC a propòsit de la recta forma d'interpretar les cançons que el seu pare va musicar sobre poemes d'autors diversos. Entre aquests n'hi ha de catalans i de castellans; hi ha Maragall, Salvat, Carner, Garcés, Sagarra entre força d'altres. Diu ella que aquestes cançons l'han acompanyada durant tota la seva vida. Quan era petita les cantava amb el seu pare -l'autor- anant pel carrer, per casa o en altres ocasions familiars. Narcisa sosté amb bon criteri que el seu pare va intentar, i aconseguir, crear un Lied català de nivell europeu. Jo diria que aquestes cançons i les peces per a violí són el seu llegat més important. També a mi m'han acompanyat com un present d'una època que estimo i que ho va ser tot per a la cultura catalana. Però probablement aquestes cançons han tingut en mi molta més influència que això. Recordo els diumenges al matí de la meva infantesa que el pare o la mare posaven al gramòfon tronat el preciós disc de l'editorial Alhambra en què el baríton Manuel Ausensi cantava algunes d'aquestes peces acompanyat de l'orquestra Ciutat de Barcelona i dirigit -el més important- pel mestre. Encara recordo ressonant com a mar obert les timbales de la Cançó de grumet, decidida i valenta com cap altra. Aquelles versions són irrepetibles i valuosíssimes per entendre què pretenia Toldrà quan les va escriure. Ausensi desafina en ocasions, fa fins i tot alguna nota falsa, però les diu com ningú, amb un gust de gran escola i, sense deixar-se'n ni una, articulant totes les vocals neutres allà on s'han de fer, empresa difícil en un cantant per qüestions d'emissió. Si hi ha uns poemes que m'hagin marcat al llarg de la meva vida aquests són els que Toldrà va musicar; no tots, certament, però alguns amb gran força i impregnació. No sé si hauria estudiat Filologia sense aquell disc, ni potser se m'hauria desvetllat la passió i el gust pel cant.
Hi ha una cosa de Toldrà que sempre m'ha fascinat: Toldrà no usa el poema per fer la seva música, no el manipula. Li té un respecte reverencial, un amor de lletraferit. El discurs i la forma del poema és, abans que res, objecte d'estudi i Toldrà n'extreu la música que la lletra porta amagada. En aquest cas, el camí que fa és el que va de la lletra al so i no pas del so a la lletra que fem els qui ens dediquem a fer crítica. Només per posar un exemple Mozart no feia aquesta operació amb els seus Lieder. Segurament aquesta devoció per la literatura prové del romanticisme però en Toldrà aquest romanticisme té un regust impressionista i una clara llum mediterrània que és catalaníssima. Un hom pot escoltar al darrera de cada nota tonades populars de la terra i visualitzar paisatges nostrats de la costa o d'interior. Toldrà té un estil propi reconeixible, inconfusible, emotiu i sòlidament construït. Perquè Toldrà és un autèntic músic i un artista de gran nivell.

Manuel Capdevila i Font (Barcelona, 1931) es animador cultural y musicògraf. Participa, com fundador, membre, assessor o directiu, en nombroses entitats relacionades amb la música clàssica, rebent, per la seva dilatada i fecunda trajectòria professional en aquest àmbit, varis premis i mencions honorífiques. En el camp de la musicografia ha publicat un bon nombre d’articles en revistes i programes de concerts i ha col·laborat en un llibre sobre Eduard Toldrà; ha traduït prop de tres mil lieder alemanys, el mètode de pedagogia per percussió del professor Siegfried Fink, el llibre sobre las 32 Sonates per a piano de Beethoven de Paul Badura-Skoda i Jörg Demus i la autobiografia de Jean-Pierre Rampal. En 1998 publicà Tretze anys de Joventuts Musicals de Barcelona (1963-1976), obra en certa manera autobiogràfica. Des de fa uns anys treballa en els lieder de Schubert. En Ediciones Península ha publicat Disfrutar con la música clásica.

CONCERT D'ANY NOU

2011-01-10T08:50:00.000-08:00

Valls va viure el seu Concert d'Any Nou. El Centre Cultural de la Capital de l'Alt Camp va acollir un concert de la Banda Simfònica de Reus, dirigits per Joan Ramon Reverté. La formació reusenca, amb elements de corda, vent i percussió, va presentar un programa variat que es va encetar amb una obertura de Suppé, i va comptar també amb la Trish-Trash Polka d'Strauss, sarsuela, pas doble, ritmes ballables de Cuba i Mèxic i ritmes brasilers. Aquest és el primer concert de l'any organitzat pels Amics de la Música de Valls.

Concert realitzat al Centre Cultural Municipal el 4-1-2011
Font: Tac12

Missa de la Coronació

2011-01-04T03:38:00.000-08:00

Concert: Missa de la Coronacio

Centre Cultural Municipal: 19/12/2010 6 de la tarda
CONCERT DE NADAL
Orquestra Camerata XXI
Director: Tobias Gossmann
Coral Terpsícore
Director: Àngel Àguilar
Carles Coll, director

Solistes:

Esther Martçinez Vila, soprano
Núria Besora, soprano
Eva Suances, contralt
Raül Fernandez, tenor
Albert Pàmies, baix

Foto: Gemma Cassalé

El piano de Ligorio hipnotitza al públic

2010-11-02T08:04:00.000-07:00

El piano de Ligorio hipnotitza el públic

El pianista Daniel Ligorio, un dels concertistes de l'Estat espanyol amb més projecció, va hipnotitzar el públic en el concert que va oferir al Teatre Principal de Valls dijous passat. Ligorio, que actuava en el cicle Nits de Clàssics, organitzat pels Amics de la Música, va oferir una excel·lent interpretació del Concert núm. 1 per a piano i orquestra en mi menor, op. 11, de Chopin. El recital s'emmarcava en el 200è aniversari del naixement de Chopin, i el concertista, que va actuar acompanyat per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, es va endur una llarga ovació. Aquesta va ser la nit de Daniel Ligorio, sense dubte, però també va destacar l'orquestra que l'acompanyava i que en la primera part de l'espectacle va interpretar obres de Granados, Manuel de Falla i Isaac Albéniz i una versió exclusiva del Cant dels ocells que, com va explicar el director Carles Coll, és una cançó de bressol.

Font: El Punt/ A. Estallo 02/11/2010

Concert Jaume Balcells

2010-10-18T23:07:00.000-07:00

El cor d'homes Antistiana Máskili, amb el mecenatge de l'Associació dels Amics de la Música de Valls, ha estrenat, al Teatre Principal de Valls deu obres del carmelita vallenc Jaume Balsells. Les peces, que s'han recuperat per l'ocasió, també han estat editades en un CD.

Font: Tac12

Inici de la temporada 2010/2011

2010-10-10T11:29:00.000-07:00

Nits de Clàssics obre temporada avui a Valls Els Amics de la Música han organitzat un total de deu concerts

07/10/10 02:00 - valls -

La Simfonia núm. 6 (Le matin), de Haydn, i el significatiu Concert per a piano i orquestra núm. 21, de Mozart, obriran la temporada. Aquest és el programa que els espectadors del centre cultural de Valls podran seguir avui (20.45 h) en la inauguració oficial de la programació Nits de Clàssics, que organitzen Els Amics de la Música de Valls. El concert serà protagonitzat per l'orquestra Camera Musicae, dirigida per Tomàs Grau, i pel reconegut pianista Salvatore Spanó (Sicília, 1965).

La cinquena temporada de Nits de Clàssics inclou deu concerts, entre els quals destaca l'estrena del ballet Ariel, de Robert Gerhard, inèdit fins ara. L'espectacle, que forma part de la graella d'actes de les Festes Decennals de la Candela, reunirà a l'escenari l'orquestra Camerata XXI i 200 infants, que, sota les ordres dels coreògrafs Llorenç Corbella i Carme Vidal, seran els protagonistes del ballet.

Nits de Clàssics omple bona part de la programació cultural de Valls d'aquest octubre, ja que dimecres, dia 13 (20.45 h), i al Teatre Principal, actuarà el cor d'homes Antistiana Màskili, en el concert de presentació i estrena de les obres recuperades del compositor Jaume Balcells Grau (Valls, 1908-Tiana, 1936). El 28 d'octubre tornarà a Valls el pianista Daniel Ligorio, que aquesta vegada, amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, farà un concert d'aniversari de Chopin.

Abans d'acabar l'any, el 19 de desembre, l'orquestra Camerata XXI i la coral Terpsícore interpretaran al centre cultural la Missa de la coronació, de Mozart, a més del Vesperae solemnes de confessore i l'Exultate, jubilate, de Mozart, en què intervindrà com a solista la soprano Esther Martínez.

Font: El Pati, A. Estallo

Jaume Balcells Grau

2010-10-04T14:28:00.000-07:00

RECUPERADA PART DE L’OBRA DE FRA GABRIEL DE L’ANUNCIACIÓ

El proper divendres, dia 8 d´octubre i a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc a l´Institut d´Estudis Vallencs, la presentació del CD enregistrat en motiu de la descoberta i recuperació de part de les composicions musicals del religiós i prevere vallenc, Jaume Balcells Grau (Valls, 1908-Tiana, 1936), qui va ingressar a l’orde dels carmelites descalços en el seu convent de Tarragona, amb el nom de Fra Gabriel de l’Anunciació.

Posteriorment el divendres dia 13 a 3/4 de 9 El Grup Antistiana Màskili, que ha dut a terme l´enregistrament del CD farà un concert al Teatre Principal de Valls, en el decurs del quals s´interpretaran les obres descobertes.

