diumenge, 24 de desembre de 2017

Un Eurídice meravellós, malgrat tot

El contratenor Darryl Taylor durant el concert de Nadal que va oferir al Teatre Principal de Valls
el 20 de desembre. Foto: JOAN GASULL
Text: ROMAN GALIMANY / Valls

La veu humana és considerada com l'instrument musical més perfecte i el que emet el so més pur i bell. Però, a la vegada, també és la més delicada i la més exposada als efectes ambientals que la poden afectar greument.

Una disfonia professional (ronquera) és un trastorn de la veu que no suposa la pèrdua total (afonia) però si que és un impediment per poder controlar els matisos i l’expressió amb precisió, sobretot en la tessitura greu.

Amb aquest greu problema va arribar al Teatre Principal de Valls, el dimecres 20 de desembre, el contratenor Darryl Taylor, primera figura del concert de Nadal del cicle Nits de Clàssics. Conscient que les seves condicions no eren les adequades,  va optar per fer una modificació en el repertori del programa i esforçar-se perquè el concert se celebrés. Va eliminar del programa l’ària de l’òpera Rodelinda de Händel.

Obrí el concert amb l’ària Ombra mai fu de l’òpera Sersa de Händel, i va continuar amb el programa segons les modificacions fetes. Duos amb la soprano Carmen Acosta i àries per a aquesta soprano i ell mateix.

Taylor va ser un Eurídice meravellós, malgrat l’afecció; té una veu adequada per al personatge, on altres contratenors no poden competir amb la interpretació que, d’aquesta meravellosa obra de Gluck, en fan les mezzosopranos.

Va abrandar la grandor de Händel, sobretot en l’ària He shall feet his flock, de l’oratori Messiah; va estar intens i va agradar sense esforç. Taylor arriba fàcilment a l’audiència i comunica molt bé amb el públic. Va assaborir la bellesa i el poder de l’escriptura de Händel que va compartir amb tots nosaltres,  quina delicadesa, quin sentiment, quina manera de comunicar.

Darryl Taylor no només té una veu bella, sinó que també posseeix una àmplia gamma de recursos expressius que utilitza amb naturalitat. Són aquestes qualitats que ha utilitzat per cantar a les millors sales de concerts del món.

La soprano Carmen Acosta durant el recital. Foto. J.G.

La soprano  Carmen Acosta, donades les condicions del contratenor, va assumir una rellevància en el desenvolupament del concert. És una soprano de coloratura, amb molta força i bona tècnica vocal, amb facilitat per als registres aguts; encara que ens va semblar una mica massa estrident, fet que accentuava una emissió metàl·lica. Aquest fet, que apreciàrem en les àries que va interpretar, no era tant evident, i millorava substancialment, ens els duos amb el contratenor.  

Cal destacar la molt bona labor del pianista Miquel Angel Dionis, un molt bon repertorista, considerat un dels concertistes i directors musicals més talentosos de la seva generació. Va acompanyar als cantants amb ardor interpretatiu, sentit musical i disciplina executòria.

Un bon concert, malgrat les limitades condicions vocals de Darryl Taylor, que ens va deixar amb el desig d’escoltar-lo en una nova ocasió amb plenitud de facultats vocals.
  

dimarts, 19 de desembre de 2017

Un espectacle únic, personal i intransferible amb Darryl Taylor

El contratenor nordamericà Darryl Taylor durant una de les seves actuacions. Aquest dimecres,
dia 20 de desembre (21.30 h) serà al Teatre Principal de Valls. 

ANNA ESTALLO / Valls

Nit de Clàssics ha reservat un espectacle íntim, personal i commovedor, d’aquells que arriben al cor per al concert de Nadal.

La soprano Carmen Acosta, el contratenor Darryl Taylor i el pianista Miguel Ángel Dionís tenen a punt una vetllada molt especial amb obres de Händel, Gluck, Britten, Rossini o Chadwick seleccionades amb la perfecta intenció d’oferir un concert singular.