Font: Arquebisbat de Tarragona

Programació tardor

2010-05-19T01:29:00.000-07:00

Els Amics de la Música de Valls programen la cartellera de tardor però es replantegen la continuïtat

El baix índex d'assistència dels abonats a la temporada ha desanimat els organitzadors

El baix índex d'assistència d'alguns dels abonats a la temporada de Nits de Clàssics ha desmoralitzat els organitzadors, els Amics de la Música de Valls, que es replantegen la seva continuïtat. L'associació ha programat el primer trimestre de la pròxima temporada –la cartellera de tardor– i també continua amb els preparatius de l'espectacle Ariel, basat en l'obra de Robert Gerhard, que s'estrenarà al febrer per les festes decennals de la Candela, però després podrien fer un parèntesi. «Hi ha socis que ho són des de la primera temporada, però que no han vingut ni un sol dia. A més, tenim problemes per programar els concerts a les sales i poc suport de l'Ajuntament. Val la pena reflexionar sobre si a la ciutat de Valls li interessa tenir un cicle de música clàssica», s'exclamava el president dels Amics de la Música, Romà Galimany, en declaracions a El Punt.Però malgrat l'assistència qüestionable dels abonats, que deixen moltes butaques buides en llocs preferents, tant del Teatre Principal com del Centre Cultural, la participació del públic general ha estat bona en les quatre temporades de cartellera que acumulen els Amics de la Música i en la temporada passada va aconseguir equilibrar el pressupost de 74.200 euros per a la contractació de tots els espectacles. En la temporada 2008/2009 el concert més vist va ser el de la Missa de la coronació, de Mozart, (800 espectadors) amb les corals Xalesta i Terpsícore i l'orquestra de cambra Terrassa 48.L'associació quantifica el nombre de socis en 185 i, tot i que es van vorejar els dos-cents, hi va haver 16 baixes i 9 altes. «Les aportacions dels socis representen un vint-i-cinc per cent de tot el finançament de la temporada. La resta del pressupost s'ha de completar amb subvencions i patrocinis», explica Joan Gasull, el comptable i portaveu de l'entitat, que està convençut que en el gènere clàssic la ciutat de Valls ja ha tocat sostre pel que fa a nombre d'espectadors. L'associació tampoc ha quedat gaire contenta de la seva primera aproximació al públic de la comarca de la Conca de Barberà i en el cicle de concerts a Montblanc l'assistència no ha estat del tot satisfactòria: «Malgrat tot, volem tornar a intentar-ho, almenys el primer trimestre de la nova temporada», conclou Joan Gasull. L'entitat ha apostat en algunes sessions d'aquesta temporada per artistes del territori com ara el pianista Medir Bonachi, el violinista Josep Molina o la soprano Esther Martínez. L'inici de la pròxima temporada a. estallo La cartellera de tardor, l'única que de moment preveuen els Amics de la Música de Valls, s'obrirà el 7 d'octubre amb la formació Camera Musicae, de Tarragona, i el pianista italià Salvatore Spanó, amb obres de Mozart i Haydn. En l'espectacle següent l'entitat s'ha aliat amb el grup Maskili, que dirigeix Joan Màndoli, per poder estrenar una obra del compositor vallenc Jaume Balcells, mort l'any 1936. El mes d'octubre acabarà amb el concert que protagonitzarà el dia 28 el pianista Daniel Ligorio amb l'orquestra de cambra de l'Empordà i un repertori amb obres de Chopin, Granados i Albéniz. Però la proposta més espectacular és la que han programat pel 19 de desembre al Centre Cultural amb l'orquestra Camerata XXI, la coral Terpsícore i els mateixos solistes que van prendre part en la Missa de la coronació, de Mozart, de la temporada passada. Junts interpretaran l'Exultate, jubilate que Mozart va escriure el 1773 als 17 anys.

Autor: Anna Estallo
Noticia publicada a: El Punt, 12/05/2010

Joan Rubinat

2010-03-30T14:05:00.000-07:00

Emmarcat en el cicle Nits de Clàssics, els Amics de la Música de Valls, comptarà, de nou, amb el pianista Joan Rubinat, el proper dia 8 d’abril, a tres quarts de nou de la nit al Teatre Principal de Valls. En la primera part del concert interpretarà els Tres intermezzos, op. 117 de J. Brahms i tres sonets sobre textos de Pablo Neruda del compositor Eduardo Rincón. En la segona part del programa, interpretarà les sonates en Si b M, K 333 i en la m, K310 de W.A. Mozart.
Rubinat és nascut a Torelló (Osona), va iniciar la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat, al costat del P. Ireneu Segarra. Continuà estudiant piano a Barcelona amb Àngel Soler i Albert Giménez-Atenelle, a Munic amb Ludwig Hoffman, gràcies a una beca de la fundació Humboldt, i a Madrid amb Josep Colom. També ha rebut consells de G. Sebök, S. Celebidache i M. Joao Pires.
L’any 1974 va donar el primer concert, i des d’aleshores ençà ha actuat ininterrompudament a Catalunya, a l’Estat espanyol i a d’altres països europeus. Ha tocat com a solista amb la Camerata Lysy de Gstaad (Suïssa), amb l’orquestra “Leos Janacék” de Brno (Txèquia), amb la Münchener Jugndorchester i la orquestra de cambra de Vic, dirigides per Jordi Mora, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Salvador Brotons i amb l’orquestra de cambra de Terrassa 48, dirigida per Quim Termens.
També ha realitzat enregistraments per a RNE, Catalunya Música i TV2. Actualment compagina la tasca concertística amb la docent. És professor de piano al Conservatori de Música de Vic. Ha publicat el llibre “La Lluna”, per a l’iniciació al piano, basat en arranjaments sobre cançons populars catalanes.
Joan Rubinat va ser un dels grans èxits de la primera temporada de concerts de l’AMV, del que tots recordem la seva versió de la Sonata en Si b M D 960 de Schubert, tan dramàtica i tan intimista.
Compositor Rincón
Abans del concert, el compositor Eduardo Rincón oferirà aquest mateix dia, a dos quarts de vuit de la tarda, al Centre de Lectura una conferència. A més, Rincón farà una introducció abans del concert, al Teatre Principal.
Eduardo Rincón Garcia, nascut a Santander el 1924, resideix actualment a Torroella de Montgrí. Als quinze anys va realitzar alguns estudis i va començar el seu contacte amb la música a la Presó Provincial de Santander de la mà del mestre Galdona. Una vegada alliberat va continuar els seus estudis de música com autodidacta al no tenir diners per realitzar-los formalment. Va rebre algunes classes d’harmonia de Don Cándido Alegria. L’Any 1960 i durant el seu exili a París va rebre consells sobre contrapunt i orquestració del compositor francès Jean Wiener. Ha fet programes per a Ràdio Nacional d’Espanya, critiques musicals, estudis i entrevistes per a la revista Scherzo. Ha escrit 50 estudis i biografies musicals en llibretos de CD. És crític musical del Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí des de 1992. Ha preparat i traduït llibres. Ha estrenat 35 obres en Madrid, Cuenca, Santander, Bolonia, Leeds, Manchester, Torroella de Montgrí, Barcelona, Elche, Praga i Budapest.

Noticia publicada a: El Vallenc/30/03/2010

Quartet Tetrauk

2010-03-25T06:19:00.000-07:00

El vallenc Josep Molina forma part del grup. Foto: A. ESTALLO.

El Quartet Tetrauk torna avui a Valls per actuar en el cicle Nits de Clàssics

En la quarta temporada l'associació Amics de la Música de Valls ha volgut convidar una vegada més el Quartet Tetrauk, que avui (20.45 h) actuarà al Teatre Principal.

La formació que va impulsar el concertista Josep Molina (Valls, 1984), un dels violinistes del grup, arriba a la capital de l'Alt Camp amb el clarinetista David Mora, que pujarà a l'escenari en la segona part del recital per interpretar l'obra Quintet per a clarinet en si menor, op. 115, de Johannes Brahms.

La primera part de l'espectacle s'obrirà amb el Quartet núm. 2 en re menor, op. 76, de Haydn, i continuarà amb el Quartet op. 11, de Barber.

La formació visita per tercera vegada la capital de l'Alt Camp, tot i que aquesta vegada ho fa amb cares noves, com ara Maria Cámara (viola) i Teresa Segura (violoncel). El grup va néixer a Madrid, on es van retrobar alguns dels seus components. Malgrat la seva curta trajectòria, els seus integrants han tingut l'oportunitat de treballar el repertori de cambra amb el Quartet Casals, el Quartet Endellion, Kennedy Moretti, Ralph Gothoni, Renaud i Gautier Capuçon, Joaquín Torre, Iagoba Fanlo i Ana F. Comesaña, i actualment reben classe del Quartet Quiroga.
El preu de les entrades per assistir al concert oscil·la entre els 10 euros per als espectadors jubilats i els 15 euros per al públic que no està abonat a la temporada de Nits de Clàssics.

Noticia publicada a: El Punt 25/03/2010 A. Estallo

Concert Camerata XXI

2010-03-21T14:56:00.000-07:00

Camerata XXI estrena producció aquest dimecres (20.45 h) al Centre Cultural de Valls. L'espectacle, que també arribarà dijous (21.00 h) al teatre Fortuny de Reus, i divendres (20.00 h) al Palau Firal i de Congressos, té com a solista convidat el trompa de reconegut prestigi internacional David Fernández, que interpretarà el Concert per a trompa i orquestra número 1 en Mi bemoll menor, opus 11, que Richard Strauss va compondre quan només tenia 18 anys.

Praga, el nou espectacle de l'orquestra Camerata XXI, pren el nom de la Simfonia número 38, estrenada fa dos-cents vint-i-dos anys i que Wolfgang Amadeus Mozart va escriure en agraïment a la ciutat. Dimecres, aquesta obra la dirigirà al Centre Cultural de Valls l'alemany Tobias Gossmann, director de la Camerata XXI, que assegura que es troba «extraordinàriament» a la capital de l'Alt Camp, on l'orquestra, els Amics de la Música (organitzadors del concert) i el públic han aconseguit «un excel·lent punt de sincronia». Tobias Gossmann calibra la dificultat del concert en un punt molt semblant al d'anteriors concerts: «Sempre són obres de primer nivell les que fem i molt conegudes pels espectadors.» El que hi afegeix més complexitat, segons explica Gossmann, és la intervenció de solistes: «Cada concertista és un personatge diferent i la meva feina és saber mostrar el punt en comú entre la interpretació del solista i l'orquestra.»

Com ja és habitual en els concerts de la Camerata XXI, el programa arrencarà amb l'obertura d'una òpera coneguda. Aquesta vegada es tracta de Tancredi, de Rossini, basada en el llibre homònim de Voltaire, que explica els amors entre la jove Amenaide i el noble Tancredi en plena guerra contra els sarraïns quan tothom per error creu que la jove estima el malvat musulmà Solamir. Aquesta obertura ha tingut sempre una molt bona acceptació i, malgrat que és el preludi d'un llibret més aviat seriós, la introducció és alegre i festiva. Tancredi va ser estrenada el 1813 a La Fenice i pels entesos va ser la primera òpera important de les quaranta que Rossini va arribar a escriure.

Trompa de primer nivell

Com en cada concert ha estat Tobias Gossmann qui ha donat el vistiplau a la invitació del solista, un trompa –David Fernández– que en aquest cas és de l'Estat espanyol i que pel director de l'orquestra Camerata XXI és de «solvència contrastada i prestigi internacional». Gossmann, que en d'altres ocasions havia convidat solistes de l'est d'Europa, on la tradició musical és molt més arrelada, destaca el treball de gran èxit d'aquest solista a Alemanya i assegura que quan selecciona un solista no té en compte el país de procedència sinó «la qualitat musical i el reconeixement internacional». Fernández ha estat solista de la Filharmònica de Berlín, l'Staatskapelle de Dresden, l'Orquestra de la Ràdio d'Oslo i la Simfònica de la BBC de Londres.

Noticia publicada a: El Punt 16/03/2010 Anna Estallo

Concerts: Camerata XXI

2010-03-21T13:42:00.000-07:00

L’associació Amics de la Música de Valls féu possible que dimecres passat a la nit, l’Orquestra Simfònica Camerata XXI oferís el concert Praga, dins del cicle Nits de Clàssics. Ahir i avui aquest concert es fa al Teatre Fortuny de Reus i al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
En la primera part de l’esmentat concert s’oferí l’Obertura Tancredi de Giacommo Rossini i concert per a trompa (David Fernández) i orquestra número 1 en Mi b m, Op.11 de F.J, Haydn. i en la segona part del concert, la simfonia número 38 K.504 Praga de Mozart.
L’Orquestra Simfònica Camerata XXI va ser fundada l’any 2003 amb músics de Tarragona i de la resta del país. Des d’aleshores s’ha guanyat ràpidament el reconeixement i l’estima del públic i crítics essent considerada una de les orquestres més notables del present i amb més projecció del futur.
Actualment l’orquestra, dins de la seva programació anual, compta amb més de deu produccions, cicles de música de cambra i programes educatius, arribant a realitzar més de seixanta concerts l’any.
Des de la seva creació el director titular és Tobias Gossmann. Ha col·laborat amb l’orquestra solistes de reconegut prestigi internacional com Christopher Cowie, Vasko Vassilev, Andrei Gridchuk, Wen Sinn Yang, Leonid Grorokhov, Oleg Kogan, Rinat Obragomov, Tothomas Martin, Karl-Heinz Schütz i Ingrid Fujiko Hemming.
La passada temporada l’orquestra va oferir a Tarragona la primera audició completa de l’Oratori de Nadal de J.S. Bach, així com les dues passions: “Passió segons Sant Mateiu” i “Passió segons Sant Joan”. El juny de 2008 l’Orquestra Simfònica Camerata XXI va ser escollida per oferir el concert oficial de presentació de la candidatura de la ciutat de Tarragona com a Capital Cultural Europea-2016. Destacable és la seva participació, des dels seus inicis, en el prestigiós Festival Pau Casals del Vendrell.

Noticia publicada a: El Vallenc 19/03/2010

David Fernández i la Camerata XXI

2010-03-19T02:00:00.000-07:00

Foto. Anna Estallo

El trompa David Fernández i la Camerata XXI ofereixen un recital de luxe, a Valls

El trompa David Fernández va demostrar en el concert que dimecres va oferir a Valls alguns dels seus millors matisos en el Concert per a trompa núm. 1 en mi bemoll menor Op. 11, de Richard Strauss. El públic, més selecte que mai, perquè un mediàtic partit del Barça havia deixat a casa l'audiència menys entusiasta, va valorar amb nota alta la intervenció d'aquest concertista d'un ampli bagatge que li ha permès ser solista de la Staatskapelle de Dresden o la Simfònica de Berlín. La Camerata XXI que havia iniciat l'espectacle amb l'obertura de l'òpera Tancredi, de Rossini, va completar la nit amb la Simfonia núm. 18, K.504, de Mozart, que el compositor va batejar amb el nom de Praga. El director de l'orquestra, l'alemany Tobias Gossmann, va conduir l'obra amb contundència i amb particular accent germànic.

Noticia publicada a: El Punt 19/03/2010 Anna Estallo

Noticies Tac12

2010-02-26T02:07:00.000-08:00

"Cançó d'amor i de guerra" és el títol de la primera gran producció de l'Associació dels amics de la Música de Valls, una sarsuela catalana que es va poder escoltar aquest diumenge al Centre Cultural de la capital de l'Alt Camp.La posada en escena va anar a càrrec de la Coral TERPSÍCORE del mateix municipi, acompanyats per diversos tenors i sopranos, entre ells la vallenca Esther Martínez i el local Roger Padullés. La música la va posar l'orquestra del Teatre Líric de Barcelona. Amb aquesta producció, que va omplir de gom a gom el Centre Cultural de Valls, l'Associació d'Amics de la Música posa un punt i seguit als seus grans projectes. El proper serà l'estrena d'un ballet del vallenc Robert Gerhard, que es presentarà al públic coincidint amb les festes decennals del 2011.

Font: Tac12

Canço d'Amor i de Guerra

2010-02-20T15:05:00.000-08:00

Solistes de primera línia i un cor amateur interpreten demà a Valls, la "Cançó d'Amor i de Guerra"

Roger Padulles, Carlos Aguirre i Esther Martínez faran els principals papers.

Els tres solistes principals durant un assaig, dimecres, a Valls. Foto: A. ESTALLO.

És el projecte més ambiciós de l'associació Amics de la Música de Valls. Cançó d'amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls, una sarsuela que es va estrenar el 26 d'abril de 1926 a Barcelona, es presenta aquest diumenge (18.30 h) al Centre Cultural de la capital de l'Alt Camp amb una peculiar combinació de solistes de primera fila –el tenor Roger Padullés i el baríton Carlos Aguirre–, i un cor amateur –la coral Terpsícore– que té el difícil repte d'acompanyar la versió concert de l'obra.

Encara queden algunes entrades a la graderia i en molt poques llotges per a aquest espectacle que dirigirà Josep M. Damunt. L'Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona posarà l'acompanyament musical a la versió concert d'aquesta obra representativa del teatre líric català.

En el repertori, el públic podrà veure solistes de gran projecció, com ara el tenor vallenc Roger Padullés, màxim guardonat en la darrera edició del concurs internacional de cant Francesc Viñas, o el baríton mexicà Carlos Aguirre, que ha aterrat expressament a la capital de l'Alt Camp per a aquest projecte abans de marxar cap a Alemanya, on l'espera l'òpera Falstaff, de Verdi. Aguirre està encantat amb l'obra. «El cor ho afronta amb molta il·lusió i nosaltres, els solistes, només hi posem una part. Ells són les estrelles del concert», afirma el baríton. Una opinió molt semblant la comparteix Roger Padullés, que ha elogiat la direcció de Damunt, «molt favorable per als cantants» i que no es planteja si canta en un lloc o en un altre, sinó que el que més valora «és la capacitat de transmetre dels artistes, i això en la coral Terpsícore no pot ser més gran. És el màxim que es pot demanar», diu el tenor, que molt aviat tornarà al Liceu per fer El cavaller de la rosa, de Strauss. Entre les veus destacades de l'espectacle, hi haurà la de la soprano vallenca Esther Martínez, poc coneguda fora del territori tarragoní, però que exhibeix una clara i potent veu amb la qual interpretarà la Francina, la protagonista femenina.

Noticia publicada a: El Punt 20/02/2010 Anna Estallo

Teatre i música el cap de setmana

2010-02-19T03:08:00.000-08:00

Teatre i música, els actes destacats del cap de setmana de Valls

Aquest dissabte, l'obra de teatre L'Habitació de Verònica arriba al Centre Cultural Municipal de Valls. Es tracta d'un thriller en viu, de l'autor de la novel·la La Semilla del Diablo, Ira Levin. L'adaptació ha estat dirigida per Héctor Claramunt i protagonitzada per Lluis Soler, Mercè Montalà, Miques Sitjar i Silvia Marty. Una història de misteri de terror i misteri en què els personatges no deixaran de sorprendre.

Les entrades per la representació de dissabte a les 22 hores es poden adquirir als següents preus: 18 euros (zona A), 16 euros (zona B), 14 euros (preu reduït) i 12 euros (presentant el carnet cultural). Els tiquets es poden adquirir a les taquilles del Centre Cultural o a través del Telentrada de Caixa Catalunya.

Cançó d'Amor i de Guerra

D'altra banda, diumenge a dos quarts de set de la tarda el Centre Cultural també acollirà el concert Cançó d'Amor i de Guerra. Aquest clàssic serà interpretat per l'Orquestra Simfònica del Teatre Líric, la Coral Terpsícore, Roger Padullés, Esther Martínez, Núria Dardinyà, Carlos Aguirre i Raul Fernánez, de mà del director Josep Maria Damunt. Aquest concert és una de les cinc propostes que l'entitat Amics de la Música de Valls ha impulsat per la temporada cultural d'hivern.