Tots tres són artistes de primer nivell, però Darryl Taylor mereix una menció especial. És una icona del cant mundial.

La seva és una veu d’aquelles que es mouen en un espai desconegut, on els grans tresors de vegades se subestimen. Tant és així que durant anys els contratenors -cantants amb un registre molt agut, per damunt de la del tenor i coincident amb la de la contralt-, han passat quasi desapercebuts i no ha estat fins a finals del segle XX i, sobretot, en els inicis del XXI que els contratenors han guanyat visibilitat.

El reconegut músic cubà Leo Brouwer –guitarrista, compositor i director d’orquestra- és una de les persones que més ha contribuït a exalçar la figura dels contratenors. Artífex del concurs Les Voix Humaines, ha volgut redescobrir aquests cantants tan poc valorats.

Sigui com sigui, al nord-americà Darryl Taylor no li ha faltat mai la feina i amb més d’una dotzena de discos enregistrats la seva trajectòria és imparable amb concerts al Royce Hall de Los Ángeles, al Centre Kennedy per a les Arts Escèniques a Washington DC, al Festival de Música d’Aspen  o amb la Simfònica Johann Strauss de Viena

Darryl Taylor ha aconseguit ser considerat un contratenor de gran prestigi. Com va començar tot?
“Vaig començar la meva carrera professional com a contratenor l’any 2006. Prèviament, ja cantava com a professional però ho feia com a tenor líric lleuger; durant aquella època  vaig enregistrar diferents discos. El cert és, però, que sempre havia tingut una àmplia extensió vocal que anava més enllà del que pogués fer com a tenor. George Shirley, que va ser professor meu a la Universitat de Michigan, em va insinuar en diverses ocasions que jo tenia registre de contratenor, però inicialment vaig rebutjar aquesta idea. El temps va anar passant i anys després vaig acceptar que la meva veu esdevenia més viva, més rica i completa quan jo cantava repertori amb un registre alt i no pas quan interpretava obres per a tenor”.

I exactament quan va rebre aquestes primeres indicacions de què podia ser contratenor?
“George Shirley m’ho va suggerir per primer cop l’any 1994, i dotze anys més tard es va reafirmar en la seva opinió. Aquesta vegada vaig decidir escoltar amb molta atenció el seu consell i, vaig orientar la meva carrera com a contratenor”.

Va créixer en una família de músics?
 “La meva germana més gran cantava, així és que jo la vaig imitar quan encara era un infant. Tots dos cantàvem junts a l’església mentre creixíem a Detroit, una ciutat amb una grandíssima tradició musical. En la meva etapa inicial assajava i aprenia a l’Interlochen National Music Camp.”

Sabem que visita Espanya molt sovint, fins i tot, cada any. Té una relació especial amb aquest país? Quan hi va fer un recital per primera vegada?
“Estimo Espanya. I estimo Catalunya! Aquí tinc amics que són gairebé com la meva família. Vinc a cantar a Espanya des de l’any 1991. El meu primer recital va ser a Matadepera, durant la festa major. I he cantat gairebé en cada ciutat i, pràcticament a tot el país. Al començament, quan vaig arribar a Espanya, no podia dir ni una paraula d’espanyol. No sabia ni una sola cosa de Catalunya. Ara, quasi que puc establir una conversa en espanyol, entenc el català i el començo a parlar a poc a poc’.  Ben aviat espero poder cantar al Liceu!”.