Les entrades es poden adquirir a les taquilles del Centre Cultural o a través del Telentrada de Caixa Catalunya a un preu general, de 20 euros, o reduït, de 15 euros (per a jubilats, carnet i amics de la música).

Noticia publicada al delcamp.cat 19/02/2010

Diari de Tarragona

2010-02-19T03:01:00.000-08:00

L’Associació d’Amics de la Música estrena ‘Cançó d’amor i de guerra’ Es posarà en escena el proper diumenge a l’escenari del Centre Cultural, i encara hi ha entrades

Els membres de la coral vallenca Terpsícore en l’assaig que van fer dimecres al vespre sota la direcció d’Àngel Aguilà. - PERE TODA

Des de la seva creació, l’Associació d’Amics de la Música de Valls ha treballat de valent per atansar i fomentar el coneixement de la clàssica a la ciutat. De mica en mica, sobretot durant els darrers mesos, la seva activitat s’ha anat ampliant fins a arribar a d’altres escenaris del Camp de Tarragona i, diumenge vinent, al Centre Cultural de Valls s’hi podrà escoltar Cançó d’amor i de guerra, obra de Martínez Valls que a l’escenari de la capital de l’Alt Camp adquireix un marcat caràcter vallenc amb les veus de la soprano Esther Martínez Vila, el tenor Roger Padullés i el tenor de l’Espluga de Francolí Raül Fernández, sense oblidar les participacions del baríton Carlos Aguirre i l’especial i significativa col·laboració de la Coral Terpsícore.

De fet, per a arribar a aquesta producció, l’esforç ha estat summament important. Fa poc més d’un any que l’Associació llençava el repte tot fent la proposta a la coral vallenca, que ha concentrat tot els esforços per participar d’una manera espectacular en aquesta producció. De fet, en l’assaig que dimecres al vespre van protagonitzar a l’escenari del CEIP Enxaneta de Valls el so era molt bo i tot fa preveure que diumenge, a partir de dos quarts de set de la tarda, al Centre Cultural, realitzaran una gran interpretació.

I per acabar-ho d’arrodonir la producció que l’Associació d’Amics de la Música han fet amb un marcat caràcter vallenc permetrà de nou escoltar a la ciutat les veus del tenor Roger Padullés i la soprano Esther Martínez, ambdós acompanyats, entre d’altres, pel baríton Carlos Aguirre.

La peça

Cançó d’amor i de guerra s’estrenava el 16 d’abril de l’any 1926 al Teatre Nou del Paral·lel barceloní. La posada en escena a Valls, que compta també amb l’Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona, és la primera gran producció de l’Associació dels Amics de la Música. Val a dir que encara hi ha algunes entrades per a la representació.

L’Associació ja treballa en una nova producció, serà per les Decennals del 2011, i comptarà amb la participació de les escoles de Valls. Es tracta del ballet Ariel, amb música de Robert Gerhard, decorats de Miró i lletra de J. V. Foix.

Noticia del Diari de Tarragona. Gemma Casalé

Kiev Portella

2010-01-29T08:10:00.000-08:00

En el darrer concert del cicle Nits de Clàssics es presentava el pianista d’origen maonès Kiev Portella. Precedit d’una sòlida trajectòria concertística per tot Europa i amb un currículum realment brillant: una carrera amb un expedient brillant, on s’inclouen tres premis extraordinaris, els escenaris on ha tocat, les orquestres amb les que ha col·laborat i les gravacions fetes. Tot això per a una persona molt jove.
Per al concert va preparar un programa que, al costat d’un sensible romanticisme hi havia una càrrega de dificultat tècnica i de força descriptiva que feia un programa molt dens. Una proposta de qualitat indiscutible.
Una tècnica impecable en un pianista que destaca pels poderosos medis i una contundent mecànica en extrem brillant. El recital, amb obres de Franz Liszt, Frederic Chopin i Modest Mussorgsky, fou un bon medi de lluïment del intèrpret.
En el Impromptu-fantasie, de Chopin es van apreciar molt significativament els matisos que van de l’expressió més romàntica a la força de la tècnica frenètica que requereix aquesta obra plena de dificultat. Tant en les obres de Litz com de Chopin va evidenciar el per què del seu ampli currículum.
La suitte de Mussorgsky Quadres d’una exposició, l’escoltem molt habitualment en versió orquestral, en orquestració de Rimsky-Korsakov, quan la realitat és que la versió original és per a piano. Possiblement la dificultat i l’esgotadora interpretació d’aquesta obra pels pianistes fa que no s’inclogui freqüentment ens el concerts de piano. El repte de Kiev Portella és realment per agrair-ho. La versió molt ben cuidada que vàrem escoltar anava de la subtilesa del Passeig, en què ens introduïa en cada quadre en la descripció de cada un d’aquests, tots ells carregats d’una música descriptiva i plena d’expressió. Per acabar d’esgotar al pianista ens arriba l’últim passatge, La porta dels Bogatyr a Kiev, plena d’alternances i d’una càrrega tècnica extenuant.
El públic va apreciar el bon treball i bona comunicació que va transmetre Kiev amb forts aplaudiments que ell va agrair amb dos estudi de Chopin, que no varen ser el millor de la bona vetllada.

Font: El Vallenc 29/01/2010

Esther Martínez i Medir Bonachí

2009-12-11T04:06:00.001-08:00

Foto: Anna Estallo

El pianista Medir Bonachí i la cantant Esther Martínez en un dels estudis de gravació.

Diuen els que hi entenen que la seva veu assoleix cotes extraordinàries quan s'atreveix amb àries com ara Casta Diva, de l'òpera Norma, de Bellini, o el Signnora, escolta, del llibret Turandot, de Puccini, composicions només a l'abast de les sopranos que encaixen en el rol de prima donna. Però malgrat el seu talent innat, la cantant Esther Martínez (Valls, 1963) no ha vist fins ara –a una edat certament tardana per començar– la possibilitat de situar-se entre els artistes de més renom. Va començar quan era una adolescent com a professora de guitarra, i després va venir el piano i el cant, però mai va arribar a trobar el camí d'explotar amb plenitud el seu millor instrument: la veu. I això que Alfredo Kraus la va escollir alumna directa en la seva càtedra i que va tenir el privilegi de participar en les classes magistrals que impartia Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i l'austríaca Gundula Janowitz.
Fa gairebé un any, però, la seva vida va fer un gir de cent vuitanta graus. L'Associació Amics de la Música de Valls la va presentar com a cantant lírica en un concert extraordinari al Teatre Principal de Valls, i el seu recital va sorprendre els mateixos organitzadors i també els espectadors; tant que uns mesos després, al juny, oferia una sessió d'àries d'òpera i sarsuela a la Fundació Mas i Mas, de Barcelona, on va posar punt final a la seva relació artística amb el seu pianista de sempre i iniciava una nova etapa al costat del jove concertista Medir Bonachí (Valls, 1987). Junts van obtenir un gran èxit en el concert que van oferir a la cripta de l'ermita de Cambrils, i també a Montblanc, i van fer ple absolut a la sala Excelsior de l'Escola de Música d'Alcover.
Esther Martínez i Medir Bonachí són l'aposta de l'Associació Amics de la Música, que amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Vallencs acaba d'editar el disc L'Esther canta el Nadal. Del renaixement a l'actualitat, setze títols que abracen compositors des de Juan del Encina, fins a Glaucs, passant per Bach, Händel i Mendelssohn, entre d'altres. Malgrat que per a la soprano i el pianista aquesta era una forma de «fer arribar l'esperit nadalenc a tothom», molts ja veuen en aquest primer disc el pas cap a un segon àlbum més adequat al repertori de tots dos artistes, units ara pel cant, però amb objectius diferents en la seva trajectòria. «Acabo de començar i sé que el camí és difícil. M'agradaria dedicar-me només a fer concerts, però sóc músic, m'agrada treballar amb tot el que té relació amb la música», afirma Medir Bonachí, que actualment fa de professor a les escoles de música de Mataró (Maresme) i Constantí (Tarragonès), mentre estudia un postgrau de piano a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).
Esther Martínez, que perfecciona la veu amb el compositor Manuel Garcia Morante, a Barcelona, està convençuda que ara es donen les circumstàncies per dedicar-se al cant amb plenitud: «Si no m'hi dedicava era perquè tenia altres prioritats: la família i l'acadèmia de música que tenia», comenta la cantant, que admet que el concert de fa un any al Principal de Valls va ser clau en la seva carrera i hi afegeix: «Em van dir que aquesta veu no me la podia quedar per a mi i que l'havia de compartir amb els espectadors.» Sembla que la van aconsellar molt bé, perquè de la soprano se'n comença a parlar en els cercles més especialitzats. Jaume Radigales, crític musical de La Vanguardia i de Catalunya Música, ha volgut presentar el seu primer disc i en diferents emissores de ràdio ja han entrevistat la cantant. El futur més immediat la podria portar fins al Cercle del Liceu o també a l'Ateneu de Barcelona. Si la soprano creada per al bel canto no s'erra de camí ben aviat es podria sentir a parlar d'una diva a casa nostra.

El Punt/ Anna Estallo 11/12/2009

Concert :Esther Martínez - Medir Bonachi

2009-11-23T02:38:00.000-08:00

Alexandre Bodak

2009-11-21T01:59:00.000-08:00

El pianista Alexandre Bodak actua avui en el cicle «Nits de clàssics» de Valls

Alexandre Bodak, el pianista que tant va entusiasmar el públic la temporada passada en el cicle Nits de clàssics, que organitzen els Amics de la Música de Valls, tornar avui dimecres, a tres quarts de nou del vespre, al Teatre Principal.
Sembla que el pianista d'origen rus, però resident a París des de fa anys, no haurà d'usar les botes que va prometre portar per combatre les baixes temperatures del teatre de la capital de l'Alt Camp. Aquest mateix cap de setmana el Principal acaba d'estrenar el nou sistema de calefacció que s'hi ha instal·lat i que substituirà els pocs radiadors de tipus elèctric que hi havia a l'exterior de la sala. Així, amb l'ambient ben temperat, el concertista protagonitzarà el concert de Santa Cecília amb un programa estructurat en dues parts que s'obrirà amb tres danses d'Alberto Ginastera (1916-1983). Bodak tancarà la primera meitat amb obres d'Heitor Villa-Lobos: Lenda do Caboclo, Valsa de Dor, Alma brasileira i Impressoes seresteiras. Per a la segona part del recital, Alexandre Bodak ha reservat dos preludis i un moment musical de Serguei Rakhmaninov, un compositor que va compartir amistat amb l'àvia d'Alexandre Bodak. Alexandre Bodak té la intenció de tancar l'espectacle amb els nocturns Opus 55, número 2 i Opus 48, número 1 de Chopin. D'aquest autor polonès, el públic també podrà escoltar Tres impromptus i Ballada Opus 23. Bodak, que va començar els estudis de piano a Alger, on el seu pare era cònsol de Polònia, va recórrer tot el món degut a la feina del seu progenitor. El concertista està relacionat amb els grans mestres de la música i el gener del 1995 va participar en la presentació mundial de la Simfonia concertant per a sis pianos i orquestra, de Marius Constant, dirigida per George Prêtre.

Anna Estallo.

Font: El pati

Retall premsa

2009-10-27T02:17:00.000-07:00

CONCERT DE LUXE A VALLS PER TANCAR LA PROGRAMACIO DE SANTA URSULA

El concert líric d'òpera i sarsuela que va tenir lloc, ahir al vespre, al Centre Cultural Municipal de Valls, va tancar la programació de la Fira de Santa Úrsula. Va ser un espectacle dissenyat per l'Associació Amics de la Música, que va oferir un muntatge creat especialment per a l'ocasió i amb la particularitat que va reunir artistes de l'àmbit musical de Valls –el cor Audite i la soprano Esther Martínez–, amb d'altres com la soprano barcelonina Àngels Damunt o el tenor lleonès Ignacio Encinas, que no feia ni dotze hores que havia interpretat l'òpera Aida, de Verdi, a Istambul. El recital, acompanyat per l'Orquestra Simfònica del Teatre Líric de Barcelona i dirigit per Josep M. Damunt, va desplegar un repertori amb fragments d'àries d'òpera i d'algunes sarsueles: La tavernera del puerto, de Sorozabal, interpretada en aquesta ocasió per Àngels Damunt i Ignacio Encinas, va provocar forts aplaudiments entre el públic. Encinas va estar brillant en l'ària exigent Nessum dorma, de l'òpera Turandot, de Puccini. La cantant Esther Martínez va demostrar les millors qualitats de la seva veu en l'ària Cosette, de la sarsuela Bohemios d'Amadeu Vives.
El Punt 26/10/2009 A. Estallo

TRIO BOCCHERINI

2009-10-09T00:26:00.001-07:00

Estrena de luxe per a la quarta temporada del cicle Nits de clàssics que organitza l'associació Amics de la Música de Valls. El trio Boccherini, un dels més reconeguts en l'especialitat d'instruments de corda, protagonitzarà el concert que el dijous, dia 15 d'octubre, (20.45 h) tindrà lloc al Teatre Principal, una cita única per al públic si es té en compte que l'espectacle no forma part de cap gira sinó que la formació arribarà a la capital de l'Alt Camp per oferir aquest recital en exclusiva.

Joaquín Torre (violí), José Manuel Román (viola) i Iagoba Fanlo (violoncel) –trio Boccherini– es coneixen a fons i això els permet executar a consciència les Variacions Goldberg, BWV 988, de Johan Sebastian Bach (1685-1750), que han tocat en diverses ocasions però que sempre és com si fos la primera vegada: «Ens agrada molt de tocar, perquè és com un viatge i sempre quan acabem tenim la sensació de tornar a començar de nou», explica el prestigiós violinista Joaquín Torre, al diari El Punt. El músic asturià, que és membre de l'Orquestra de Cambra Reina Sofia, qualifica les Variacions Goldberg «d'obra monumental» i la considera el cim de la música occidental dels últims quatre segles. Joaquín Torre destaca també l'origen curiós de la composició i explica: «Bach va rebre l'encàrrec del comte Karl von Keyserlingk, que tenia insomni i que va creure que el seu clavecinista del palau, Johann Gottlieb Goldberg, interpretant aquesta peça li faria agafar el son.» La peça va ser escrita originalment per a clavecí i, posteriorment, Dimitry Sitkovetski va fer la versió per a trio de corda, «una reproducció exacta, sense cap nota de més ni de menys de l'obra original», explica Joaquín Torre. De les Variacions Goldberg també se n'han fet arranjaments per a piano, i va ser el pianista canadenc Glenn Gould el primer que les va enregistrar. «En memòria seva, Dimitri Sitkovetski va fer l'arranjament per a corda», conclou Torre.

El Pati.cat

5é Festival Internacional de Teatre de Titelles de l'Alt Camp GUANT

2009-10-09T00:22:00.001-07:00

5é Festival Internacional de Teatre de Titelles de l’Alt Camp GUANT amb col•laboració de l’Associació Amics de la Música de Valls

La balle rouge & Quatuor
Una òpera visual al ritme de bandoneó

Companyia DU CHAT PITRE, França

Centre Cultural, dissabte 17 d’octubre a les 19:15 hores. Preu: 3€

Per públic familiar a partir de 5 anys/manipulació directe de titelles d’escuma/música en viu (quartet de corda i bandoneó)/sense paraules. Durada 40 minuts.

L’escena s’obre amb el so del bandoneó, un quartet de corda i una pilota vermella en suspensió.
Es una història muda. Una història bastant banal. La història d’una passió, de l’amor entre dos personatges a punt de concebre un nen, que s’agraden, que fan projectes, que construeixen coses. Quan arriba el nen la família existeix. Hi ha moments feliços, juguen junts, hi ha alegria i tendresa. Tot funciona bé en un món on la pilota és un element de joc. Però a poc a poc l’avorriment s’hi instal•la i els pares decideixen separar-se. El nen ha de fer una elecció molt difícil i troba refugi en la pilota vermella, sinònim d’amor i passió. La pilota vermella es el millor amic del nen, son inseparables i ho comparteixen tot. El nen esta sol, trist, busca una estabilitat.

Pot fer créixer la pilota a voluntat de les seves emocions, per omplir l’espai entre els pares i... per jugar amb el públic.
Amb objectes d’escuma representant formes geomètriques molt simples, Denis Garenaux i Frank Jublot, acompanyats amb la música de Jacques Trupin, presenten un espectacle poètic que agrada al públic jove. Es un espectacle per que els joves descobreixin el teatre, la música i les arts en general.

LES VARIACIONS DE GOLDBERG

2009-10-08T23:47:00.000-07:00

Variacions

Una forma de composició com la sonata, la suite, etc. basada en la repetició modificada d’un tema. Les variacions poden entendre’s com una peça en si mateixa (és el cas que ens ocupa) llavors s’anomenen variacions primàries o be formant part d’una composició (concert, simfonia, etc.) com un moviment més, llavors s’anomenen secundàries (p.e. Haydn. Quartet de corda "l’emperador" Op.76)
Els temes poden sorgir de danses conegudes, cançons populars, àries, fragments d’altres obres, etc.
Les diverses característiques del tema –harmonia, melodia, tempo, ritme, etc.- són modificades a fi d’obtenir les diferents variacions. Al llarg de totes les variacions el tema ha de conservar la seva identitat. Segons el tipus de modificació que sofreix el tema tenim diferents tipus de variació: de cantus firmus, ostinato, d’harmonia fixa, melòdiques amb harmonia fixa, fantasia, etc. Sovint es barregen moltes d’aquestes en una mateixa composició.
Les Variacions Goldberg es composen d’un tema únic, anomenat ària, trenta variacions i un reprise de l’ària o Ària da Capo. Lo que lliga a totes elles no es una melodia comú, sinó un fons de variacions harmòniques de les que es objecte la línia del baix. Les melodies poden variar, però persisteix sempre un tema constant.
Variacions Goldberg, originàriament Ària amb variacions diverses per clave amb dos teclats manuals, (Aria mit verschiedenen Veraenderungen vors Clavicembal mit 2 Manualen), es el nom d’una obra per teclat completada per Johann Sebastian Bach l’any 1742, quan era Kantor a Leipzig, publicada el mateix any per Balthasar Schmid, com la quarta part del seu Clavier-Übung. La primera part del Clavier-Übung consisteix en les Sis partitas de 1731. El Concert italià i l’Obertura francesa sorgiren l’any 1735 com la segona part i la tercera part es va publicar l’any 1739 incloent la Missa per a orgue i els Quatre duets per clave.
Encara que es troben antecedents en el desenvolupament de variacions sobre un tema, Bach porta aquesta forma al nivell més alt que només unes obres posteriors si podran equiparar, com pe exemple, les Variacions Diabelli de Beethoven
L’obra es una de las peses més apreciades pels amants de la música clàssica