Com serà el concert que farà al Teatre Principal de Valls? Com és la relació amb els seus companys d’escena Carmen Acosta (soprano) i Miguel Ángel Dionís (piano)?
“Hem preparat un concert amb àries i duets d’òperes i oratoris. Els compositors que hem triat per a l’ocasió són Händel, Gluck, Britten, Rossini i d’altres. Realment hem dissenyat un programa que ens satisfà a tots tres i creiem que el públic ho rebrà amb molt d’entusiasme.
El Miguel Ángel Dionís i jo vam començar a treballar junts fa tres anys. És un col·laborador i company meravellós! Té molt de talent i està completament dedicat a la seva professió; és un músic molt respectat a Barcelona. Ell i la Carmen Acosta són de les illes Canàries. La Carmen Acosta no només és una dóna extraordinària, sinó que, a més, és una artista molt apassionada i expressiva amb una veu de soprano excepcional. La Carmen Acosta ha actuat en les sales d’òpera més importants del planeta. I li puc assegurar que les nostres dues veus combinen a la perfecció”.

Té al mercat una àmplia relació d’enregistraments. En quins projectes treballa actualment?
“Recentment he editat dos discos, el Complete Solo cantatas, de Rosanna Scalfi Marcello [Venècia, 1704-1742] amb Naxos Records. Rosanna Scalfi va ser una gondolera del segle XVIII que va ser descoberta per la seva veu i pel seu talent. També tinc al mercat 12 cançons en un CD titulat Love’s signatures amb el segell MSR Records, i diferents títols del compositor  Deon Nielsen Price enregistrats amb la marca Cambria Records CD sota el títol Radiance in Motion.
Properament faré un altre enregistrament de cançons de la compositora Lori Laitman amb el segell Albany Records”.


La cita amb Miguel Ángel Dionís (piano), Carmen Acosta (soprano) i Darryl Taylor (contratenor) és aquest dimecres, a dos quarts de 10 del vespre al Teatre Principal de Valls. 

dilluns, 18 de desembre de 2017

Una vetllada belcantista per a recordar

En primer terme la soprano Ximena Agurto en el paper d'Elisabet, reina d'Anglaterra i, en segon terme, el tenor Marc Sala (Roberto Devereux) i el baríton Carlos Daza (duc de Nottingham).
Foto:  JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls

El dijous, 14 de desembre, es va presentar al Teatre Principal de Valls i en el marc del cicle Nits de Clàssics,  l’òpera Roberto Devereux de Gaetano Donizetti, en el format Òpera Exprés, una idea original de Marc Sala, que també produeix i s'ocupa de la direcció artística d'aquest espectacle amb uns resultats, sens dubte, esplèndits.