L’obra
Las Variacions Goldberg estan referenciades com BWV 988 en el catàleg BWV de la seva obra.
Aquesta es la primera d’una sèrie d’importants obres contrapuntístiques que Bach va escriure al final de la seva carrera: La ofrena musical , (Das musikalische Opfer), de 1747; les variacions canòniques Von Himmel hoch, ( Kanonischen Veränderungen über “Von Himmel hoch”), de 1747-48 i L’ art de la fuga, (Die Kunst der Fugue).
Segons explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, en la biografia de Bach que publicà l’any 1802, les variacions foren encarregades a Bach pel compte Hermann Carl von Keyserlingk (1696-1764) de Dresde per que el clavecinista de la cort, Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), l’entretingues amb elles durant les nits d’insomni del compte. El comte recompensà generosament a Bach amb una copa d’or que tenia un centenar de louis d'or, l’equivalent a 500 táleros, quasi el sou d’un any com Kantor de la Thomaskirche de la mateixa ciutat de Dresde. Un altre versió més creïble diu que estan composades en dues tacades, la primera correspondria als anys 1733-36 i la segona als 1740-41. Les primeres composicions varen estar marcades per l’interès de Bach a entrar a la Cort de Dresde als serveis de Frederic August II, cosa per a la qual va demanar ajuda al compte Keyserling. Variacions a l’estil de moviments de suites i la polonesa del grup central fa pensar en que hi ha certa intenció d’afalagar al príncep electe de Saxona que havia de combatre per esdevenir Rey de Polònia. Un cop aconseguit el càrrec dins la cort de Dresde reprèn el treball ara si dedicat al compte Kayserling per agrair-li els seus favors i segurament pensant amb Johann Gottlieb Goldberg. La primera variació, una polonesa fa referència a Polònia i la darrera, el quodlibet que inclou dues cançons populars saxones a Saxona, finalment els canons quasi sacres fan referència al seu càrrec de cantor de St. Thomas.
Les variacions Goldberg BWV 988 són variacions primàries en quant que formen en si mateixes una obra completa, es basen en un tema extret d’una ària de 32 compassos que el mateix J.S.Bach (?) va composar per a l’àlbum de la seva segona i també prolífica muller Anna Magdalena.
Tècnicament es consideren variacions del tipus bass-framework, segons alguns estudiosos, "the highest artistic development" d’aquest tipus de variacions. En que consisteix aquest tipus de variacions?. Són aquelles variacions que es construeixen al voltant de la veu de baix del tema o ària, és a dir que el que serveix com a model per a les successives variacions és la veu més baixa de les que intervenen en el tema o ària, el baix és la referència o part "invariant" al llarg de l’obra.

Estructura de les variacions Goldberg
Després de l’exposició de l’ària a l’inici de l’obra, es succeeixen les trenta variacions. Per aquest motiu alguns autors ho consideren com una chacona - la diferencia es en que el tema en una chacona s’allarga normalment fins a quatre compassos, mentre que l’ària arriba fins a dos seccions de setze compassos, amb repetició, cadascuna.
La composició conté una ària de 32 compassos, 30 variacions i es tanca amb la mateixa ària inicial, 32 compasos-32 peces, és circular ja que s’obre i es tanca amb la mateixa ària o tema. "La meva fi és el meu començament" de T.S. Eliot en East Coker, Maria Estuardo ho va fer brodar en el seu tro. L’obra es divideix en dos blocs, el primer s’inicia amb el tema el segon amb una obertura francesa (var. 16). A la vegada el conjunt de 30 variacions s’agrupen en 10 ternes que acaben sempre amb una variació canònica (imitació estricta en diferents veus que entren més tard) a dues veus. Aquests canons són uniformement creixents pel que fa al to de la segona veu al llarg de l’obra, comença amb un cànon al unissò (var.3), segueix amb un cànon a la 2ª (var.6), a la tercera (var.9) fins a un cànon a la 9ª (var.27). Tots els canons són per a tres veus a excepció del darrers (var.27) que és per a dues. Hi ha qui diu que aquestes continues referències al numero tres te quelcom d’homenatge a la santíssima trinitat (?). Per cert en la variació 30 que com hem dit precedeix a l’ària hi ha fragments d’una cançó popular saxona titulada "Fa temps que no he estat amb tu" (!!)
Tal i com el clavecinista Ralph Kirkpatrick destaca, les variacions entre els canons també estan disposades segons un patró. Si obvia el material inicial i final, en concret l’ària, les primeres dos variacions, el quodlibet i l’ària da capo, la resta del material s’ordena de la següent manera: les variacions que van immediatament després de cada cànon son peces de gènere de diferents tipus, entre les que destaquen tres danses barroques (4,7 i 9); una fugheta (10); una obertura francesa (16) i dos ornamentades àries per la ma dreta (13 y 25). Les que van en segon lloc després de cada cànon (5, 8, 11, 14, 17, 20, 23, 26 i 29) son lo que Kirkpatrick denomina “arabescos”; això és: variacions en un tempo vivo amb abundància d’encreuaments de mans. Aquest patró ternari: cànon, dansa de gènere i “arabesc”, es repeteix un total de nou vegades, fins que el quodlibet tanca el cercla.
Acabades les trenta variacions, Bach indica Ària da Capo è fine, que significa que el intèrpret ha de tornar al principi (da Capo) i tornar a interpretar l’ària abans d’acabar.

Els canons no són pas simples!
Hi pot haver decalatge en el temps (és al que estem acostumats) però també en el to (Variacions Goldberg), també podem tenir variacions en el tempo amb augment o disminució. Podem tenir veus invertides (quant una puja, l’altre baixa) i fins i tot veus retrogrades (si, si comença pel final de la primera veu per acabar en el començament!)
Finalment es poden introduir veus lliures que harmonitzin. Tot el conjunt ha d’harmonitzar! cada nota del cànon forma part d’una veu que canta una melodia, harmonitza amb les altres notes corresponents a les altres veus.

Guia per a l’audició dels canons

Var Veus interval Nota
3 3 unisò dues parts, la 2ª més virtuosa
6 3 2ª la 2ª entra molt tard
9 3 3ª molt marcat
12 3 4ª la 2ª inversa de la 1ª, acabament!
15 3 5ª en Sol M, solemne, la 2ª inversa de la 1ª
18 3 6ª a la manera d’abans
24 3 8ª
21 3 7ª en Sol menor
27 2 9ª Absència de baix

Com són les fugues?

S’assembla al cànon ja que també es basa en un tema que van interpreten les diferents veus, a vegades en diferents tons i velocitats, intervals tonals invertits o retrògradament. hi ha un tema secundari o contratema. La primera veu inicia el tema, La segona veu entra a 4 tons per sota o per sobre de la primera interpretant el tema en primer lloc i el contratema a continuació, així van entrant totes les veus. Un cop han entrat totes les veus hi ha llibertat absoluta, no hi ha més regles fixades. Com antecedent a les fugues tenim les variacions ricercare que tenien dues formes, la primera era en base a un cantus firmus amb acompanyament de variacions a contrapunt, en l’altre el tema en cantus firmus i era substituït per variacions del mateix. Bach fa referència sovint als ricercare quasi com a sinònim de fuga.
Per que dos teclats?
El clave, clavecí o clavicèmbal, per construcció (pinça) no pot modular el volum dels sons emesos. Això fa que el volum sigui uniforme (una característica del so del clave, no hi ha alts i baixos en el volum, esdevé molt uniforme, falta relleu).
Per solventar aquest problema i dotar a l’instrument de major riquesa acústica es va introduir un segon teclat modificat de forma que proporciona una pulsació més feble. El teclat per "piano", el teclat per "forte".
A Itàlia, a principis del segle XVIII, Bartolomeo Cristofori va construir el primer piano-forte (forma de clave –triangular- sense pedals ni mecanisme d’escapament, ni feltre en els martinets). Ràpidament Silbermann, constructor alemany d’orgues recolzat per Frederic el Gran rei de Prusia –que li comprava tots els que construïa!- va proposar-se construir el piano-forte "perfecte

Transcripció per a trío de corda: Dmitry Sitkovetsky.

De la música de Bach i, de les Goldberg sobre tot, s’han fet moltes versions i a l’entorn d’aquestes transcripcions sempre hi ha polèmica entre els que defensen i qui les detesta. També Bach va fer transcripcions d’altres autors.
Les Variacions Goldberg, escrites per clave de dos teclats, ens les ofereixen interpretades per tres instruments de corda (violí, viola i violoncello) que Sikovetsky utilitza amb idèntic protagonisme, com si fossin tres registres d’un únic instrument.

Bach dedicà l’obra "Als amants de la música, pel seu entreteniment i plaer”. Ja ho saben!

Bibliografia
Gran Enciclopedia Catalana
Los dioses de la música. Ed. Planeta
J.S.Bach. Su vida i su música. Llibre i CD. EDAF-PHILIPS
Gödel, Escher, Bach Un eterno y grácil bucle. Douglas R. Hofstadter. Col. Superinfimos. Ed. Tusquets Editores. Barcelona. 1987
Tratado de Armonia. Arnold Schömberg. Real Musical editores. Madrid 1979

Roger Padullés en concert

2009-09-23T07:33:00.000-07:00

Fragments de l'òpera El Pescador de Perles, de Bizet, que va representar Roger Padullés a Chile.

Concert: COS Camerata XXI

2009-07-15T01:48:00.000-07:00

Conjunt Orquestral Simfònic
CAMERATA XXI
40 músics d’edats compreses entre els 13 i 17 anys

Luís Serrano, Director

El Conjunt Orquestral Simfònic (“C.O.S.”) s'emmarca dins el projecte pedagògic de la Fundació Privada Camerata XXI amb l’objectiu de donar suport als joves músics, també en la seva formació integral, ampliant la seva experiència tant instrumental com orquestral. En aquesta ocasió, està integrat per joves d'edats compreses entre els 13 i els 17 anys.
La institució que l’empara és la Fundació Privada CAMERATA XXI, creada el març de l’any 2002 des de l’Associació Conjunt Orquestral CAMERATA XXI, entitat pedagògica i cultural que neix a les comarques meridionals l’any 1990. La fundació actua en conveni amb la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, l’IMAC (Ajuntament de Reus), el Patronat Municipal Auditori Pau Casals del Vendrell, amb el suport de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i de Repsol.