Entrant dins de l'argument i pel que fa a l'òpera Roberto Devereux, potser seria més correcte referir-s'hi com a Elisabetta, reina d’Anglaterra, per l’indiscutible protagonisme d’aquest personatge. 
Roberto Devereux és tota una celebració del belcanto amb magnífiques melodies i situacions de gran tensió dramàtica. Està inspirada lliurement en la vida de Roberto Devereux, segon comte d'Essex, un influent membre de la cort d'Isabel I d'Anglaterra. És una de les òperes que Donizetti va dedicar a l'era Tudor anglesa, i que junt amb Anna BolenaMaria Stuarda conforma la popularment anomenada trilogia de les reines de Donizetti.
Òpera Exprés  és un nou format de concert líric, semi-escenificat, que pretén ser una versió de l’obra que combina els millors moments musicals i números clau per presentar els personatges i seguir la trama amb la narració, l’objectiu del qual és omplir els buits en la història i compensar la falta d’una completa escenificació. En definitiva: una selecció dels millors fragments de l’òpera, per a veus solistes i acompanyament de piano.
Els espectadors del Roberto Devereux  que es va oferir en un Teatre Principal amb molt públic, van poder entendre qui eren els personatges i seguir el fil argumental de l’obra gràcies als sobretítols de Pilar Delgado i Rubèn Riverol que garantiren la comprensió. Molt valorable també el treball bo i didàctic d’un presentador especialitzat, l’Albert Galceran, que explicà l’obra i posà en valor les seves característiques musicals. Gràcies a ells aquest objectiu es va complir plenament.
Amb petits, però estrictes, elements de vestuari s’identificaven els personatges que, al cantar sense partitura, no només cantaven sinó que també interpretaven escènicament. El propòsit de fer una Òpera exprés s’ha complert amb criteri i gust, reduint la llargada de l’obra però conservant la seva identitat musical.
En l’aspecte musical, cal destacar la concertació elaborada de Viviana Salisi, la qual va dur a terme un treball molt correcte, endreçat, mantenint el tempo ben ajustat, molt centrat a fer fàcil la tasca dels cantants; va fer fluir àgil la partitura de Donizetti, amb ofici, i entregada en cos i ànima a tot allò que passava a l'escenari.
El rol de l’Elisabetta, reina d’Anglaterra és tremendament exigent. La interpretació de la soprano Ximena Agurto, que actuava per primera vegada a Valls, va estar molt aconseguida, amb un bon fiato, domini de la coloratura i solvent en els aguts. Agurto va ser capaç de transmetre emoció des de l’escenari. Un plaer escoltar aquests ascensos fins als aguts, sons que ompliren el teatre Principal, mesurant i dosificant la veu de manera molt intel·ligent.
La soprano va estar brillant en l’ària final Vivi, ingrato, a lei d’accanto, on es va recrear la desesperació del personatge. Va rebre aplaudiments ben entusiastes del públic.
Laura Vila en el paper de Sara, duquessa de Nottingham, mostrava una veu càlida i poderosa. La Vila és una de les millors mezzos actuals a casa nostra. Veu bonica i homogènia, molt ben col·locada i equilibrada de registres, tot i que sobresurt la qualitat de la zona alta. És precisa d'afinació i impecable musicalment, amb temperament interpretatiu molt destacable.
Carles Daza, va interpretar el rol del Duc de Nottingham, amb solvència i amb un timbre de veu molt agradable i d’ample tessitura, característiques que el situen entre els més acreditats barítons de casa nostra.
Marc Sala en el paper de Roberto Devereux va estar a l’altura de la resta dels personatges pel que fa el doble repte d’interpretar la música i encarnar el seu personatge.  La seva veu, tot i no tenir gaire potència, és ben controlada tècnicament.
Una gran vetllada belcantista amb un repartiment de qualitat on ningú va desentonar. El públic ho va aplaudir amb entusiasme. Globalment, Roberto Devereux va constituir un bon espectacle, de molta qualitat musical que va complir l’objectiu d’apropar l’òpera a un públic més ampli.
Com a aficionats, hem d’agrair al projecte Òpera Exprés el fet d’haver programat uns títols inaccessibles in vivo, ja que els soferts amants del belcanto els poden gaudir en el mateix Teatre Principal de Valls.

dilluns, 11 de desembre de 2017

L'òpera que enamora el públic

D'esquerra a dreta, Marc Sala, Ximena Agurto, Viviana Salisi, Laura Vila i Carlos Daza. Tots ells interpretaran Roberto Devereux el dijous, dia 14 de desembre. 

ANNA ESTALLO / Valls /Barcelona

No és casualitat que el cicle Nits de Clàssics produït pels Amics de la Música de Valls incorpori en la cartellera d’aquesta temporada l’espectacle Òpera exprés: Roberto Devereux,  ideat per Belcanto MSC i que ofereix una selecció dels millors fragments d'aquesta òpera. El llibret forma part d’una trilogia que l’any passat es va estrenar amb Anna Bolena i que el curs vinent haurà de culminar amb Maria Stuarda.

Aquesta tragèdia lírica de Gaetano Donizetti, va ser escrita per Salvatore Cammarano i es basa en la tragèdia Elisabeth d'Anglaterre de François Ancelot.

Tenim, doncs, una tríade de reines que s’emmarca en l’època més convulsa dels Tudor i, des del punt de vista musical, ofereix als espectadors moments extraordinaris d'aquest relat operístic.

L’espectacle, però, té un altre gran atractiu que el fa exclusiu. Es tracta de l’elenc d’artistes que el protagonitzen: Ximena Agurto (soprano) en el paper d’Isabel, reina d’Anglaterra; Laura Vila (mezzo) com a Sara, duquessa de Nottingham; Marc Sala (tenor) com a Roberto Devereux, comte d’Essex, i Carles Daza (baríton), com a duc de Nottingham.

Un cop d’ull al perfil dels quatre cantants a les xarxes socials ens dóna una idea del recorregut professional de cadascun. En quasi tots, trobem èxits recents i cites importants en escenaris de prestigi reconegut. En l’agenda de Ximena Agurto, per exemple, podem llegir que durant la primera quinzena de desembre és al Petit Liceu fent La petita flauta màgica i Pamina, després d’haver iniciat una tardor que la va portar a realitzar diferents concerts a Bogotà i Medellín.

I a facebook el perfil de Carlos Daza ens confirma les bones crítiques que ha obtingut per La fille du régim al Teatro de la Maestranza: “Magnífico de voz y actuación Daza, con ese punto de rudeza en el fraseo que tan bien le va al personaje”, diu el Diario de Sevilla.

L’elecció dels protagonistes és una feina que el productor i director artístic Marc Sala ha cuidat fins al detall més petit. Encara tenim ben present l’èxit de l’Anna Bolena el desembre de l’any passat al Teatre Principal de Valls. Poques setmanes després, el baríton Carles Pachón, que havia interpretat el rol de Rochefort, aconseguia el tercer premi i el guardó del públic en el concurs Francesc Viñas. Des d’aleshores el jove baríton no ha parat d’acumular guardons arreu del món.

Per a l’espectacle d’aquest any el tenor Marc Sala, director artístic d'Òpera exprés: Roberto Devereux, ha buscat, un cop més, “veus de les que llueixen”. Així, el públic trobarà en la soprano Ximena Agurto, també guanyadora d’un tercer premi Francesc Viñas, “una veu de gran qualitat, molt dotada per al bel canto que s’adapta a la perfecció a un rol exigent, molt difícil i alhora molt lluït”, explica Marc Sala.

Laura Vila, una gran coneguda per al públic del Teatre Principal, és ideal per aquest tipus de papers. Marc Sala ens explica perquè: “És molt difícil trobar una mezzo de les qualitats de la Laura Vila que pugui defensar un paper com aquest; aquest fet ens permet oferir aquest títol”. La mezzo va rebre molt bones crítiques en l’òpera Carmen que va interpretar a la Xina al costat de Tina Gorina (l’Anna Bolena de l’Òpera Exprés de l’any passat).

Carlos Daza, “és un baríton de carrera consolidada” com apunta Marc Sala. El seu pas pel Teatre de la Maestranza de Sevilla li ha permès compartir escenari amb Pretty Yende o Marina Pinchuk, entre d’altres.

La plèiade d’artistes es completa amb el mateix Marc Sala, que arriba a Valls pletòric després d’haver protagonitzat un extraordinari  2017: “El recordaré sempre aquest any”, diu el tenor. El seu debut a Itàlia, Xipre, i les Palmes, avalen l’ascens en la seva trajectòria. Al Liceu tindrà un paper a l’òpera Andrea Chénier, el març del 2018, on tindrà l’oportunitat d’actuar al costat de Jonas Kaufmann  i Carlos Álvarez.

Tot fa preveure que Roberto Devereux, relat inspirat lliurement en la vida de Roberto Devereux, segon comte d'Essex, un influent membre de la cort d'Isabel I d'Anglaterra, acabi enamorant els espectadors, els quals i  per tal de no perdre’s cap detall d’aquesta tragèdia lírica, podran seguir el contingut del relat a través de subtítols en català. 

Albert Galcerán, presentador de Catalunya Música, situarà l’audiència en el context, i la pianista Viviana Salisi posarà l’acompanyament musical.

La cita és aquest dijous, dia 14 de desembre (2/4 de 9 del vespre) al Teatre Principal de Valls.