Luís Serrano Alarcón (València, 1972)

Titulat superior de piano, composició i instrumentació.
Ha estat director de les bandes “Sociedad Musical La Primitiva” de Alborache, de la “Sociedad Musical La Artística” de Chiva y de la “Banda Sinfónica del Centro Instructivo Musical” de Benimaclet (Valencia).
Des de molt jove se sent atret per la composició. El seu acurat estil fa que diferents editorials s’interessin pel seu treball. Les seves obres han estat estrenades per tota Espanya així com a Holanda, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Àustria, Portugal, Estònia, Israel, Estats Units, Argentina, Colòmbia, Hong Kong, Singapur i Corea del Sud.
El 2006 obté el Primer Premi en el Concurs Internacional de Composició de Música per a Banda de Corciano (Itàlia) amb l’obra Preludi i Dansa de l’Albada, per a quintet de metalls i banda simfònica.
Paral·lelament a la composició desenvolupa una compromesa tasca docent com a professor en el “Cuerpo de Música y Artes Escénicas de la Comunidad Valenciana”, professor d’Anàlisi i Fonaments de Composició al Conservatori Professional de Música de València i, des de novembre de 2006, com a director titular de la Banda Simfònica del Centre Artístic Musical de Bétera.
PROGRAMA

Suite de les Nacions
G. Ph. Telemann

Canon
J. Pachelbel

Suite Trencanous
P. I. Txaikowski

Intermezzo “Cavalleria Rusticana”
J. Mascagni

Danses Romaneses
B. Bartók

Divendres 24 de juliol, a les 22’00h
Plaça de l’Oli
VALLS

Les noces de Figaro

2009-07-12T23:31:00.000-07:00

El dijous 16 de juliol a les 18:45 el CCCD retransmet en
directe l’òpera LA NOCES DE FIGARO de Mozart als cinemes:
Urgell (Mollerussa), Majèstic (Tàrrega), Catalunya (Berga), Kyton
(Palamós), JCA Cinemes (Valls), JCA Principal (Lleida), Guiu (La
Seu d’Urgell), Catalunya (Terrassa) i Agrupació (Vielha).
Les Noces de Fígaro, òpera bufa de 4 actes composta el 1786
per Wolfgang Amadeus Mozart, amb libreto de Lorenzo da Ponte
basat en l’obra de teatre de Pierre-Augustin Beaumarchais, Le
folle journée ou Le Mariage de Figaro (1784).
> SINOPSI: Fígaro i Susana es volen casar. Ell és un criat del
comte d’Almaviva que desitja Susana, encara que havia
renunciat al dret de cuixa. La dona del comte està gelosa i amb
ajuda d’altres criats vol impedir que el seu marit aconsegueixi
Susana. La comtessa i Susana es disfressaran l’una de l’altra
per enganyar el comte. Finalment tot es descobrirà i el comte
d’Almaviva demanarà perdó.
> FITXA: Director: Emilio Sagi, director d’orquestra: Jesús López
Cobos, director coral: Peter Burian, coral i orquestra del Teatro
Real, intèrprets: Ludovic Tezien, Barbara Frittoli, Isabel Rey,
Luca Pisaroni, Maite Beaumont, Stefania Kaluza, Carlos
Chausson, Raúl Giménez, Miguel Solá, Soledad Cardoso, Enrique
Viana.
MÉS INFORMACIÓ I HORARIS DEL CCCD:
http://www.cccd.cat/
Benecé i CCCD ｷ comunicacio@benece.es
Tel. 93 284 07 19 ｷ Passatge Tona, 10 ｷ 08023 ｷ Barcelona

Concert Roger Padullés

2009-04-30T01:42:00.000-07:00

El tenor Roger Padullés, a Valls

Les entrades per assistir al concert del tenor Roger Padullés al Teatre Principal de Valls ja es poden comprar anticipadament a la taquilla del teatre o bé al servei del Telentrada de Caixa Catalunya. Tal com ja va avançar aquest rotatiu, el màxim guardonat en l'edició més recent del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i distingit amb el premi Plácido Domingo com a millor cantant de l'Estat espanyol, actuarà el dimarts, dia 12 de maig, a partir de tres quarts de nou del vespre. El tenor, que en aquesta ocasió estarà acompanyat de la pianista Marta Pujol, oferirà un programa estructurat en dues parts. La primera està reservada a obres de Frederic Mompou, com ara Cançó de la fira o Aureana do Sil, i també interpretarà una selecció de cançons napolitanes: I'te vurria vasà, Fenesta che lucive, Na sera è maggio i O paese d'o sole. La segona part del recital inclourà el fragment de Samson, Total eclipse, de Haendel; Les jugement de Paris, de La belle Hélène, d'Offenbach; el Kuda, kuda, de l'Eugenij Onegin, de Txaikovski, o també el fragment La fleur que tu m'avais jetée, de l'òpera Carmen, de George Bizet. Les entrades costaran entre 10 i 15 euros.

A. Estallo (El Pati 30/04/2009)

Full informatiu

2009-04-29T00:16:00.001-07:00

13 Shubertiada
Data: 7.05.2009 Teatre Principal - 20:45 h

JOSÉ ANTONIO CARRIL, Baríton
ANTÓN CARDÓ, Piano

Franz Schubert (1797-1828) Winterreise D. 911 (Viatge d’Hivern)

Per una afecció greu de la faringitis, el baríton José Antonio Carril estarà de baixa durant quinze dies. Per tant ens veiem obligats a suspendre el seu concert.
Segurament el celebrarem el dimecres 10 de juny.

Conferència de Jaume Radigales i projecció de l’opera Cavalleria Rusticana al Centre de Lectura

CENTRE DE LECTURA DE VALLS
Dissabte, 9 de maig, a 2/4 de 6

Xerrada per Jaume Radigales sobre el tema

INTRODUCCIÓ AL VERISME OPERÍSTIC

A continuació projecció de l’òpera Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni.
Interpretada per:
Plàcido Domingo, tenor
Renato Bruson, baríton
Elena Obraztsova, soprano
Fedora Barbieri, mezzo-soprano
Orquestra i cor del Teatro Alla Scala
Director del cor, Romano Gandolfi
Director musical, Georges Prêtre
Director, Franco Zeffirelli

Organitzat pel Centre de Lectura i Amics de la Música de Valls

- Entrada Lliure -

El pati: 24/04/2009

2009-04-24T01:23:00.000-07:00

Camerata XXI actua avui al Centre Cultural de Valls amb el viola solista de l'Òpera de Berlín
El públic també tornarà a escoltar el violinista prodigi Vasko Vassile

Camerata XXI en el concert que va fer a Valls amb el violinista Vasko Vassilev. Foto: ANNA ESTALLO.

Una vegada més, l'orquestra Camerata XXI sembla disposada a sorprendre el públic de Valls. Aquesta vegada serà amb la Simfonia concertant, per a viola, violí i orquestra, de Wolfgang Amadeus Mozart, avui divendres (21.30 h) al Centre Cultural. El viola solista de l'Òpera de Berlín, Andrei Gridchuk, és un dels atractius principals del programa, en què també intervindrà el violinista búlgar Vasko Vassilev, director artístic dels solistes Covent Garden, que ja va actuar a Valls l'any 2007.
«Com totes les obres de Mozart, aquesta té uns tempos molt transparents i és molt difícil tècnicament perquè si no es toca perfectament els errors es noten de seguida», explica el director de l'orquestra Camerata XXI, l'alemany Tobias Gossmann, sobre la Simfonia concertant, programada en aquest concert que organitzen els Amics de la Música de Valls
La Simfonia concertant de Mozart reuneix dues figures indiscutibles del panorama musical. D'una banda, el viola Andrei Gridchuk, solista de l'Òpera de Berlín i que amb tan sols 6 anys va debutar amb l'Orquestra Filharmònica d'Irkutsk (Rússia), la seva ciutat natal. I de l'altra, el violinista Vasko Vassilev, que als 8 anys ja era considerat un prodigi de la música i a qui el públic vallenc ja coneix perquè va actuar a la capital de l'Alt Camp el novembre del 2007. Cal no oblidar que Vasko Vassilev és un dels violinistes més sol·licitats com a concertino convidat d'orquestres del nivell de la London Philharmonic, la London Symphony o l'Òpera de Lyon. «Els dos concertistes mantindran un diàleg molt íntim durant tota la simfonia, una obra mestra de Mozart», assegura Tobias Gossmann.
L'espectacle d'avui, que s'obrirà amb l'obertura de Don Giovanni, K. 527 de Mozart, tindrà una segona part integrada exclusivament per la Simfonia núm. 101 de Haydn, coneguda popularment amb el sobrenom d'El rellotge.
«Haydn va escriure aquesta obra quan ja era gran i la partitura forma part de la coneguda col·lecció de les Simfonies de Londres», explica el director de la Camerata XXI.
El sobrenom d'El rellotge, però, no l'hi va posar el compositor austríac, «sinó que va ser el públic qui va batejar l'obra d'aquesta manera», aclareix Tobias Gossmann, que també argumenta què va propiciar un nom d'aquestes característiques: «El segon moviment de la Simfonia núm. 101 té una cadència una mica mecànica que pot assimilar-se amb el compàs d'un rellotge.»
L'execució d'aquesta simfonia s'inclou en el dos-cents aniversari de la mort de Franz Joseph Haydn, que va morir a Viena el 31 de maig de 1809, als 77 anys.
L'orquestra Camerata XXI, una de les formacions que han deixat millors sensacions en els espectadors, ja té previst repetir a la capital de l'Alt Camp la temporada vinent. «Tenim previst un minicicle a Valls amb els Amics de la Música. De fet, en temps de crisi és quan la gent necessita distreure's més», sentencia Tobias Gossman, que ja fa vint anys que viu a Catalunya i que veu com «aquest país retalla cada cop més les distàncies amb la resta d'Europa en cultura musical».

El pati 27/03/2009

2009-04-03T23:32:00.000-07:00

El pianista Joan Rubinat tocarà a les fosques en un concert al Principal El recital inclou obres de Mompou i Chopin i es farà dimarts vinent 3/04/09 02:00 - Valls - ' Joan Rubinat durant un assaig al Teatre Principal, la setmana passada, en què es va familiaritzar amb el piano. El pianista Joan Rubinat oferirà al Teatre Principal un concert dels que només es troben fora dels circuits habituals. L'espectacle, organitzat per l'associació Amics de la Música de Valls (AMV), es durà a terme dimarts vinent, dia 7 d'abril, a partir de tres quarts de nou del vespre, i es farà a les fosques, només amb llum d'espelmes. Joan Rubinat ha titulat aquest concert L'intimisme: de Chopin a Mompou, una ocasió única d'assistir a un recital dissenyat per a aquesta vetllada en què només la llum d'unes espelmes il·luminarà l'escenari. «El programa està pensat per fer aquesta vivència de tocar a les fosques», apunta el pianista, que fa quatre anys ja va provar amb força èxit aquesta experiència a Vic. El repertori té com a punt de partida sis cançons i danses de Frederic Mompou, les números 2, 5, 6, 7, 9 i 14, i que Rubinat tocarà per aquest ordre: Cançó del lladre, Rossinyol que vas a França, Muntanyes regalades, Hereu Riera, Isabel i Galop de cortesia. Totes són cançons populars catalanes que Mompou va harmonitzar d'una manera especial en què es reconeix la cançó melòdica, però també el ritme d'una dansa. La segona part, quan arribarà el tram més íntim del concert, estarà dedicada a Chopin i concretament a vuit dels seus 21 nocturns. «Per què Mompou i Chopin? Doncs perquè tots dos eren grans pianistes, tota la seva obra és per a piano i tots dos componien al piano i, a més, Mompou sentia una gran admiració per Chopin», argumenta Joan Rubinat, que interpretarà els nocturns que van del número 14 fins al 21, tot i que recorda que Chopin «no els va escriure per aquest ordre i ho aclareix: «Els números 19, 20 i 21 són en realitat els primers que va escriure, però no van sortir publicats fins després de la seva mort. Quan Chopin va escriure el nocturn número 19, ell tenia 16 anys, i quan va compondre el número 20, en tenia 18.» En la classificació de les obres, però, es té en compte l'ordre en la publicació i no pas el moment de la creació. El nocturn número 20 va ser descobert fa una trentena d'anys i, molt més recentment, es va trobar el número 21. El nocturn com a forma musical, caracteritzada per ser típicament romàntica, va ser creada per Jhon Field, però va ser Chopin qui la va popularitzar. Rubinat, que es va formar a Barcelona, Munic i Madrid, ha fet més de set-cents concerts en la seva trajectòria, i tocarà a Valls per tercera vegada, «Sempre me n'he endut una bona impressió perquè és un escenari agradable i la resposta de la gent sempre és bona», conclou el pianista.
El Pati. Anna Estallo

El Messies de Händel

2009-04-03T23:31:00.000-07:00

Retransmissions en directa d’esdeveniments musicals internacionals. COMENÇA AL CIRCUIT CATALÀ DE CINEMA DIGITAL (CCCD) LA TEMPORADA DE MÚSICA CLÀSSICA EN DIRECTE. Diumenge, 5 d’abril, 20:30 h. El Messies de Händel, des de la capella del King’s College, Cambridge. Durada 2 hores 55 minuts (inclou un entreacte) 15 minuts abans es farà una explicació de l’obra i els intèrprets des de la capella on es transmet Descripció: Per commemorar els 250 aniversari de la mort del compositor Händel, es podrà veure, via satèl·lit, la representació del Messies pel cor del King’s College sota la direcció de Stephen Cleobury i l’orquestra de l’Academy of Ancient Music.Sinopsi: es tracta d’un oratori de Georg Friedrich Händel, una de les seves obres més conegudes i populars. Charles Jennens va escriure el llibret format per fragments bíblics. L'estructura és com la d’una òpera; tres actes, mostrant el naixement, la passió i la resurrecció de Jesucrist. Més informació: http://www.cccd.cat/ Els següents esdeveniments seran: Dimecres, 3 de juny, 20:30 h. Ballet Ondina de F. Ashton, des del Royal Opera House Covent Garden, Londres. Dimarts, 30 de juny, 20:00 h. La Traviata de Verdi, des del Royal Opera House Covent Garden, Londres. Preus: En el mateix dia, 15 € Compra anticipada, 12 € Abonament a les tres sessions, 30 €

Activitats properes

2009-03-24T23:29:00.000-07:00

Benvolguts: 1.- Us informem de l'esdeveniment que tindrà lloc el proper divendres 27 de Març al Palau de la Música i la seva retransmissió en directe al cinema JCA de Valls:"HE MIRAT AQUESTA TERRA" . Una cantata creada per Ricard Gili sobre texts de Salvador Espriu e interpretada per la Coral Sant Jordi i la Locomotora Negra.Amb la finalitat de fer arribar aquesta informació a tots els possibles interessats, us adjuntem la nota de premsa i el cartell, per que pugueu penjar-ho al vostre plafó.hores 2.- El proper dijous dia 19 de març, tindrem el debat sobre el Personatge "Hamlet", continuació de la sessió que vàrem tenir el 19 de febrer. Sal Grossa. Portal Nou, 20:00 hores. 3.- El dilluns dia 23 de març es farà a Valls la Festa Anyal del Gremi de Pastissers. Amb aquest motiu, i dintre dels actes, hi haurà un recital líric a càrrec de la soprano Esther Martínez Vila , acompanyada al piano per Ramón Aspa. Teatre Principal. Dilluns 23 de març, a les 12:15 hores; entrada lliura. Hi sou tots convidats. 4.- Una vegada més us recordem que ens podeu ajudar mitjançant el programa "Tu Ajudes", de Caixa Tarragona donant-nos els punts de la vostra llibreta preferent al codi de votació num. 321. Moltes gràcies!! Us esperem en aquests actes que us anunciem!!!

A.M.V.

He mirat aquesta terra

2009-03-20T23:27:00.000-07:00

El 27 de març a les 21:00 en directe, via satèl·lit, des del palau de la música als cinemes del cccd una proposta totalment nova: he mirat aquesta terra La retransmissió es podrà veure en els cinemes: Urgell (Mollerussa), Majèstic (Tàrrega), Catalunya (Berga), Kyton (Palamós), JCA Cinemes (Valls), JCA Rambla (Lleida), Guiu (La Seu d’Urgell), Catalunya (Terrassa) > events: La programació s’emmarca dins la branca d’esdeveniments culturals que el cccd retransmet en directe i via satèl·lit. > descripció: Dins del Festival del Mil·lenni es presenta al Palau de la música, de la mà de La Locomotora Negra amb la Coral Sant Jordi, Cantata-Jazz, amb música de Ricard Gili sobre textos de Salvador Espriu.

Un programa poc comú

2009-03-06T00:11:00.000-08:00

«Nits de Clàssics» portarà a Valls un programa poc comú de «lied» per a soprano i tenor
6/3/2009

El concert tindrà lloc al Principal el 13 de març.Valls El cicle Nits de Clàssics, que organitza l'associació Amics de la Música de Valls, ha programat pel divendres dia 13 de març (21.30 h) un concert de cant i piano per a duet de soprano i tenor. El recital serà protagonitzat per Carme Miró (soprano), Raül Fernández (tenor) i Àngel Soler (piano). Les entrades costaran entre 10 i 15 euros.

Carme Miró, Raül Fernández i Àngel Soler formen un tercet estable, habitual en els escenaris freqüentats per un públic selectiu i especialment interessat en el lied, la cançó de l'època romàntica.
El repertori que ofereix aquesta formació és molt poc habitual a l'Estat espanyol, ja que es basa en cançons per a duet de soprano i tenor, «una combinació de veus per a la qual existeix un repertori molt reduït dins el gènere del lied», afirma la cantant Carme Miró.
Per al concert de divendres vinent aquest tercet tampoc no ha oblidat que ens trobem dins l'Any Haydn i l'Any Albéniz, i ha incorporat al seu programa algunes peces que són una novetat, com dues cançons de Haydn –Saper vorrei se m'ami i Guarda qui che lo vedrai–, i també tres cançons de Mozart i dues àries de concert del mateix compositor. La segona part del recital l'obrirà el pianista Àngel Soler amb una Arabesca de Robert Schumann i, del mateix autor, la soprano i el tenor interpretaran quatre temes més.
Del músic Isaac Albéniz els concertistes han escollit per a l'ocasió Barcarole, Un rosa in dono i Il tuo sguardo.
Dues peces d'Eduard Toldrà i el fragment Ich harrete des Hern, del Lobgesang, Op. 52 de Mendelssohn, tancaran un concert que la mateixa soprano assegura que serà «dens i potser més apropiat per a un públic més selectiu», tot i que admet que «tothom ha de tenir una primera oportunitat».
Serà, doncs, una bona possibilitat per escoltar un repertori poc usual en els circuits de música a l'Estat espanyol. «Hi ha pocs intèrprets de lied i, fins i tot, costa trobar gravacions d'aquest gènere», afirma la soprano, que juntament amb Raül Fernández i Àngel Soler i durant una mica més d'una hora, interpretarà un programa «amb uns efectes molt bonics creats per la combinació del duet que entraran molt bé al públic, sobretot amb Haydn».
Els intèrpretsLa soprano Carme Miró va néixer a Martorell i va estudiar música en l'especialitat d'oboè i cant al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i de violí amb Eva Grauvin. Els estudis de cant els va superar al Conservatori Superior de Música del Liceu i actualment treballa amb el baríton Kurt Widmer i amb la soprano Begoña Alberdi, i rep classes d'òpera i de lied amb Àngel Soler. Precisament, aquest és el pianista que acompanyarà el concert de divendres, un intèrpret que va estudiar al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klien i Gerarld Moore, i que ha acompanyat prestigiosos solistes tant a l'Estat espanyol com en diferents ciutats europees. Raül Fernández, el tercer integrant del grup, va néixer a l'Espluga de Francolí i va cursar estudis de violoncel i cant al Conservatori de Tarragona. Treballa l'òpera i el lied amb Àngel Soler i rep classes del baríton Kurt Widmer i de la soprano americana Barbara Bonney, a la Universitat Mozarteum de Salzburg. Ha estat dirigit per mestres com Ros Marbà, Salvador Brotons, Gumí, Mena i Mas, entre d'altres.
Anna Estallo El Punt